dilluns, 29 de febrer del 2016

L'Europa d'Ausiàs March

L'Europa d'Ausiàs March "art ,cultura, pensament", de Ximo Company,  és un estudi de l'Europa de l'Edat Mitjana amb l'art, la cultura i el pensament, com a testimoni. I sempre fent referència al poeta valencià, com si es tractara d'un nexe d'unió de l'art, la cultura i el pensament del seu temps. L'autor recopila opinions de prestigiosos historiadors   de l'art     --"la història de l'art és la història dels artistes"-- a partir de les quals ens explica com era Europa, i què tenien en comú tots els europeus. Si l'art de l'Edat Mitjana, fins i tot el del Renaixement, és quasi exclusivament religiós és, naturalment, perquè el cristianisme ha imperat a Europa, especialment en l'Edat Mitjana i, en gran mesura, ha conformat la manera de ser dels europeus actuals. Europa és el cristianisme: els dogmes, la por a l'infern però també el plaer de viure, el plaer del pecat. Tot i que el fet de pecar  creava    --hi ha moltes proves en Ausiàs-- mala consciència i por, un gran temor, al Judici Final i la condemna eterna a l'infern. Fins i tot en el Renaixement aquest tema de l'apocalipsi, l'àngel exterminador, el Judici Final,  l'infern està molt present, tot i que també, en aquella època, apareixen mostres d'art profà i laic en els palaus de petits estats italians, amb pintures de tema com "La font de la vida" el "Jardí de Venus", representant la luxúria,  i altres.
El cristianisme, com les altres religions es fonamenta amb la fugacitat de la vida, la inevitabilitat i proximitat de la mort. Tot això s'usa com una crida a la resignació front al sofriment i el dolor terrenal --resignació que quasi sempre afavoreix i beneficia a la classe dominant-- a la paciència i acatament del sistema. L'església imposa a la societat el seu sistema piramidal i jeràrquic: els nobles, que defensen l'ordre amb les armes, els clericals (que són la cultura, la classe pensant, els qui ordenen el camí correcte) i el poble, camperols i artesans. El poble ha de donar de menjar, amb el seu treball, a tots els altres i es queda amb la menor part, patint fam. Però dins de cada classe també existeix l'estructura piramidal i jeràrquica. Poc ha canviat Europa des d'aleshores.
Però Europa ha tingut i té una altra particularitat: el principi del dubte metòdic que tant ha caracteritzat la idiosincràsia dels europeus junt amb el sentit de la raó i la llibertat. La Inquisició, tot i ser un instrument dràstic i cruel de la repressió, que va nàixer a la Edat Mitjana i que ha estat vigent fins gran part de l'Edat Moderna, ve a demostrar la força d'aquest esperit dels europeus del lliure pensament. Sense aquest esperit, al poder constitut no li haguera calgut la Inquisició.
El llibre parla també de Renaixement, època en la que els pintors --i escultors, arquitectes-- passen de ser considerats artesans a artistes; La pintura i l'escultura en l'Edat Mitjana no pretenien tindre prioritàriament un valor estètic, sinó pedagògic  i ideològic. Amb tot i això, la bellesa és una prova de la bondat. Sols a partir del Renaixement hom li concediran un valor artístic, i el destinatari passarà en gran part de ser Déu a ser el Rei o Senyor.
Aquesta obra me n'ha recordat una altra: "Una certa idea d'Europa" de George Stainer, que vaig llegir fa anys, però de la que no trobe notes ni el llibre.  Crec que algú me'l va deixar. Intentaré rellegir-lo per a comprovar quines opinions convergents o divergents n'hi ha entre els dos. Això si que és segur, els dos força interessants.


