Esmorzar de felicitació

Pilar García i Carles Mulet han tingut l'amabilitat de felicitar-me l'any nou amb el "roda la mola"-- un deliciós recull de haikus en el que els versos i les fotos competeixen en qualitat i màgia-- i amb la seua impagable companyia durant un esmorzar tertúlia que guardaré en el calaix de records agradables. Gràcies amics.

FRANCO HA WERTo (Guerra de paraules)

La llei Wert és  "ideologia disfressada de reforma tecnòcrata", diu el periodista nord americà Jonathan Blitzer en un article publicat en el New York Times i reproduït per Vilaweb. Herr Wert s'ha fet famós a tot el món pel seu tarannà imperialista, dogmàtic i autoritari; però l'Espanya profunda l'admira amb entusiasme.

PRIVATITZAR LA SANITAT

Una explicació senzilla i clara
http://www.youtube.com/watch?v=fXFWKFMIY8w>

LA SENTÈNCIA.

http://www.acpv.cat/butlleti-e/2012-12-13.html

Maria Amparo i Ismael: Moltes gràcies!!!

Maria Amparo i Ismael són dos alumnes de l'IES de la Font de Sant Lluís que van assistir a un acte institucional al Congrés dels Diputats, on van trencar el protocol i --amb el major respecte-- van demanar que la nova llei d'educació no ataque la seua llengua materna --el valencià-- tal com està previst en l'actual esborrany. Dues persones discretes i prudents --cap company, ni professor ni personal del Congrés sabien el que havien previst dir, fora de protocol-- i ben moderats i temprats en les formes en què van exposar el seu prec. Joventut, discreció, bones formes, decisió i valentia, al servei de la pròpia identitat, són moltes virtuts juntes per a ignorar-les. Quina lliçó per als vells i caducs polítics actuals! "A aquesta casa sempre actuem dins de les lleis i la constitució" va replicar el president accidental del Congrés, no sé perquè, doncs la resposta no tenia res a veure amb el que demanaven Empar i Ismael. "Respecte la llibertat d'expressió, però no era el lloc ni el moment" va dir un professor que els acompanyava, perquè preferia que ho hagueren dit a un lloc i moment on no ho haguera pogut escoltar ningú. Era el lloc i el moment oportú. Gràcies xicons!

SENTÈNCIA FAVORABLE!!!

El govern valencià no tenia raó, no tenia dret a multar Acció Cultural. Ara haurà de tornar-li els 300.000 €  més els recàrrecs que li va cobrar. Quina llàstima que Alberto Fabra, que presumia de tolerant davant la possibilitat de repetició de TV3, no haguera tingut un gest i haguera retirat la sanció; hauria estalviat diners a la Generalitat i, al mateix temps, hauria quedat com un Molt Honorable que està a favor de la llibertat d'expressió i de la pluralitat informativa. Independentment que tornen a funcionar els repetidors, el temps --i la sentència-- ha demostrat el bagatge democràtic de cada ú.

Ciència sense consciència

He llegit, en un article sobre el projecte de llei de l'educació, una qualificació del citat projecte que m'ha fet reflexionar. Segons l'autor, és una llei de “ciència sense consciència” Crec que té molta raó, però diré més: una vida de ciència sense consciència” (llegiu, si voleu, benefici material sense benefici intel·lectual) ens ha portat fins ací i, dintre d'algun temps, si seguim per aquests camins, arribarem a una societat semblant a la d'aquestes obres de ciència ficció en la que les màquines arriben a una intel·ligència artificial tan desenvolupada que dominen el món, però sense deixar de ser màquines, és a dir, sense tenir consciència. Però el drama és exageradament pitjor del que ens mostren les novel·les o pel·lícules de terror, de ciència ficció i de suspens, totes juntes; perquè el futur que ens espera és que les màquines que dominaran el món, no estaran construïdes per metalls sinó que seran de carn i ossos; si de carn i ossos, amb ciència però sense consciència. Som els sers humans qui estem convertint-nos en robots. És la meta a la que ens condueix la política ultra conservadora i neoliberal que impera actualment. Pretenen construir una societat amb individus tècnicament avançats però sense capacitat crítica —és l'objectiu de la llei Wert-- un “món feliç” com el d'Aldous Huxley, però no originat per un sistema típicament autoritari dictatorial com ell imaginava, sinó autoritari de fals aspecte democràtic. Tot allò que Hitler no va aconseguir, ho aconseguirà —si no ens espavilem-- la frau Merkel i els seus aliats els Rajoy's-Wert's de torn.