12.11.12

XXXVI APLEC EXCURSIONBISTA PPCC (i VII)

L'APAT DE CLOENDA

La vetlada va començar amb una presentació dels cambrers mitjançant una desfilada musical que va animar l'inici de la festa. Si m'agradara fer apostes diria  que va ser una idea de la nostra companya Maite. Veritat que sí? Em va agradar l'olla tot i que, la botifarra poc cuita i poc curada no és del gust de la gent de La Marina; també va estar bé el regal del perol de fang i la bona organització del servei; el secret d'aquest darrer punt és: molta gent treballant. Els protagonistes principals de la nit van ser: L'estaca de Lluís Llach i els crits d' "IN-DE-PEN-DEN-CI-A" repetits amb l'eufòria que és habitual des de l'11 de setembre.



Salva i Teresa (Vetercan)





















 Acabaré felicitant l'organització de l'aplec
--espere que les inscripcions per internet podràn funcionar perfectament a la pròxima edició--  també a la directiva del Centre Excursionista de Pedreguer i l'agraïment a Vetercan per les samarretes. Fins Andorra!



9.11.12

XXXVI APLEC EXCURSIONISTA PPCC (VI)

L'EXCURSIÓ F-7
Dissabte vam aconseguir fer l'excursió anomenada F7, a la que no ens havíem pogut inscriure per excés de sol·licituds, i que, després d'una llarga aventura negociadora dirigida per Guy, vam auto reorganitzar. L'excursió pagava la pena. Ens resultava atractiva per diferents raons: pel desplaçament amb el trenet groc, pel recorregut fàcil (10,7 km de distància, 420 m. de desnivell positiu i 895 m. desnivell negatiu) i per l'al·licient del bany en les aigües termals. El trenet groc ja era un encant--no més, però, que el tren de Sòller a Palma-- i a més a més, el paisatge és fabulós i, de vegades, de vertigen. Després, una vegada abandonat el trenet, vam caminar des de Montlluís, per Planes --no del Comtat però impossible no recordar l'amic Alfons Llorens, Margarida i Catamarruc-- vam esmorzar al voltant d'una petita església romànica amb el seu cementeri, a les afores del poble, fins enfilar un sender per dins d'un bosc que canviava de colors i matisos, quasi sempre càlids, propis de la tardor, segons les espècies que dominaven; camina-vem serpentejant junt a un torrent que feia sonar un soroll musical relaxant. Gràcies a les plaquetes informatives que hi ha per tot el sender davant de cada espècie, puc dir-vos que, entre moltes altres, està el pi roig, l'erable, la cirerola, l'avet del Caucas, el tell, el saüc, el faig, el cedre, l'auró... Els darrers centenars de metres, després d'haver sortit del bosc, quasi va desaparéixer el sender, vam caminar per damunt de pedres, amb un desnivell més pronunciat, cosa que, afegida al cansament normal per la marxa, va augmentar la dificultat, fins arribar als banys de Sant Tomàs, d'aigües termals i sulfuroses, un premi ben guanyat per l'esforç realitzat i que ens va tonificar i relaxar. Ací, a més del bany, vam pegar un mosset, ben ràpidament, i vam continuar un curt recorregut fins l'estació del trenet groc. Per sort --el meu àngel de la guarda deu ser ben eficient-- quan em situava prop de la via per a fer una foto al meu equip, no vaig tocar el carril que alimenta d'electricitat la màquina i que condueix 600 volts; un company em va pegar un crit per a avisar-me del perill. Atenció! tingueu-ho en compte, si aneu.
 



 
















Afegeix la llegenda


 



8.11.12

APLEC EXCURSIONISTA DELS PPCC (V )

El castell
VILAFRANCA
Porte quatre dies escrivint sobre l'aplec excursionista i... he contat alguna excursió? El cas és que, com vaig advertir en l'entrada que anunciava l'aplec, no em trobava amb forces per a fer excursions llargues per muntanyes encrespades, i em vaig inscriure, per a començar, a una visita cultural: Vilafranca de Conflent i el seu castell, visita d'escàs esforç, atès que el viatge des de Prada es fa amb tren. Bé, això és el que creia, però...
La pujada al castell

Vilafranca des del castell
l'accés


Xemeneia al castell




Aquest castell va ser construït per ordre de l'inefable Lluís XIV--aquell que va manar bombardejar Alacant, que va prohibir l'ús del català a la Catalunya Nord i que va guerrejar per a imposar-nos el piròman de Felip V i els seus successors-- i és una mostra important de l'arquitectura militar de finals del segle XVII. Arribar dalt del turó en el que està situat, pujar i baixar per les tres altures visibles, baixar i pujar pels soterranis i tornar al poble per la travessa del túnel mitjançant l'escalera d'un millar de graons va convertir aquesta fàcil visita cultural en una fàbrica d'agulletes.
 

Torre de la muralla de Vilafranca
Lluís XIV sabia que els franciscans són fidels al poble i els va fer fora de la vila per poder afrancesar els veïns de Vilafranca sense oposició. El nostre Wert no li arriba a les soles de les sabates. Vilafranca va resultar ser un poble agradable, amb tot el perímetre amurallat i amb cert sabor medieval.
porta de l'antiga muralla
Torre a la muralla de Vilafranc
Un carrer de Vilafranca






  (CONTINUARÀ. DEMÀ L'EXCURSIÓ F-7)

7.11.12

XXXVI APLEC EXCURSIONISTA DELS PPCC (IV L'IDIOMA)




Encara està viu el català a Prada. Però malauradament hi ha massa gent que no el parla. I aquells que el parlen, utilitzen més el francés que el català; he parlat en català amb persones que després parlaven francés entre elles; mal símptoma. La diferència respecte a l'Alguer--diferència a favor de Catalunya Nord-- és conseqüència de la proximitat de Catalunya, del fet de ser molts pobles, i que son pobles petits.Els carrers, com podeu veure a la foto, estàn retolats en francés i en català. "Encara alena", diríem a Pedreguer. I mentre hi ha vida hi ha esperança. Tota la moguda per la independència de Catalunya donarà prestigi i força, espere, a l'idioma català.










 

6.11.12

XXXVI APLEC EXCURSIONISTA PPCC (III PRADA)

Si em preguntaren si Prada és una ciutat monumental, no m'atreveria a respondre afirmativament. No obstant això, m'ha agradat força l'esglèsia  (Sant Pere) de façana i campanar romànics i el retaule de l'altar major barroc (massa carregat pel meu gust) i un orgue molt bonic. També hi ha algun edifici singular. Però perquè explicar-ho? Mireu algunes fotos.









XXXVI APLEC EXCURSIONISTA DELS PPCC (II L'HOSPITALITAT DE PRADA)

Mar, Joan i Cristina davant la tomba de Pompeu Fabra
Catalunya Nord, i concretament Prada, és terra d'acollida. Quan Verdaguer va estar difamat i vilipendiat per tots, quan la majoria dels seus amics l'havien abandonat,
va trobar a Prada amistat i solidaritat. També va trobar bona acollida a aquesta ciutat Pompeu Fabra, qui va estar exiliat ací, i ací va morir i descansa en pau. La visita a la seua tomba és una cita obligada a la que, com tants d'altres, no vaig faltar.
* * *
... i parlant de solidaritat, Teresa Castelló m'ha cedit unes fotos que jo no vaig poder fer: el Canigó --sempre el Canigó!-- des d'una perspectiva diferent a les que vaig fer jo, Sant Martí, i Sant Miquel de Cuixà. Gràcies!

Sant Miquel de Cuixà


El Canigó

Sant Martí de Canigó