divendres, 24 d’agost del 2018

La despolitització



“La despolitització és un instrument del capitalisme mitjançant la qual desplaça les decisions polítiques i econòmiques des de l’àmbit nacional fins a un nou àmbit internacional... que resta en mans d’organitzacions internacionals amb l’objectiu de resistir la democratització” (Wolfgang Streeck)

dijous, 16 d’agost del 2018

Com acabarà el capitalisme (2014) i V



Síntesi: El capitalisme no serà destruït per altres sistemes alternatius sinó que s’autodestruirà tot sol. No perquè tinga una ferida greu sinó perquè té moltíssimes ferides greus i contradictòries. I perquè els remeis usats fins ara ja no són útils. La incògnita no és si desapareixerà sinó com serà l’alternativa i el trànsit a l’alternativa.
El capitalisme morirà matant i esdevindrà un caos en el sentit de l’absència d’un ordre en el qual les persones estaran incapacitades per a crear mecanismes col·lectius de defensa.
El conflicte d’interessos entre capital i treball obliga a aplicar unes solucions que a curt termini suposen un nou conflicte (és pitjor el remei que la malaltia) i així successivament. És a dir, el remei es converteix en problema.
Segons WS, al final del capitalisme hi haurà un gran caos econòmic (interregne) fins que arribe un altre ordre. Però no gosa afirmar com serà.

* * *
Amics lectors: per si de cas fóra cert, que jo crec que sí, cal començar a treballar abans que arribe el moment: autoorganització i autogestió, pensament global i acció local. Cercar solucions de baix cap a dalt, creant nuclis de producció i connectar amb altres nuclis com a xarxes complementàries i interdependents... Però sobretot, amb voluntat i imaginació, molta imaginació.

dimecres, 8 d’agost del 2018

Com acabarà el capitalisme? (2014) (IV)


Cinc trastorns. Diu Wolfgang Streekc  que els cinc trastorns actuals del capitalisme són: l’estancament, la redistribució oligàrquica, el saqueig de l’esfera pública, la corrupció, i l’anarquia global. La desigualtat i l ‘excés de deute públic estan relacionades amb el baix nivell de creixement. “El més plausible és imaginar l’escenari d’estancament amb la possibilitat de bambolles com una guerra de tots contra tots”.
Plutòcrates i saqueig. La desigualtat redueix el creixement. El diner fàcil augmenta la desigualtat perquè fomenta la inversió especulativa en lloc de la productiva. Els rics es comporten com si s’acabara el món: “guanyar diners, cremar els ponts i deixar darrere només terra cremada” És a dir, saquegen l’esfera pública.
La gàbia de ferro es rovella. El frau i la corrupció sempre han estat companys de viatge del capitalisme. L’ascens del sector financer, ha provocat que el frau i la corrupció s’hagen generalitzat: operacions bancàries ocultes, blanqueig de capitals, assistència a l’evasió de capitals a paradisos fiscals, venda d’actius tòxics (per ex. preferents) a clients desinformats...
Ara més que mai, capitalisme és sinònim de corrupció.
Un món que trontolla. El capitalisme global necessita un centre que controle la perifèria. Des de 1920 el centre era el Regne Unit i des de 1945 va ser EUA, però ara pot perdre el privilegi per culpa de l’endeutament privat i públic, el fracàs de les seues accions bèl·liques i les crisis que han ocasionat. Tot això suposa un desordre de difícil solució. Actualment el capitalisme és d’una cobdícia desenfrenada i immoral. D’acord amb l’historial és previsible una decadència acumulativa del capitalisme

divendres, 3 d’agost del 2018

Com acabarà el capitalisme? (2014) (III)




Les fronteres de la mercantilització
Wolfgang  Streeck ens explica que l’expansió del mercat té un límit. Hi ha tres mercaderies fictícies: el treball, la terra (o natura) i els diners. Mercaderia fictícia és un recurs al qual les lleis de l’oferta i la demanda s’hi apliquen d’una manera parcial (o no s’hi poden aplicar)
L’expansió del mercat més enllà dels límits prudents pot destruir els fonaments del sistema capitalista. Per exemple, una excessiva mercantilització dels diners, una oferta de crèdit barat, va generar una bombolla immobiliària. Això va ser provocat per la desregularització dels mercats financers a els EUA.
Quant a la natura: una expansió infinita, amb unes reserves finites, no és possible.
Quant a la mercantilització del treball s’ha arribat a un punt crític. Desregularització dels mercats laborals, els salaris s’han quedat molt enrere en relació a la productivitat, producció a baix cost en condicions d’explotació, etc.
El treball la terra i els diners s’hi han convertit simultàniament en zones de crisi, després que la globalització atorgara a les relacions de mercat i de cadenes de producció una capacitat inèdita de travessar els límits de les jurisdiccions polítiques i jurídiques nacionals. En conseqüència, impera una desorganització profunda dels organismes que havien domesticat els instints animals del capitalisme pel be del conjunt de la societat i del capitalisme mateix.