dissabte, 30 de juliol del 2011

Violència feixista

Si algú pensa que l'atac a una seu de Coalició Compromís de la ciutat de València, no té importància perquè no hi ha víctimes mortals ni ferits, s'equivoca greument. Aquest és un atac violent a la llibertat de pensament, a la llibertat política i a tot el que pensa i defensa aquesta coalició política. Com ho van estar els atacas a Joan Fuster, a Sanchis Guarner, a tantes llibreries que venen llibres en valencià i altres. L'extrema dreta--és a dir, la dreta que fa coses que una altra dreta no gosa fer-- sembla tenir bula al País Valencià i especialment a la ciutat de València. I si els que pensem i actuem com a demòcrates--no em referisc als qui s'omplen la boca dient que ho són--ho deixem còrrer, acabarem sofrint casos com el d'Oslo, i després serà massa tard per a lamentar-nos-en. Recordem Bertolt Brecht i actuem en conseqüència. La distància entre el fet d'Oslo i aquest de València, la distància entre un atemptat amb morts i un altre amb petits danys materials és inversament proporcional a la nostra indiferència.

divendres, 29 de juliol del 2011

Canal 9

Un dia prenent café, en l'època del president Zaplana, vaig fer el següent comentari: "El Consell vol fer perdre audiència a Canal 9 per a desvaloritzar-lo i privatitzar-lo a un preu ben barat." Una persona, Amb nom i cognoms ben coneguts però que no cal fer constar ací, va fer una sonada rialla, seguit d'un comentari que, tot i no recordar-lo textualment, puc dir que desqualificava la meua opinió. Probablement em vaig excedir un puntet. El cas és que actualment Canal 9 té una audiència del 5,4 % (juny del 2011), sols per davant de les TV de Múrcia i Mallorca, de recent creació, mentre TV3, la primera en audiència de les autonòmiques té el 13,89 % El deute del RTVV és, si no vaig errat, superior als 1.300 milions d'euros, import que, segons els experts, és quatre vegades superior al cost de nova creació d'un canal similar al C9. En llegir la notícia, he recordat el fet i he comprés la rialla del meu contertulià: ell pensaria que jo anava errat, que ningú no estaria disposat a comprar C9 si haguera de pagar els deutes (!). El final de la notícia és esperpèntic: els programes que tenen més audiència són els que es produeixen al País Valencià i en valencià… però els productors d'aquests programes són els que no cobren, i l'emissió en valencià és minoritària. Menys mal que Fabra ho solucionarà. Espere…

dijous, 28 de juliol del 2011

ILP: Penúltim escoll vençut




El govern espanyol alça el vet a la ILP signada per 651.650 ciutadans i passarà a ser debatuda al Congrés  dels
Diputats el proper setembre. Si s'aprova, podrem veure la TV3 i 651.650 persones ens sentirem satisfetes per haver aportat la nostra petita pedra a la construcció d'aquest marge de la llibertat d'expressió i de poder veure una TV completament en el nostre idioma. (En la foto, membres del Casal Cultural Jaume I recollint signatures a Pedreguer, el 27-02-2010)





dimecres, 27 de juliol del 2011

Vicent Pons

Avui a les 20:30 els amics de Vicent Pons el recordaran, en el 13è aniversari de la seua mort, recitant poesies a la Capella.  No estaré físicament, però estaré unit amb ells des d'aquest bloc. (La foto, Vicent amb el meu cosí Castelló,  la vaig fer al port d'Alacant l'any 1969)

La meua lloança humil vull que t'arribe
A la teua llum que es fa present a tota hora
En aquesta follia d'estimar sense mesura
En aquest amor que vull transformar en poesia.
(Extret del "Salm del mig segle" de Vicent Pons.)


