dimecres, 9 de gener de 2019

Feixisme



El gran problema polític d’Espanya és l'elevat dèficit de cultura democràtica de la ciutadania, no sols motivat per la llarga nit de la dictadura franquista, sinó també, i ací està la clau, la falta de vocació pedagògica dels partits d’esquerra, especialment d’aquells que diuen que a la seua esquerra no hi ha ningú. Falta de vocació pedagògica i falta de visió de futur. Aquests partits han considerat com a cosa més important guanyar les eleccions a curt termini, renunciant si cal, com a qüestió estratègica diran, a objectius ideològics per pragmatisme –“ara no toca”—i els líders consideraran prioritari controlar l’estructura interna, i tot amb un posat simpàtic i graciós encara que aquesta imatge simpàtica siga a llarg termini adob per a la dreta.
Algunes opinions diuen que l’augment de la dreta extrema –jo no crec que haja augmentat sinó que sempre ha estat però amb diferents noms, per exemple, abans estava dins del PP junt amb una dreta que volia dir-se “Centre”— és culpa del feminisme, de l’homosexualitat, de l’independentisme, de la defensa dels drets humans i d'actituds polítiques que cerquen solucions atacant l’arrel dels problemes, és a dir, radicals. Això ho diuen els líders de la dreta extrema i, en part, ho assumeixen i repeteixen dirigents i militants de base d’altres partits democràtics, o que s’autodefineixen com a democràtics i, fins i tot, d’esquerres.
Discrepe. Hi ha una terra amb molt bona saó per a fer créixer el feixisme i és el dèficit de cultura democràtica. Observem que una gran part de la ciutadania, especialment hòmens, mantenen la següent actitud: contar acudits o fer gràcies burlant-se de les dones com a dones (“alerta amb aquell cotxe, que va conduït per una dona”, “dona havia de ser”, “les dones sols saben tafanejar”, “aquesta dona el que necessita és un bon mascle” i moltíssimes altres expressions d’aquesta índole, sense parlar de les agressions físiques). També fan acudits i burles de “maricons i tortilleres”. Critiquen que a les escoles o als instituts s’ensenye amb el català i altres llengües minoritàries, perquè és una despesa inútil, atés que el valencià, per exemple, no aprofita per a res. Estan eufòrics quan la selecció espanyola de qualsevol esport guanya algun campionat, perquè això els fa augmentar la seua autoestima com a bon espanyols que són. Defensen enérgicament que Espanya és una i indivisible perquè així ho ha estat sempre i ho ha d’estar, i la prova radica en què els Reis Catòlics –diran Reyes Católicos—van fer la unitat d’Espanya (no diferencien entre els conceptes unitat dinàstica, unitat política, unitat d’estat i unitat nacional). I si algú els planteja propostes que puguen suposar un canvi en profunditat en drets socials, muntaran un canyaret perquè tocar les estructures de la societat capitalista o anar massa apressa en drets socials o drets humans, provocarà un caos.
Aquestes actituds que són les que defensa la dreta extrema, el feixisme, que diuen que acaba d’aparéixer, la practiquen també un muntó de persones per tot arreu, inclús votants o militants de partits oficialment dits d’esquerres, i fins i tot alguns dels seus dirigents. Observeu-ho, per favor. Hi ha excepcions, jo tinc bons amics que no són així però, per desgràcia, són excepcions. Ara, alguns polítics diuen “no permetem que el feixisme ens retorne a l’època del franquisme”. El problema, per desgràcia, és que, en molts aspectes, no hem eixit del franquisme.
Ben aviat hi haurà eleccions. Sospite que un missatge que rebrem des de diferents candidatures serà: “No tireu el vot i voteu-me per a evitar que guanye el feixisme” És a dir, continuarem sense canviar res, o si hi ha algun xicotet canvi, serà lampedusià i el que és pitjor: cada partit progressista aprofitarà la falsa aparició del feixisme per a agranar vots cap a casa seua. Xe que trist.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada