dijous, 24 de maig de 2012

PARANYS

Alguns miren d'obrir nous debats referent a la crisi econòmica i la situació que generen les retallades; un d'ells tracta de dilucidar què és prioritari --i conseqüentment què convé presservar de les retallades amb més decissió-- si l'assistència sanitària o l'educació. L'altre planteja si hem de concedir benestar social als immigrants, atès que no hi han  recursos per a tots. Es tracta de paranys en els quals la ciutadania ha d'evitar quedar enviscada. No em dedicaré, ara i ací, a demostrar el dret que tenim tots els ciutadans a que no ens retallen ni l'assistència sanitària ni l'educació, ni tampoc els drets dels immigrants. Si ho fera, cauria en el parany que mire de denunciar. El debat és i ha de ser el següent: Qui ha de pagar les conseqüències de la crisi? qui l'ha generada  amb el seu afany desmesurat de guanyar més i més o la ciutadania que no té cap culpa? Argumentar que la crisi és una qüestió tècnica i no ideològica i que la solució també ho ha de ser, és pur sofisme, una gran estafa; la tènica és creació dels humans i està al seu servei. Si la utilitzen els neoliberals --els amos dels diners, per dir-ho clar-- estarà al seu nservei, i si la tècnica la utilizen aquells que han de treballar per a viure --he dit per a viure, no per multiplicar la seua fortuna-- aquesta tècnica serà diferent però també solucionarà la crisi, tot i que la solució serà diferent. Plantejar que sempre ho paga el mateix, el poble ras, és resignar-se, el pitjor parany de tots. No caiguem en paranys!

1 comentari: