dilluns, 26 d’agost del 2013

GALÍCIA. LA COSTA DE LA MORT


Lluïsa al far de Villano
Sóc de la Marina. Això vol dir que veure la mar, amb platges, cales, morrons, caps, penya-segats que es despengen fins la bromera blanca que fan les ones quan rompen amb violència, no em sorprén. Amb tot i això, la costa de la mort a Galícia em va impressionar. tantes ries i tan profundes, tants quilòmetres de costa per quilòmetre quadrat de terra... de sobte apareix la boira i en un parell de minuts no veus un pam davant del nas. Gràcies al record d'una antiga lectura de Josep Pla --en sentit marí la Costa de la Mort s'assembla més a l'Empordà que a la Marina-- i haver vist personalment la costa Gallega he comprés quines són les circumstàncies que faciliten el contraban per aquelles contrades gallegues. Un contraban que és una característica d'aquest poble. L'altra són les meigues. La visita a Galícia m'ha permés entendre,--o això crec-- aquest fenomen. La màgia, les creences, les religions, les supersticions són el producte de la conjunció de dos elements que, junts, són explosius. Es tracta de la por i de la necessitat. En aquest cas, por a la mar i necessitat imperiosa d'enfrontar-se a ella per a poder menjar. A la Marina som de cultura mediterrània --la Grècia antiga és el nostre referent-- i sabem que Ulisses va sofrir tantíssim, perdut dins la mar, per culpa dels déus, i que finalment, es va salvar gràcies a ells. A Galícia tenen les meigues --ignore però supose que serà conseqüència de la cultura celta-- a les que convé tindre favorables per a evitar les desgràcies marines. Al far de Villano hi ha exposats uns mapes amb indicació gràfica dels vaixells afonats; una exposició que aborrona. Milers de vides perdudes, milers de viudes, orfes, mares, que han perdut el marit, el pare, el fill... Un gran trauma que s'haurà de superar. Marits, pares, fills, hauran de tornar a la mar per a poder menjar. Quedaran amb el seu dol, el cor atapeït per la por, però necessiten menjar i treure'l de la mar, i ho faran. La solució serà fer-se voler per les meigues, obtindre la seua protecció. Havia dit dos elements però n'hi ha un tercer: és el còmplice necessari que, al mateix temps, s'aprofita de les circumstàncies per a obtindre beneficis o eludir responsabilitats- És el profeta, aquell que interpreta la voluntat dels déus --o les meigues-- i ens diu què hem de fer i què no, per a obtenir el seu favor. Però els profetes és un altre tema, tot i que, normalment, profetes i caps del gran contraban, o els grans cacics, estan ben relacionats.

divendres, 16 d’agost del 2013

ODISSEA


El pretenents de Penélope—els nobles del regne d'Ìtaca-- estan destruint la hisenda d'Ulisses. El seu fill, Telémac, convoca una assemblea per a defensar l'honor i els bens de son pare. Mèntor, amic d'Ulisses, qui sap que aquest tornarà i castigarà els culpables de la desfeta del regne, es dirigeix al poble amb les següents paraules (reproduïsc textualment segons la traducció de Joan F. Mira)

"Qui ara m'indigna no són tots aquests pretenents orgullosos,

per la violència i per totes les seues intrigues malignes:

ells arrisquen el cap, prepotents, violents, quan es mengen

béns i riqueses d'Ulisses, pensant-se que aquell ja no torna.

Qui em fa ràbia i acuse, és la resta del poble: en silenci,

tots asseguts, no goseu ni tan sols aturar amb paraules

els pretendents, a pesar que són pocs, molt menys que vosaltres."

El poble d'Ìtaca és el poble valencià, Ìtaca és el País Valencià, Ulisses és el bon govern, i els pretenents de Penélope (els nobles) són els nostres governants. Quina visió de futur tenia Homer, 5 o 6 segles abans de JC !!!

Nota: ja sé que heu llegit l'Odissea, però recomane aquesta versió de Mira (als qui no la conegueu)



 

dimarts, 13 d’agost del 2013

Quan direm prou?

