REFLEXIONS DEL DIA DE LA CONSTITUCIÓ

 

Quan pensem en feixisme, generalment pensem en barbaritats de gran envergadura: judicis sense garanties processals, camps de presoners en condicions infrahumans, camps d'extermini. Però per a arribar a aquest extrem, els governs feixistes han passat per altres estadis, han passat per portar a terme una política infrademocràtica, que pot passar desapercebuda per una part de la societat escassament sensible als modes democràtics. Ho explicaré amb alguns exemples: Si un governant és aücat quan es dirigeix per la via pública a un acte oficial i passant per davant d'un col·legi en horari de "recreo", els xiquets s'afegixen espontàniament a la cridòria i la policia va a fer-los callar, eixe acte de la policia es una pràctica normal d'un sistema democràtic? Si un regidor enregistra en vìdeo els xiquets --no podem saber amb quin motiu-- és un acte normal en una societat democràtica. Si després el govern obre un expedient al col·legi, és un procediment justificable des del punt de vista d'una democràcia formal? Quan passen aquestes coses encara no s'ha arribat al punt dels camps d'extermini, però algú pot dubtar que es camina per un camí on falta sensibilitat democràtica i que aquesta via pot arribar a les barbaritats de gran envergadura dels sistemes feixistes? O les persones que tenim sensibilitat democràtica, espavilem i entrem en acció, o ben aviat, més prompte del que creguem, haurem caigut dins d'un pou profund i fosc de falta de llibertats, del que no podrem eixir sense pagar un alt preu de sang i llàgrimes. Em negue a permetre amb submissió que els meus fills i néts visquen en un sistema feixista sense llibertats. De res m'haurà servit viure si morira amb aquest temor i perill. Jo pertany a una generació que va fer el trànsit d'un sistema feixista a una democràcia amb l'aprovació d'una constitució de la que hui celebrem el seu 35 aniversari, una constitució que creiem era una garantia de democràcia. Hui, 35 anys després, crec que les constitucions per elles mateixes --ni aquesta ja obsoleta, ni cap altra-- no aprofiten per a res si la ciutadania no està disposada a lluitar dia a dia i sense descans per les llibertats. No oblidem que Hitler va construir el feixisme a partir d'un sistema democràtic. I ara portem el mateix camí.

　

RTVV TE NOM DE DONA

Existeix un paralel·lisme entre la violència masclista i la liquidació de RTVV. Els masclistes, els més extrems vull dir, arriben a matar la seua dona i dir : "la maté porque era mia" (que em perdonen els i les castellanes si dic que la frase sona millor en castellà, tot i que, maltractadors, n'hi ha en tots els llocs). Per al PP valencià, RTVV era la seua dona (amb el concepte que els maltractadors tenen de la seua dona) és a dir, per al PP RTVV havia de fer la faena de prostituta, criada que neteja el draps bruts i senyora que els acompanya als actes oficials. Quan alguna d'aquestes funcions ja no tenien l'eficacia esperada (per poca audiència o per perspectives de separació... poden perdre les eleccions) han decidit liquidar-la. "La liquido porque és mia". Això és de veritat el que pensen, i també ho pensen en castellà, clar. Amb tot i això, el Molt Honorable assegura que la mort de RTTV no perjudicarà la identitat valenciana... "porque haremos venir a los de Madrid y ellos nos hablaran en valenciano" ha dit més o menys. Quina pena!

SEGURETAT VERSUS LLIBERTAT

La nova llei de seguretat ciutadana posa sobre la taula, una volta més, el vell dilema de la democràcia burgesa: Què és primer, la llibertat o la seguretat? L'argument de qui defensa la seguretat és "sense seguretat no hi ha llibertat. Com que la llibertat és més important, per a garantir-la, ha de prevaldre la seguretat" Aquest argument és una fal·làcia, per absurd i contradictori. Si acceptarem que podria ser vàlid expressat en termes abstractes, encara deixaria de ser-ho quan s'aplicara en la pràctica. Per a resoldre la disjuntiva el primer que cal aclarir és "llibertat o seguretat per a qui?" Evidentment, seguretat per a qui vol exercitar la llibertat (dic evidentment perquè en cas contrari no caldria discutir) Si qui vol exercitar la llibertat de protestar contra un acte del govern --ací ja entrem en un plantejament concret-- ha de demanar permís al govern contra el que vol protestar i el govern nega el permís ... la seguretat de qui està protegint el govern? Potser la dels qui no volen protestar? Doncs que no protesten! Potser defensa la llibertat de qui governa de fer-ho com vullga sense perill que li protesten? Quan, en democràcia, la disjuntiva és entre el poder (qualsevol poder) i la ciutadania, la llibertat ha de ser per la ciutadania per definició de democràcia, i la seguretat que necessita la ciutadania és la de poder exercitar la llibertat. El cas del professor en cadira de rodes amb una pancarta a favor de l'educació pública, davant la casa d'una consellera autonòmica d'educació, sancionat pel delegat de govern, és patètic. Però és aquest tipus de relació entre llibertat i seguretat, és aquest tipus de democràcia a la que ens volen portar. Sempre que un govern retalla les llibertats ho fa en nom de la seguretat. No a la llei de seguretat ciutadana. Nota: la foto, extracta del periòdic Levante EMV és de les manifestacions de l'IES Lluís Vives (Primavera Valenciana) Amb la nova llei, podem anar a la presó (el fotógraf, el responsable de Levante EMV i jo) per publicar aquestes fotos.