dimarts, 26 de juliol del 2011

Grup de Danses Pedreguer

El Grup de Danses de Pedreguer actuarà aquesta vesprada davant un dels públics que li és més fidel, el de Castell de Castells, on van tots els anys. (La foto la vaig fer durant la darrera actuació a Pedreguer, a la Plaça de l'Amistat en les festes passades)

dilluns, 25 de juliol del 2011

Oslo

Hi ha gent que no aplaudeix l'acte d'Oslo però tampoc no el condemna, o ho fa amb la boca petita. El terrorisme d'extrema dreta està considerat per una part de la societat com casos aïllats, anècdotes portades a terme per alguna persona que ha perdut el seny per culpa de la crisi econòmica o de la injustícia. És a dir, dissimuladament ho justifica. Hi ha massa gent que tot i lamentar o fins i tot condemnar aquest acte, manté diàriament un discurs xenòfob i racista, creant un ambient que propícia que els més atrevits i violents de la seua tribu el porten a terme. La nostra solidaritat amb les víctimes, les seues amistats i famílies, amb el poble noruec i la nostra condemna no sols a l'autor sinó a tot aquell que fa discurs xenòfob i racista.


dissabte, 23 de juliol del 2011

100 dies de cortesia


Antigament hi havia una costum democràtica--avui sembla que en desús--consistent en concedir 100 dies de cortesia al nou governant. Durant 100 dies no s'hi val a fer crítiques però podem demanar o expressar opinions sobre les nostres preferències. Demane, Sr. Fabra (perdó, ben aviat Molt honorable Senyor), que no retalle les prestacions ni qualitat de l'assistència sanitària pública ni de l'educació pública i que no elimine la línia de valencià en l'educació; demane transparència en totes les contractes de la generalitat, passades, presents i futures; demane una televisió valenciana com ha de ser una televisió pública i valenciana: plural, objectiva i en valencià; i per descomptat controlant les despeses exagerades i fora de lloc que hem sofert en els darrers anys. Crec que, de moment, és tot. Ah! un moment, demane que anule la sanció a Acció Cultural i permeta que funcionen els seus repetidors de senyal de TV3. S'imagina, Sr. Fabra, quina seria la seua gran jugada? Fer-li aquesta gràcia, que és de justícia, a Acció Cultural i que al poc temps el Tribunal Suprem sentenciara que no procedia la sanció. Osti! Quedaria bé, li resultaria de bades i jo l'aplaudiria (tot i que comprenc que vostè no done importància ni al meu aplaudiment ni a la meua crítica, ni als meus 100 dies de cortesia. De qualsevol manera els concedisc, per tradició democràtica)

divendres, 22 de juliol del 2011

Dimissió o cessament?

És de domini públic--ja ho poden negar tant com vullguen--que la dimissió de Camps ha estat forçada per Rajoy, qui intenta evitar pèrdua de vots a les properes generals. Això ens porta a la següent conclusió: No es tracta d'una dimissió sinó d'un cessament; els valencians no decidim qui ha de ser el nostre President sinó que ho decideix qui mana a Madrid. Per una altra banda, Alberto Fabra ha declarat que la notícia que serà investit President de la Generalitat li la va donar Camps. A la pregunta de si ha estat Camps o el Partit qui han pres la decisió, Fabra no contesta. Rus es queixa per no haver estat consultat. Qui ha estat cessat té poder per a nomenar el successor? Sembla clar que també s'ha decidit a Madrid i sense consultar els caps valencians.

Hi haurà judici


L'advocat de Camps havia entregat un escrit al TSJ en el que, aleshores encara President de la Generalitat, acceptava la culpabilitat i pagar la multa; però Camps va canviar d'opinió i no es va presentar a signar l'escrit, cosa per la qual finalment hi haurà judici (ho faig constar per a rectificar l'entrada anterior). Uf! pot passar de tot. Tirarà de la manta Ric Costa? El "Curita" no se sent traït per Rajoy? Victor Campos i Betoret no se senten traïts per Camps? Regirà la llei del silenci o esclatarà tot?

