Carles Mulet ha presentat Quadern de sal

La presentació de Quadern de Sal de Carles Mulet no sols va suposar un èxit en quant assistència de públic, que també i en gran mesura--mig centenar d'assistents a una presentació d'un poemari a un poble no es cosa de broma-- sinó que, a més a més, va ser un acte entranyable en el que el poeta ens va mostrar a tots--entesos en poesia o no-- tota la seua sensibilitat, tot el seu esperit, la seua ànima si em permeteu emprar aquest concepte per a aconseguir explicar que, nu d'artificis, va exterioritzar tots els seus sentiments, els d'abans i els d'ara (conseqüència els actuals dels anteriors). Algú ha dit que cadascú és producte del que menja; en una part del cos és cert, però també és ben cert que cadascú és producte del que llegeix i ha llegit, i Carles ha llegit tots els poetes clàssics en llengua catalana i ha quedat també marcat per poetes en llengua espanyola com Julio Cortázar i Pablo Neruda entre altres. Una observació: els grans poetes són persones de tarannà humil i l'amic Carles és les dues coses. Enhorabona.
(En la foto Carles recita una poesia, acompanyat per Maria Josep Escrivà)

MANUEL JORGE: Premi d'Honor Vila de Pedreguer

Dimarts 29 a les 20.00 en la Casa de Cultura de Pedreguer hi haurà una conferència-col·loqui sobre l'arquitectura i pintura de Manuel Jorge, Premi d'Honor Vila de Pedreguer al mèrit arquitectònic 2011. Un arquitecte, ja jubilat,  que adaptava  els seus projectes a les característiques i necessitats personals de qui havia d'habitar la casa, integrant-la dins el medi i que estava tot el temps a peu d'obra: un artista, un tècnic i, a la mateixa vegada, un artesà; podreu comprovar-ho assistint a la conferència-col·loqui.  Hi estarà present el propi guardonat i membres de la Fundació Manuel Jorge.

JOSEP LLUIS BAUSSET

Divendres a les 20:00 a la Casa de Cultura, i dins dels actes programats amb motiu dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer, Santi Vallés, biògraf de Josep Lluís Bausset, donarà una conferència per a divulgar la vida i obra d'aquest "homenot subterrani" (segons, el va definir Joan Fuster) un referent dins del valencianisme. La setmana passada, el senyor Bausset ens va rebre a sa casa de l'Alcúdia a José M. Femenia i a mi, en la nostra visita de cortesia amb motiu de la concessió del Premi d'Honor Vila de Pedreguer al Mèrit Cultural; després d'una llarga conversa,  ens va acompanyar a pegar una volta per aquell poble de La Ribera i vam poder comprovar que als 101 anys continua tan lúcid com sempre. Li desitgem salut a aquest incansable lluitador pels senyals d'identitat dels valencians.

Vicent Pons

Avui a les 20:30 els amics de Vicent Pons el recordaran, en el 13è aniversari de la seua mort, recitant poesies a la Capella.  No estaré físicament, però estaré unit amb ells des d'aquest bloc. (La foto, Vicent amb el meu cosí Castelló,  la vaig fer al port d'Alacant l'any 1969)

La meua lloança humil vull que t'arribe

A la teua llum que es fa present a tota hora

En aquesta follia d'estimar sense mesura

En aquest amor que vull transformar en poesia.

(Extret del "Salm del mig segle" de Vicent Pons.)

Recordant Pep Bas

He cercat, inútilment, pel programa de festes l'actuació de la Romàntica del Saladar, tot i saber que l'amic Pep Bas--amic de tots-- no estaria. He agafat l'últim disc que va enregistrar i que es va presentar la vespra de la seua malaltia, he anat a casa i l'he escoltat. Malauradament no tornarem a escoltar en viu les notes del seu saxo, no tornarem a veure'l en persona, amb la seua cara de bonhomia, el somriure amable, sincer, la veu reposada, serena i amigable. Però el recordarem sempre i, tots els anys per festes, cercarem pel programa per si ve la Romàntica com tantes altres vegades. Si no ve, anirem a casa i posarem el disc per a recordar-lo. Si ve anirem a l'actuació tancarem els ulls i el tindrem present, el veurem i el sentirem con si estiguera dalt de l'escenari. Perquè la vida és curta però alguns, com Pep Bas, no han passat de bades, ha deixat muller, filles, germans i amics que l'hem estimat i el recordem ... una empremta inesborrable.

(La foto la vaig prendre durant l'actuació de La Romàntica del Saladar a festes del 2006, a la Plaça de l'Amistat)

Benvinguda a casa, Pedreguera

Si no vaig errat hi ha una virtut que és comuna en totes les civilitzacions, cultures i creences religioses: es tracta de la costum d'honrar els avantpassats, honrar els pares. Tanmateix, les circumstàncies socials actuals--economia globalitzada, món virtual, vida accelerada, etc,--ens porten a distanciar-nos de les tradicions, a oblidar-nos del passat. Tot i això, Maria Helena ha vingut a Pedreguer, un poble del que havia sentit parlar molt, però que no coneixia; ha vingut perquè era el poble de son pare, un emigrant que va anar a Algèria,  després a França i va morir abans de poder tornar. Ha conegut el poble de son pare, els descendents del seus familiars i dels seus veïns, ha aprés a parlar i escriure el nostre idioma, el de son pare, i ha decidit adquirir un habitatge per a visitar-nos de tant en tant i retrobar-se amb el seu passat, amb la seua identitat, amb l'origen. Amb aquest fet ha honrat son pare i també el poble de Pedreguer. Benvinguda a casa, Pedreguera!

(veure "homenatge a un pedreguero" al programa de festes 2011)