 

 

REALITAT I FICCIÓ

Si en una novel·la es relatara que un jutge intentara interrogar un expresident de la Generalitat Valenciana en relació a un cas judicial important de pressumpta corrupció. Si l'expresident, a més a més diputat de les Corts Valencianes, disposara de protecció oficial (policia), que l'acompanyara allà on anara. Si el jutge, mitjançant la policia judicial, intentara notificar-li que ha d'anar a testificar, i no el trobaren. Si se suspenguera o ajornara la declaració per no haver pogut localitzar el suposat testimoni. Si una volta suspesa la declaració l'expresident informara que no havia eixit de casa. Si tot això es relatara en una novel·la, com deia, no hi hauria cap lector que poguera empassar-se-la per inversemblant, absurda, i sense sentit comú. Ni el mateix Kafka podria imaginar una situació tan irracional. Però si passa en la realitat, sembla d'allò més normal. Senyor, on hem anat a parar!

EN DEFENSA DE L'ESTAT DE BENESTAR?

Així es deixaran l'estat de benestar

Ja ho he dit en altres ocasions. No em dol l'eminent mort de RTVV pel que ha fet fins ara. Em dol pel que"podria" ser i fer en el futur. És una qüestió d'esperança. Però he de dir que cal ser cínic, extremadament cínic, per a dir que volen sacrificar RTVV per a salvar l'estat de benestar. El PP ha estat contrari a l'estat de benestar. I no m'ho invente jo. Això ho va dir el senyor Aznar. I els fets i resultats del govern del PP així ho demostren. Què ha fet El PP valencià per l'estat de benestar? Privatitzar la gestió de la sanitat pública? Reduir mestres i professors? Reduir beques en l'ensenyament? Per a mantindre l'estat de benestar què han fet? Malgastar en un aeroport sense avions, en terra mítica, en la ciutat de la llum? Duplicar o triplicar despeses en la Ciutat de les Arts i les Ciències? Despeses sense control i sense transparència en la visita del Papa? Adjudicar contractes a les empreses de l'anomenat Cas Gurtel? "Deixar-se estafar" per Noos? Tirar els diners en RTVV, fins convertir-la en la de més deutes i menys audiència? Fins i tot si fóra tan ingenu que em creguera que el motiu de tancar RTVV fóra salvar l'estat de benestar, encara tindria dubtes: tancar RTVV suposa no caldre pagar els 1.200 milions de deutes? Si tanquen, s'estalviaran pagar l'acomiadament als 1800 treballadors?

Quan des de Madrid ens van posar a Alberto Fabra de Molt Honorable, un amic meu, gens sospitós de ser elector ni simpatitzant del PP va dir que el nou President donaria un aire més democràtic al Consell, perquè havia estat partidari de la TV3 i pel seu tarannà de persona dialogant. Jo vaig dir "si no ho veig no m'ho crec" No és que jo siga sabut, no. És que soc vell i m'han enganyat moltes voltes. Ni TV3 ni RTVV. Tampoc no m'esperava tanta desfeta. I a més a més en nom de l'estat de benestar.

SI A RTVV

Vull expressar la meua solidaritat amb els treballadors de RTVV, una volta més, i vull expressar que crec en la necessitat d'una RTVV, pública, de qualitat, en el nostre idioma. Ho crec necessari. Però també vull dir que m'entren ois de veure pancartes com la de la foto que reproduïsc ací, en la que ens volen fer creure que RTVV ha estat la veu del poble valencià. Mira, reina, salvant les excepcions que facen falta, heu estat la veu del vostre amo, sols la del vostre amo, i amb una falta de dignitat professional i humana indescriptible. Per favor, demaneu solidaritat com a treballadors, però no com a periodistes. Si no ho feu així, insulteu, entre altres, a les víctimes del metro i a tot el poble valencià.
Compartisc i agraïsc l'article de J.V. Aleixandre a Levante EMV
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/11/10/elegisteis-mal-companeros/1049435.html

37è Aplec Excursionista dels PPCC (i 6 sopar cloenda)

Publique unes fotos del sopar cloenda. Acabaré agraint al Centre Excursionista de Pedreguer la seua participació en l'Aplec i l'organització del viatge. L'any que ve a Catalunya i el 2015 al País Valencià a càrrec dels excursionistes de Castelló. Els joves de Pedreguer volien organitzar el del 2015. El president del CEP amb la seua experiència va dir "tranquils, ara no toca". Efectivament, ara no toca.