Que els vells cacics de "l'aparato" del
PSOE, Felipe Gonzalez, Alfonso Guerra, Corcuera (!), José Bono, demanen
l'abstenció del seu partit (supose que encara són militants del PSOE... ¿o no?),
en el Plenari d'investidura de Mariano Rajoy per facilitar la seua elecció com
a president del govern d'Espanya, encara em sorprèn, tot i que ja no em sorprenc
de quasi res. No em sorprèn perquè això suposa la seua proximitat al
neoliberalisme, neocon i nacional-catolicisme que representa el PP --qualificatius
que no m'invente jo sinó que han usat ells moltes vegades-- ni tampoc per
la connivència amb l'Estat de Corrupció en el que han convertit Espanya --allò
que molts del PP i del PSOE entenen com a "unidad de destino en lo
Universal"-- perquè fa temps que venen dient-ho, primer tímidament i
finalment sense cap vergonya. Em sorprèn perquè manifestar públicament la seua
opinió, significa que no tenen cap capacitat de convicció per a plantejar-ho
directament al comité federal del PSOE, i necessiten pressionar des de fora
perquè el "Comité
Federal" renuncie a governar
i a intentar convertir Espanya en un Estat
Federal, com pretenen alguns militants del PSOE. Repetisc, no em sorprèn el
canvi d'opinió d'aquests senyors --això no és nou-- em sorprèn que no pinten
res dins del seu partit i necessiten pressió externa—ajudats per personatges tan exemplars com Aznar, Aceves,
Zaplana...-- per portar el partit al seu
carril. Carril de dreta rància, perquè què, si no això és el PP? Però... del seu pa faran miques, que jo no
soc ningú per a dir que els convé fer,
sols volia expressar la meua sorpresa.
Terra i indústria de Joana Escorna, senyora de Pedreguer, també trepitjada pel seu marit, el poeta Ausiàs March
divendres, 29 de gener del 2016
dijous, 21 de gener del 2016
L'EXCLUSIVA D'A3
L'espectacular
show d'Antena 3 informant en exclusiva sobre la participació de militants de
la CUP (Anna Gabriel), Podemos i de "l'entorn d'ETA" en
l’encontre de la Xarxa d'Intel·lectuals, Artistes i
Moviments Socials en defensa de la Humanitat, que, segons la CUP, aplega
col·lectius d'esquerra especialment de l'Amèrica Llatina però també de la resta
del món, es pot qualificar de qualsevol cosa --per exemple de show-- però no de
notícia. A3 “informa” com si descobrira un fet inaudit, insòlit, desconegut per
tothom, clandestí i, fins i tot, el presenta de manera subliminal con il·legal, atès que hi va participar el pare o
sogre d’algun pres d’ETA. A banda que la CUP i potser altres grups de defensa
de drets humans (per exemple el dret d’autodeterminació dels pobles) havia
informat de la seua participació –cosa que potser a A3 i altres mitjans no els
interessava--, apuntaré algunes circumstàncies: l’avió de les forces armades de
Veneçuela, el mateix en el que viatjava Maduro, segons A3, no podria aterrar a
Barajas sense el coneixement i permís
previ del govern d’Espanya presidit en aquell temps per un tal senyor
Rajoy. Cap dels passatgers podria haver pujat sense passar el control previ de
l’aeroport o de la policia nacional, control que òbviament està en mans del
mateix govern. Les càmeres –supose que de seguretat, no d’ A3—gravaven com els
passatgers pujaven a l’avió, com Anna Gabriel, des d’una cabina, parlava per
telèfon. On està el secretisme, la notícia –han passat quatre o cinc mesos—i,
més encara, on està l’exclusiva? Potser l’exclusiva, o la “suggerència” de
publicar-ho la dóna el govern (en funcions) del senyor Rajoy? Si fóra així,
perquè? Estaran emprant informació d’Estat per a predisposar a la ciutadania en
contra d’un pacte del PSOE amb Podemos i altres grups que, en altres llocs,
hagen pactat amb la CUP? El senyor Rajoy no para de dir-nos que el PP ha de
formar govern perquè ha guanyat les eleccions. A banda que podem qüestionar, no
la legalitat però si la justícia, del sistema d’Hondt que beneficia el partit
més votat, si el PP ha guanyat les eleccions ¿perquè no pot formar govern? Serà
que no ha guanyat. La mentalitat de dreta, mentalitat d’escàs ingredient
democràtic, no sap, o no vol saber, diferenciar entre ser el partit més votat i
guanyar les eleccions. En una democràcia parlamentària amb un ample ventall
ideològic, com és el cas actual d’Espanya, guanya les eleccions qui aconsegueix
un acord amb suficients partits que permeta governar.
La CUP no es va presentar a les
eleccions generals espanyoles perquè no va voler. Cosa per la qual crec que puc
opinar sense por a equivocar-me, que passa
dels possibles pactes entre PSOE-Podemos-Altres o entre PP-PSOE. És una altra
història.
