dissabte, 29 de novembre del 2014

DIETARI 28XI2014

He assistit, com a membre del jurat, a l'acte d'entrega dels guardons dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer, i al sopar tertúlia en homenatge als guardonats. En l'entreacte de l'entrega de premis, hem gaudit de la música d'una parella de grans artistes,  Rebeca i Alex (ENDINS), un plaer que, mitjançant el sentit auditiu es filtra dins de l'esperit. Després, en el sopar, he tingut la sort de compartir amb els artistes i conèixer-los a nivell humà. No, el que he dit no és cert, no és possible separar l'artista de la persona. L'artista és un reflex de la persona, del seu esperit. Quan coneixes l'artista coneixes la persona.
Després de l'entrega dels Premis em sentia eufòric i no sabia perquè. Finalment ho he descobert: després de quatre anys, cesse de membre del jurat i això suposa abastar un alliberament. Vull dir que l'experiència ha estat desagradable? No. Durant aquests quatre anys he gaudit de les companyes i companys amb els qui he compartit la tasca. M'han enriquit intel·lectualment i amb elles i ells he passat  moments entranyables i força divertits.
És el fet d'alliberar-me de responsabilitats, el que em fa feliç. No em penedisc de cap de les decisions preses com a jurat, però lamente no haver premiat persones i associacions que ben bé s'ho mereixen. Tots no podien ser.
Alliberar-se de responsabilitats és un plaer immens que desemboca en una pau interna difícil d'explicar per qui, com jo, no sap expressar les emocions i sentiments. Jo en tinc d'experiència, per l'edat i per haver acumulat responsabilitats. Sols quan hom és major i, en mirar arrere, hom veu un llarg camí, la felicitat per abandonar responsabilitats és més intensa, més atapeïda i immensament plaent. 

divendres, 28 de novembre del 2014

ENTREGA DELS PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER

Aquesta nit a les 20:00, A l'Espai Cultural (carrer Mestre Serrano) entrega dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer als guardonats, Bernat Capó (al mèrit cultural) Martí Franch (al mèrit arquitectònic) i AMADEM (al mèrit a la solidaritat i defensa de les llibertats) S'entregaran unes mètopes a Arantza Artola i Antònia Server com a exmembres del Jurat i a hi haurà un entreacte musical a càrrec de Rebeca (vocalista) i Alex (pianista). Entrada lliure.

dijous, 20 de novembre del 2014

Don Alfonso

Don Alfonso Guerra diu que voler fer un  referèndum sobre la independència de Catalunya, és com pretendre un referèndum sobre si els marits poden pegar a les mullers. Supose que ho diu en el sentit que pegar a les dones és il·legal i el referèndum sobre la independència també ho és, perquè no hi veig cap altra comparació possible, ni en les preguntes del pretès referèndum ni en l'actitud dels votants el 9N, ben pacífica i cívica. El senyor Guerra a qui hom atribueix la frase "el que se mueva no sale en la foto", frase que, siga certa o no, tothom li atribueix perquè sembla adient per a definir la seua idea piramidal de governar, deu pensar que no s'ha de pegar a les dones perquè és il·legal i no perquè és violència masclista i és inhumà. Per dir-ho amb unes altres paraules: de la declaració de don Alfonso Guerra es desprèn que si ell visquera a Afganistan i la seua dona li fora infidel, la mataria a cantalades, perquè no és il·legal. Així és vostè don Alfonso, obvie la qualificació que es mereix, perquè és vostè qui s'autoqualifica amb les seues declaracions.

dimecres, 19 de novembre del 2014

URNES



"el ser rotas es el más noble destino de todas las urnas" 
(Jose Antonio Primo de Rivera 29-10-1933 Discurso Fundación de la Falange)

"no votar és una victòria de la democràcia" Señora Camacho (PP Cataluña 2014)


dimecres, 5 de novembre del 2014

SI SI.... SI




Després de comprovar com criden arriba espanya! Separatistas al paredón! Iremos a la guerra! i no els tanquen a la presó per apologia de la violència o del terrorisme... després de veure com Matas surt de la presó en contra dels informes de la mateixa presó, i veure que Fabra no ingressa, tot i que el govern "encara" no l'ha indultat, mentre  apareixen casos i més casos de corrupció... després de veure que es preté fer un pacte contra la corrupció (això què és? "jo no robaré si tu no robes"?) en compte d'aplicar les lleis amb el màxim rigor i d'endurir-les per a acabar amb els corruptes i els corruptors... després de veure que el president del govern diu (parle de memòria) "no se debe  hacer política desde las ideologias sinó con objetivos más elevados" (com si lluitar o no contra la corrupció o fer reformes laborals i rescatar bancs, mentre es retalla en sanitat i educació públiques no fora fer política des d'una  ideologia determinada) i els ciutadans de l'estat espanyol no ens pixem de riure de tindre un president tant estúpid... després de comprovar que Podemos no vol ser d'esquerres ni de dretes (mira, com Rajoy) i, tal com estan les coses, no vol ser antisistema (què volen? tot igual però governant ells que, sense cap dubte, ho faran millor?) en compte de proclamar obertament que cal acabar amb el sistema capitalista... després de veure que el T.C. que va tardar uns quants anys en decidir si l'estatut era o no constitucional, sols ha necessitat unes hores per a dir que una enquesta no és constitucional per les preguntes que planteja... després de comprovar que una senyora va i diu "no votar és una victòria de la democràcia" i Franco no surt de la tomba aplaudint... després de tot això i molt més que no puc escriure per limitació del paper, jo pense --si m'està permès pensar-- que qualsevol ciutadà de l'estat espanyol, tant si és català, castellà, andalús, etc. si és intel·ligent i honest, hauria de demanar la seua independència d'Espanya. A banda, és clar, del dret a decidir dels catalans (i dels altres també) encara que no existiren les anteriors circumstàncies.
JO VOTARÉ SI SI...  i si em pregunten si em declare antisistema, tornaré a votar  SI.  Au!