dimecres, 20 de juliol del 2011

Dos anys i mig de retard

Camps ha dimitit. Dos anys i mig, amagant-se, fugint i abandonant la gestió de govern, per a finalment fer el que havia d'haver fet al principi. Era més fàcil no haver-se presentat de nou; més fàcil i menys traumàtic per a ell i pels valencians. Per què ara sí? Primer: Per a evitar perdre vots a les eleccions generals. Segon: per a evitar que en el judici afloren fets relacionats amb una presumpta trama de finançament il·legal. El problema no son els trages que no tenen tanta importància, tot i que son alguna cosa més que simples obsequis de cortesia acceptables  ( "la peculiaridad del objeto regalado, la reiteración en su entrega y su mismo valor no pueden equipararse a los regalos o "atenciones de cortesía o mero reconocimiento que los usos sociales aceptan como inocuos y admisibles"), sinó l'obscurantisme en les concessions a les empreses de la trama Gürtel i el tema del finançament que queda pendent d'aclarir. Alguna conclusió positiva? Sí; Rajoy l'ha obligat a dimitir per a evitar perdre vots; és a dir, el P.P. ens infravalora menys del que créiem; fins ara, tot i ser evident la culpabilitat (els altres tres acusats ja ho han reconegut), els valencians havíem continuat votant-los majoritàriament.

dimarts, 19 de juliol del 2011

Fórmula 1-Educació 0


L'slogan emprat per primera vegada en temps de l'inefable Font de Mora (és a dir, fa quatre dies) està obsolet. Avui el resultat és de golejada... i va a més! De moment, si el carrer no ho impedeix, sembla clar que anem a perdre la línia de valencià i, a més a més, la situació de l'educació s'agreuja: es comenta que el pròxim curs a l'institut de Pedreguer hi haurà 35 alumnes per aula i, per si fora poc, es quedarà gent sense poder entrar per falta de lloc. És la crisi, ens diuen; però aquesta crisi no ataca a tots igual. Per a la fórmula 1 no hi ha hagut restriccions; ni per a les obres faraòniques. Quants instituts i hospitals s'hagueren construït amb el cost de l'Àgora o del Palau de les Arts i les Ciències? Segons la Bíblia, Jehovà va posar a prova Job, i ara, el nostre déu, el molt "honorable" Camps, ens posa a prova a tots nosaltres, no sols els que no l'hem votat, sinó fins i tot els que ho van fer. La paciència bíblica de Job és no res comparada amb la dels valencians i concretament amb la dels pedreguers. Fins quan?

dijous, 14 de juliol del 2011

Recordant Pep Bas

He cercat, inútilment, pel programa de festes l'actuació de la Romàntica del Saladar, tot i saber que l'amic Pep Bas--amic de tots-- no estaria. He agafat l'últim disc que va enregistrar i que es va presentar la vespra de la seua malaltia, he anat a casa i l'he escoltat. Malauradament no tornarem a escoltar en viu les notes del seu saxo, no tornarem a veure'l en persona, amb la seua cara de bonhomia, el somriure amable, sincer, la veu reposada, serena i amigable. Però el recordarem sempre i, tots els anys per festes, cercarem pel programa per si ve la Romàntica com tantes altres vegades. Si no ve, anirem a casa i posarem el disc per a recordar-lo. Si ve anirem a l'actuació tancarem els ulls i el tindrem present, el veurem i el sentirem con si estiguera dalt de l'escenari. Perquè la vida és curta però alguns, com Pep Bas, no han passat de bades, ha deixat muller, filles, germans i amics que l'hem estimat i el recordem ... una empremta inesborrable.

(La foto la vaig prendre durant l'actuació de La Romàntica del Saladar a festes del 2006, a la Plaça de l'Amistat)


dilluns, 11 de juliol del 2011

Benvinguda a casa, Pedreguera

Si no vaig errat hi ha una virtut que és comuna en totes les civilitzacions, cultures i creences religioses: es tracta de la costum d'honrar els avantpassats, honrar els pares. Tanmateix, les circumstàncies socials actuals--economia globalitzada, món virtual, vida accelerada, etc,--ens porten a distanciar-nos de les tradicions, a oblidar-nos del passat. Tot i això, Maria Helena ha vingut a Pedreguer, un poble del que havia sentit parlar molt, però que no coneixia; ha vingut perquè era el poble de son pare, un emigrant que va anar a Algèria,  després a França i va morir abans de poder tornar. Ha conegut el poble de son pare, els descendents del seus familiars i dels seus veïns, ha aprés a parlar i escriure el nostre idioma, el de son pare, i ha decidit adquirir un habitatge per a visitar-nos de tant en tant i retrobar-se amb el seu passat, amb la seua identitat, amb l'origen. Amb aquest fet ha honrat son pare i també el poble de Pedreguer. Benvinguda a casa, Pedreguera!
(veure "homenatge a un pedreguero" al programa de festes 2011)

dijous, 7 de juliol del 2011

foc-foc

El primer ensurt de l'estiu no ha tingut efectes excessivament greus. L'enhorabona a tots els serveis que han intervingut en l'extinció de l'incendi.