dilluns, 8 de febrer del 2016

ARA ÉS L'HORA

El Partit Popular (PPCV) vol re-fundar-se. Després de tantíssims casos --aïllats, diuen--  de multi-corrupció a gran escala a tots els nivells polítics. No entrega les armes i es dissol, sinó que pretén  re-fundar-se. Supose que es racta de canviar un poc la imatge, canviar cares, per a que tot continue igual. No sé si els sortirà bé. Diuen que ha augmentat la nòmina d'afiliats en 1.000. Amb tot i això crec que ara és l'hora de la dreta valenciana i valencianista --no em referisc a l'espanyolista pseudo-valencianista, sinó la valencianista-- hora de fer acte de presència com a partit liberal o conservador o demòcrata cristià, o tot junt, i erigir-se com a portaveu dels interessos del capital valencià (supose que encara en quedarà) No hi ha successors de l'antiga Unió Democràtica del P.V., o del P.N.Valencià.? O continuen tenint por de presentar-se sols i continúen reclamant, com han fet històricament,  la "unitat nacional" amb un únic partit transversal, superador del concepte de lluita de classes, que aglutine dreta i esquerre, Un partit amb gent de dretes i d'esquerre, no satisfà la gent de dretes ni tampoc majoritàriament la gent d'esquerres. Ja sé que per a molts el concepte de lluita de classes està desfasat i antiquat, però la dreta sociològica valenciana, l'espai ideològic que deixa el PP --partit que hauria de desaparèixer per bé de la dignitat dels valencians-- no vol votar un partit que aglutine dreta i esquerre, vol votar un partit que es diga de centre però que siga de dretes. Retire això de dretes, que sona malament. Vol un partit que defense l'educació privada i religiosa, la sanitat privada, la religió com assignatura a l'escola pública, la moral i bones costum cristianes, i sobretot la des-regularització d’obligacions laborals i financeres, és a dir, els interessos de les classe dominant, els amos dels diners per a entendre'ns.
Aquest espai del PPCV sols podrà ocupar-lo un partit valencianista com els antics  UDPV o PNV. Res de bromes de tots junts per a salvar la Pàtria, per favor. Mireu de salvar la Pàtria tot sols i  deixeu que els altres miren de salvar la gent que conforma la seua pàtria. No em mou cap interès per cap dreta, ho propose perquè crec que és una qüestió d'higiene col·lectiva. Alguns amics de dreta --perdoneu el qualificatiu doncs l’use amb el major respecte-- em diuen que hi ha corrupció a tots els llocs, mira Andalusia. Si és cert, però amics, jo no sóc andalús, que decidisquen ells què els convé, jo sóc valencià i tinc vergonya aliena de l'actual dreta valenciana, és a dir, de les persones de dretes valencianes.  Ànim!

dilluns, 1 de febrer del 2016

Una altra alternativa.

Leguina, Corcuera, Felipe Gonzàlez, Guerra ("el que se mueve no sale en la foto") Bono i altres ex alts càrrecs, quan dirigien el PSOE es van oposar sempre a la possibilitat que es crearen  corrents d'opinió organitzades  dins del seu partit. Ara que no manen de l'aparell orgànic del partit, creen una germandat per a pressionar a l'Executiva, al Comité Federal i la militància per a evitar un pacte amb Podemos, que impediria un govern del PP. El mateix PP que ha portat la fallida tècnica a la Generalitat Valenciana i que té imputat --com a cas aïllat, clar!-- a tota la cúpula del PPCV i càrrecs institucionals, amb ramificacions que arriben a Mallorca, a altres comunitats autònomes i a la cúpula nacional del PP (citem Bàrcenas i R.Rato i la mateixa seu del PP pagada amb diners negres, com a botó de mostra). Aquest PP que els de la Germandat volen recolzar perquè governe Espanya, és el mateix que ha fet les reformes laborals més dràstiques contra les classes treballadores, acompanyats de retalls en serveis socials, educació pública, sanitat pública i altres sectors que, antigament, eren sagrats per al PSOE. Naturalment, per a aconseguir-ho no els dol agermanar-se amb polítics de tant elevat prestigi en política social com Aznar, Aceves, Zaplana i altres de trista memòria. Cal dir, a favor seu, que ho fan per a salvar la Patria i la Democràcia, és a dir salvar  l'Ibex 35 i el seu entorn bursàtil. I de rebot salvar els treballadors, perquè ¿què seria dels treballadors, sense el gran capital multinacional? Després del fracàs electoral de PyD i després C's  calia trobar una alternativa. Com es dirà el nou partit?