Recordant Pep Bas

He cercat, inútilment, pel programa de festes l'actuació de la Romàntica del Saladar, tot i saber que l'amic Pep Bas--amic de tots-- no estaria. He agafat l'últim disc que va enregistrar i que es va presentar la vespra de la seua malaltia, he anat a casa i l'he escoltat. Malauradament no tornarem a escoltar en viu les notes del seu saxo, no tornarem a veure'l en persona, amb la seua cara de bonhomia, el somriure amable, sincer, la veu reposada, serena i amigable. Però el recordarem sempre i, tots els anys per festes, cercarem pel programa per si ve la Romàntica com tantes altres vegades. Si no ve, anirem a casa i posarem el disc per a recordar-lo. Si ve anirem a l'actuació tancarem els ulls i el tindrem present, el veurem i el sentirem con si estiguera dalt de l'escenari. Perquè la vida és curta però alguns, com Pep Bas, no han passat de bades, ha deixat muller, filles, germans i amics que l'hem estimat i el recordem ... una empremta inesborrable.

(La foto la vaig prendre durant l'actuació de La Romàntica del Saladar a festes del 2006, a la Plaça de l'Amistat)