Vergonya, cavallers, vergonya!

El governador del Banc d'Espanya i els banquers han pressionat (i continuen pressionant) tot el que han pogut i més per a aconseguir retalls salarials, retardament de l'edat de jubilació, acomiadament lliure i barat i tota mena de reformes laborals encaminades a acabar amb el que s'anomenava estat del benestar, amb l'excusa que això és imprescindible per a sortir de la crisi econòmica--crisi que, com tots sabem, ha estat provocada pel món de les finances-- perquè segons ells, l'estat de benestar és la causa de la crisi, teoria que molts economistes consideren falsa. Verdadera o falsa--jo crec en la segona opinió-- és ben cert que no prediquen amb l'exemple. Rodriguez Rato, José Luís Olivas y Francisco Verdú, president vicepresident i conseller delegat de Bankia respectivament, cobren més de 10.000.000 d'euros anuals (a banda d'altres beneficis). Rato prop de 4 milions anuals. A Pedreguer hi ha 700 aturats a qui els agradaria treballar per mil euros al mes. Quina poca vergonya!