Per
una altra banda, ¿perquè tanta por? ¿no va dir el gran guru del socialisme espanyol, Felipe González que
el PSOE haurà de pactar amb el PP si li convé a Espanya? ¿No ha dit la líder dels socialistes andalusos –que tenen
majoria dins del grup socialista del Congrés—que mai no pactaran amb qui demana
un referèndum per a Catalunya? Aleshores, ¿a què temeu homes i dones de poca
fe?
Ho
he fet massa llarg. L’única cosa que volia dir, a conseqüència del show d’A3,
és que m’enfita l’ús partidista i ideològic que tota la dreta i més encara
l’espanyolisme, sobretot el més ranci, fan dels mitjans de comunicació.
dijous, 14 de gener del 2016
JA ERA HORA, XE!
Ja era hora! És una alegria, una immensa alegria veure la sala de
plenaris de les Corts valencianes en la que la bancada del PP està plena de de
senyeres paternines reivindicant la seua versió de senyals d'identitat dels
valencians. M'agradaria veure també els diputats populars lluint un dia
camisetes reivindicatives de "volem F-1 urbana" i un altre dia
"salvem lo rat penat" i un altre amb pancartes que proclamen
"Volem tornar a dir Comunitat Valenciana"
Estava fart i desesperat de veure sempre
camisetes de "Salvem el Cabanyal" o "Volem TV3" o
"Volem Canal 9" I ara és hora de gaudir de les seues reivindicacions.
Potser algun dia reivindicaran "volem regals de la família Correa" o
"Viva el Bigotes" M'agradaria que algun dia reivindicaren el peatge
de la AP-7. M'agradaria que protestaren enèrgicament contra la creació de
l'Agència Tributària Valenciana, que reivindicaren, amb pancartes i camisetes,
amb "pataleo" i xiulits el retorn de l'himne regional, que
reivindicaren amb una panfletada els desnonaments per hipoteques, que
reclamaren la eliminació de les prestacions a la dependència. Fins i tot,
m'alegraria que un dia protestaren enèrgicament, molt enèrgicament per la
il·legalitat i inconstitucionalitat d'un acord de les Corts Valencianes que
proclamara la República Valenciana i un procés per a adherir-se a un Estat
Federal Nacional de Països Catalans. Què gust que el PP siga reivindicatiu!
diumenge, 3 de gener del 2016
EL NO DE LA CUP I LA RESPONSABILITAT
La CUP s’ha mantes en la seua
posició inicial de no a Mas com a President, tot i les pressions rebudes. Els
dos grans pesos pesats de la comunicació i la formació d’opinió dels PPCC,
Vicent Sanchis i Vicent Partal han fet tot el que han pogut, que no és poc, per
evitar aquest resultat. I ho han fet emprant la seua ciència comunicativa i
exposant una visió més partidista que no real dels fets, tot siga dit amb el respecte degut als grans
gurus de la comunicació. Donar la responsabilitat a la CUP de frenar el procés
en cas de negar la investidura a Mas, és desinformar de manera subliminal. Ni
Convergència Democràtica (o Democràcia i Llibertat, si preferiu) ni Esquerre
Republicana no han acceptat mai consensuar un President diferent a Mas. Cosa
per la qual la responsabilitat és un fet compartit. Però carregar les tintes
aquestes setmanes passades sobre la responsabilitat –responsabilitat es llegeix
massa sovint com a sinònim de culpa—de la CUP era una arma de doble tall, i en
això s’han equivocat tot i la seua ciència, i més que cap altre el senyor
Partal. Perquè ara resulta que el termini no s’ha acabat (tenen fins el dia 9)
i JuntsxSi encara té la possibilitat i la RESPONSABILITAT de proposar un
candidat alternatiu i de la seua candidatura, que això la CUP no ho ha
qüestionat mai. I encara millor: Atès que la marxa ràpida del procés és més
important que qui és el candidat a President, perquè això és el que han estat dient, i atès que el propi senyor Mas
va dir que en cas de ser un escull faria una passa enrere, doncs ara és el
moment. Queda temps. Juntsxsi i el senyor Mas tenen l’oportunitat de demostrar
la seua RESPONSABILITAT i que la independència vaja per la via ràpida gràcies a
ells, presentant un altre candidat, en compte de convocar noves eleccions.
(Probablement juntsxsi creu en la conveniència de noves eleccions perquè
compten amb la divisió de la CUP i que els possibles crítics d’E.R. respecte a
la candidatura unida amb Cnvergència, que probablement votaren la CUP es
penediran i els votaran a ells, cosa que demostraria que el seu interès partidista
és més important que l’interés de Catalunya). En definitiva: Ara la responsabilitat
és del senyor Mas i Juntsxsi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)