La darrera obra d’Albert Sánchez Piñol continua amb la línia
fantàstica d’obres anteriors (La pell freda, Pandora al Congo) i, com
sempre, ens mostra la impenitent contradicció de la naturalesa humana. Fungus
és, sobretot, una reflexió sobre el poder i l’ambició desmesurada dels humans
per a ostentar-lo. “(Els poderosos) devien el seu poder només a la imbecil·litat monstruosa dels seus súbdits... l’essència
del poder no era res més que l’estultícia dels que obeïen”. La conclusió final és que un altre món és
possible. I acabarà dient on radica realment el poder.
L’habilitat fabulista de Sànchez Piñol queda
manifestada una vegada més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada