LES CENDRES DEL CAVALLER

Una biografia novel·lada de Joanot Martorell escrita per Silvestre Vilaplana, on exposa no sols la vida de l’autor del Tirant lo blanc sinó el procés de canvi de la societat feudal a l’Edat Moderna. Martorell és un cavaller, l’últim dels cavallers de l’Edat Mitjana. L’honor és més important que la riquesa o, fins i tot, que la vida (però mira per on, també sembla que la riquesa és símptoma d’honor). L’única cosa que no quadra és un cert sentit de l’humor en el Tirant (això crec recordar, tot i que fa molt de temps que el vaig llegir) del que no hi ha ni ombra en el tarannà del seu autor. Tindrà raó Guia...?

21D

Mai una situació postelectoral havia sigut tan fàcil d’analitzar com ara. Abans del 21D tot el món estava d’acord que a Catalunya es votava independència (JxCAT+ER+CUP) versus 155 (PP+C’s+PSC) Les matisacions dubtoses del PSC (indult) no compten perquè són anecdòtiques, està clarament a la part del 155. Cat-Podem, no és ni una cosa ni l’altra, ni carn ni peix. Estava en contra del procés perquè deia que volia un referèndum pactat, però va votar en contra del 155.
El resultat ha sigut clar: el del bloc independentista han guanyat (majoria absoluta) a pesar d’una campanya de joc brut: el mateix dia de “reflexió” les televisions espanyoles parlaven de la fugida de les empreses de Catalunya, ventaven les diferències entre uns independentistes i altres, i el mateix Rajoy declarava que, en cas de guanyar els independentistes y seguir en la mateixa línia, tornaríem a tindre 155. Unes amenaces que segur que han tingut influència a favor de l’unionisme però, mira per on, no han beneficiat a qui ha presumit de posar-les en pràctica.
Primera reflexió: han guanyat les candidatures independentistes, la República Catalana.
Per una altra banda, el PP, partit que ha presumit en campanya de tindre el “mèrit”(?) d’haver enviat a la presó o a l’exili el govern elegit democràticament pels catalans, ha sigut brutalment castigat pels votants catalans de dretes i espanyolistes (!).
Crec que els electors catalans de dretes i espanyolistes, tot i que potser els semblava bé un càstig als seus adversaris polítics, no han pogut suportar que, a més a més, es presumirà d’unes accions tan antidemocràtiques.
Segona reflexió: Si continua la repressió, fins i tot electors de dreta i espanyolistes, si són demòcrates, es baixaran del carro de l'unionisme.

41 Aplec Excursionista dels Països Catalans. Reus (i 7)

Els carrers. Qui haja llegit aquestes cròniques de l’Aplec, podrà pensar que a Reus sols hi ha modernisme, bon vermut, bona gastronomia, bon comerç, bones associacions excursionistes.... No. A més a més, també hi ha l’ànsia de llibertat. Publique una foto d’una estàtua titulada “La flama” de l’escultor Jassans (commemora el centenari de l’Institut Pere Mata) però que jo li diria, crec que amb més propietat, l’estàtua de la llibertat de Reus. Els crítics no la consideren de les més importants de l’escultor, ni de Reus, però jo vaig un poc a contracorrent. És una dona que vola lliure enllumenant amb una torxa. Però la llibertat no es regala ni s’atorga. La llibertat es guanya, i es guanya principalment al carrer. I això a Reus, com a tota Catalunya, ho saben, com podeu comprovar en l’altra foto.

41 Aplec excursionista dels Països Catalans. Reus (6)

Lo millor de l’aplec: la companyia. Vos pre-sente el meu equip. Podíem separarnos en alguna excursió, però gene-ralment ens ajuntàvem per a dinar, i sempre vam compartir taula per a sopar. La gastronomia de Reus, excel·lent: vermut, vi, oli, botifarres, formatges, cervesa artesana, olives perla (i la sèpia? Molt bona al sopar de cloenda!). La truita oberta de botifarra i la torrada de formatges (o malcriat de Pedreguer) de “Les taules” exquisit.

A l'acte de benvinguda

Un desdejuni a l'hotel

Truita de botifarra i verdures

Torrada de dos formatges (o malcriat de Pedreguer)

A les taules del Giner

41 Aplec Excursionista dels Països Catalans. Reus (5)

Siurana. Un poblet pintoresc entre les muntanyes, allà on el Jesuset va perdre les espardenyes, amb un castell històric (s. IX aproximadament) i llegendari, una església romànica (s. XIII) i unes vistes paisatgístiques impressionants.

Quini personificant la reina Abdelàzia

vista general de Siurana

Afegeix la llegenda

41 Aplec Excursionista dels Països Catalans. Reus (4)

La torre del castell

L’excursió cultural al castell d’Escornalbou va estar complementada amb una marxa de muntanya fàcil: la pujada a l’ermita pel camí dels frares. El castell està construït sobre l’antic monestir de Sant Miquel (i aquest sobre una fortalesa romana del s. III) i convertit en casa senyorial per Eduard Toda, un diplomàtic i intel·lectual que va viatjar per mig món. En el mateix conjunt hi ha una interessant església romànica.

l'església romànica

La suite reservada a l'arquebisbe (!)

el claustre

l'efecte del vent en la pedra durant segles

Sant Jordi i el drac

... i la pujada a l'ermita pel camí dels frares.

l'ermita

41 Aplec excursionista dels Països Catalans. Reus (3)

Més modernisme a Reus i voltants. Serà correcte afirmar que el modernisme és un art eminentment civil? Jo dic que si, tot i la gran excepció de la Sagrada Família. Presente més fotos del modernisme del qual vàrem gaudir en l’aplec de Reus. (les dues del final són del celler cooperatiu de Cornudella de Montsant, on vàrem fer un tast de vi boníssim).