LA CAUSA SOCIOLÒGICA.
En el post anterior
he opinat sobre la causa política per la qual és possible, a curt termini, la
independència de Catalunya. Ara explicaré quina és, en la meua opinió, la causa
sociològica. Es comprensible que, a Catalunya, els immigrants procedents de La Manxa, Aragó o Andalucia, se sentiren més còmodes si es consideraven i estaven dins de l'estat espanyol. Es comprensible que sentiren animadversió per l'idioma català per ser un idioma que no coneixien, i per ser el que parlava la classe mitjana a la que ells no pertanyien i els empresaris que els explotaven. I per tot això és comprensible que aquest ampli sector de la població se sentira espanyol i contrari a la independència. Però ara, els fills i néts dels immigrants, integrats a Catalunya, se senten catalans d'origen andalús o catalans d'origen manxec, però catalans. I molts d'ells no se senten espanyols, i són favorables a la independència.
Aquest procés d'integració és tan
important que acabarà per a ser definitiu per a guanyar la independència. I
aquest fet no hauria d'estranyar-nos perquè...
quan es va independitzar Mèxico o Cuba i el altres estats d'Amèrica? Va
ser quan els indígenes van ser independentistes? No. Va passar quan els néts i besnéts dels
immigrants i repobladors es van sentir mexicans, cubans, americans. I ara una
gran part dels descendents dels xarnegos, son catalans, se senten catalans i volen
la independència. O potser no --potser jo estic equivocat-- però és l'hora de
preguntar-ho per a saber-ho.