La ciutadania tenim dret a saber quant cobren els polítics als quals votem, I tenim dret a opinar si ens pareix raonable o no que cobren en un dia més que un treballador  en un mes (a banda d'altres previlegis) I tenim dret a decidir si volem continuar pagant o preferim acomiadar-los i sortir-nos d'aquesta nefasta estructura política anomenada Europa. És paradògic que els paguem 30 vegades més que el que cobra un  treballador i que damunt ens diguen que hem d'acceptar retallades socials i retallades en el salari. Retallades que a ells no els afecta. Quan direm prou?
http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/bruselas-oculta-salario-comisarios-por-dignidad-2310379?fb_action_ids=702992909717433&fb_action_types=og.likes&fb_source=other_multiline&action_object_map=%7B%22702992909717433%22%3A326562080796252%7D&action_type_map=%7B%22702992909717433%22%3A%22og.likes%22%7D&action_ref_map=%5B%5D

El bes de l'aigua, d'Elvira Cambrils

He trobat una nota--escrita per mi-- dins del llibre El bes de l'aigua, potser massa dogmàtica, que diu:

Hi han sensacions que sols les poden experimentar les dones. Eixes sensacions poden derivar en reflexions socials que, degudes al seu origen, sols poden donar-se en dones. "La responsabilitat de la reproducció encara és femenina, vaig pensar" Aixó ho diu la narradora (pàgina 130) i protagonista del temps actual (Maria Cambrils), després de narrar una situació que va resultar força cohibidora per la infermera que està preparant-la (a Maria) per a una intervenció quirúrgica en la que li extirparan els òvuls.

Em resulta difícil escriure una nota curta i concisa per a animar-vos a llegir aquest llibre... Crec que l'única solució és que el llegiu sense la meua recomanació i que després el recomaneu vosaltres.

dilluns, 5 d’agost del 2013

LES VETLLADES DEL TREPIG. FRANZ KAFKA (i VI)


Praga. Cementeri jueu de l'època naz (dins del gheto).
Aquesta nit soc jo qui estic un poc anguniat: és l'últim sopar tertúlia amb l'amic Kafka i no estic segur d'haver-li tret tot el profit, o més ben dit, estic segur de no haver-li tret suficient profit. Això em porta a fer-li una pregunta directa i forta:
--Vostè creu que el govern diví és perfecte?.
--El govern diví?
--Si home, si. Diga-li govern diví o la Natura, diga-li com vullga però els dos sabem de què estem parlant...
--Podríem dir-li l'administració del Castell?
--D'acord, endavant.
--Un dels principis del treball de l'administració és que no compten mai amb la possibilitat d'error
--Vostè creu que Déu, perdó, l'administració s'equivoca?
--En principi sembla tot perfecte, està tot molt ben organitzat, però en un departament es decideix una cosa i en un altre la contrària. Falta coordinació, no hi ha coherència.
--Serà que Déu va crear l'home a la seua semblança, però no és perfecte, perquè la seua essència no és divina i conseqüentment no pot compendre Déu?
--Ser? Essència?. Els humans no som ser, no tenim essència, sols existim, aquest és el nostre drama. Si tinguérem essència podríem formar part de l'eternitat, no tenim els drets i deures dels habitants del cel; conseqüentment passem desapercebuts, i mai no ens integrarem en aquell sistema. el més greu és no tindre deures, perquè no tenint-los no pots ofendre i si demanes perdó, no poden perdonar-te perquè no t'han castigat, i et diuen: ¿Tu què t'has cregut, tu no ets ningú, no molestes!
--Sembla molt dur.
--Dur? És una superba cruel del Creador respecte els humans.
--Uf…!
--Li posaré un exemple; imagine una persona que existeix però que no té una identitat, no té --disculpe la comparació-- un DNI, o pitjor encara que és invisible. Això exactament és l'existència, això som els humans.

L'escassa llum de la lluna vella encara m'ha permés veure la mirada entre divertida i terroritzada d'aquest personatge, una mirada que denota un esperit turmentat que veu coses que ens està velat als humans que no estem tocats per una gràcia –digueu-li si voleu inspiració o genialitat-- sobrenatural… o no habitual, si voleu dir-ho d'una manera més prosaica o més racional.

--Vostè és immortal, senyor Kafka, ho és mitjançant la seua obra...

Però ell no sembla escoltar-me...



 

Nota final

. He reproduit un dibuix de "El
Roto" (mitjançant el mur de facebook de Mar Martí Morell. No sé si El Roto, en fer el dibuix, estava pensant en l'amic Franz Kafka, però crec que representa el seu esperit més fidelment que el conjunt de les "Vetllades del Trepig"







 

.-