Quan jo era xiquet, si hi havia un incendi, les campanes avisaven amb un ritme i to coneguts per tothom i que semblava dir foc-foc. Si era a una casa (generalment una pallissa) els veïns acudien diligentment amb poals per a ajudar en l'extinció; tots participaven solidàriament. No era habitual que hi haguera foc a les muntanyes; quan n'hi havia, era foc provocat i controlat pels pastors per a cremar la brossa i facilitar l'eixida d'herba nova.

El primer incendi important, probablement el més greu, es va produir a l'agost del 1970. Li vaig preguntar al meu avi Colau (aleshores tenia 85 anys) si havia vist alguna vegada un incendi tan fort. Jo ja coneixia la resposta: és clar que no, abans la majoria de les nostres muntanyes estaven abancalades i llaurades i la part que no estava llaurada no tenia llenya perquè la feien diàriament per a fer foc (a casa, per a escaldar, o als forns). Eren uns altres temps.
Ara cal mantindre l'alerta, l'estiu acaba de començar, queden molts dies de forta calor.
(La foto la vaig fer després d'un incendi important a la Muntanya Gran, el del 20 d'agost de 1993)




dimecres, 6 de juliol del 2011

Programa de festes

El programa de festes és un bon testimoni per a conèixer com és un poble: un programa amb col·laboracions mediocres, de baixa qualitat… Així es el poble. Un programa amb col·laboracions d'interés i de qualitat artística i literària: així és el poble. Caldria plantejar-se la possibilitat que un consell de redacció posara límits en quant a extensió i marcara uns mínims de qualitat, sense censures en quant a opinió sempre que no siguen insultants, però limitadores en quant a la qualitat. Enguany hi ha de tot, col·laboracions excel·lents, altres acceptables (fins i tot les infantils són dignes) però una de baixa qualitat, horrible literàriament (no passaria un examen de redacció de final de primària per les faltes sintàctiques), de mal gust i insultant. Potser l'autor volia fer una gràcia però li ha sortit la vena masclista, paternalista i casposa. Deplorable. Per favor un poquet de respecte al nostre poble.

dimarts, 5 de juliol del 2011

Vergonya, cavallers, vergonya!

El governador del Banc d'Espanya i els banquers han pressionat (i continuen pressionant) tot el que han pogut i més per a aconseguir retalls salarials, retardament de l'edat de jubilació, acomiadament lliure i barat i tota mena de reformes laborals encaminades a acabar amb el que s'anomenava estat del benestar, amb l'excusa que això és imprescindible per a sortir de la crisi econòmica--crisi que, com tots sabem, ha estat provocada pel món de les finances-- perquè segons ells, l'estat de benestar és la causa de la crisi, teoria que molts economistes consideren falsa. Verdadera o falsa--jo crec en la segona opinió-- és ben cert que no prediquen amb l'exemple. Rodriguez Rato, José Luís Olivas y Francisco Verdú, president vicepresident i conseller delegat de Bankia respectivament, cobren més de 10.000.000 d'euros anuals (a banda d'altres beneficis). Rato prop de 4 milions anuals. A Pedreguer hi ha 700 aturats a qui els agradaria treballar per mil euros al mes. Quina poca vergonya!

dilluns, 4 de juliol del 2011

Una agressió més

www.carevolta.org


Multes a Acció Cultural per emissions de TV3, supressió de la línia en valencià, expedient a Ca Revolta.... A més agressions, més resistència... i més unitat. Venen temps difícils que obligaran a una resistència heroica. Recordeu la dictadura? No? Serà perquè sou joves. Ara és igual però més difícil per a nosaltres, perquè tenen més instruments d'alienació i perquè van disfressats de demòcrates... de demòcrates de tota la vida que són  més perillosos que els que deien "somos de la dialéctica de los puños y las pistolas".