dilluns, 29 de febrer de 2016

L'Europa d'Ausiàs March

L'Europa d'Ausiàs March "art ,cultura, pensament", de Ximo Company,  és un estudi de l'Europa de l'Edat Mitjana amb l'art, la cultura i el pensament, com a testimoni. I sempre fent referència al poeta valencià, com si es tractara d'un nexe d'unió de l'art, la cultura i el pensament del seu temps. L'autor recopila opinions de prestigiosos historiadors   de l'art     --"la història de l'art és la història dels artistes"-- a partir de les quals ens explica com era Europa, i què tenien en comú tots els europeus. Si l'art de l'Edat Mitjana, fins i tot el del Renaixement, és quasi exclusivament religiós és, naturalment, perquè el cristianisme ha imperat a Europa, especialment en l'Edat Mitjana i, en gran mesura, ha conformat la manera de ser dels europeus actuals. Europa és el cristianisme: els dogmes, la por a l'infern però també el plaer de viure, el plaer del pecat. Tot i que el fet de pecar  creava    --hi ha moltes proves en Ausiàs-- mala consciència i por, un gran temor, al Judici Final i la condemna eterna a l'infern. Fins i tot en el Renaixement aquest tema de l'apocalipsi, l'àngel exterminador, el Judici Final,  l'infern està molt present, tot i que també, en aquella època, apareixen mostres d'art profà i laic en els palaus de petits estats italians, amb pintures de tema com "La font de la vida" el "Jardí de Venus", representant la luxúria,  i altres.
El cristianisme, com les altres religions es fonamenta amb la fugacitat de la vida, la inevitabilitat i proximitat de la mort. Tot això s'usa com una crida a la resignació front al sofriment i el dolor terrenal --resignació que quasi sempre afavoreix i beneficia a la classe dominant-- a la paciència i acatament del sistema. L'església imposa a la societat el seu sistema piramidal i jeràrquic: els nobles, que defensen l'ordre amb les armes, els clericals (que són la cultura, la classe pensant, els qui ordenen el camí correcte) i el poble, camperols i artesans. El poble ha de donar de menjar, amb el seu treball, a tots els altres i es queda amb la menor part, patint fam. Però dins de cada classe també existeix l'estructura piramidal i jeràrquica. Poc ha canviat Europa des d'aleshores.
Però Europa ha tingut i té una altra particularitat: el principi del dubte metòdic que tant ha caracteritzat la idiosincràsia dels europeus junt amb el sentit de la raó i la llibertat. La Inquisició, tot i ser un instrument dràstic i cruel de la repressió, que va nàixer a la Edat Mitjana i que ha estat vigent fins gran part de l'Edat Moderna, ve a demostrar la força d'aquest esperit dels europeus del lliure pensament. Sense aquest esperit, al poder constitut no li haguera calgut la Inquisició.
El llibre parla també de Renaixement, època en la que els pintors --i escultors, arquitectes-- passen de ser considerats artesans a artistes; La pintura i l'escultura en l'Edat Mitjana no pretenien tindre prioritàriament un valor estètic, sinó pedagògic  i ideològic. Amb tot i això, la bellesa és una prova de la bondat. Sols a partir del Renaixement hom li concediran un valor artístic, i el destinatari passarà en gran part de ser Déu a ser el Rei o Senyor.
Aquesta obra me n'ha recordat una altra: "Una certa idea d'Europa" de George Stainer, que vaig llegir fa anys, però de la que no trobe notes ni el llibre.  Crec que algú me'l va deixar. Intentaré rellegir-lo per a comprovar quines opinions convergents o divergents n'hi ha entre els dos. Això si que és segur, els dos força interessants.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada