AMB EL GRUP DE DANSES PEDREGUER A BARCELONA

El Grup de Danses de Pedreguer ha tornat de la segona incursió per terres del Principat de Catalunya en la seva història, després d'haver actuat a Tona, municipi d'Osona, a la Plana de Vic. Com sempre, l'actuació ha comportat, pels membres del grup i els seus acompanyants, conéixer món, fer visites culturals, admirar l'art de conjunts arquitectònics de gran interés i assaborir --també és important, no?-- la gastronomia d'altres llocs, a més de practicar un exercici de convivència amb els membres d'altres grups folklòrics, en aquest cas l'Esbart Dansaire Castell de Tona

La primera etapa ha sigut Barcelona. Alguns hem portat a terme una visita guiada a la Sagrada Família, l'obra cimera de Gaudí. Us podrà agradar o no, però ningú no podrà qüestionar la genialitat del famós arquitecte del modernisme. Hem passejat pel Born, on hem dinat i hem visitat la basílica de Nostra Senyora del Mar, també pel barri gòtic, hem entrat a veure la Catedral, hem gaudit d'un bon passeig per la Rambla --com feia Josep Pla en la seua època d'estudiant--hem sopat a la terrassa de l'antiga  plaça de bous de las Arenas, un lloc excel·lent --i una idea magnífica la de suprimir "la fiesta" i donar un  us comercial a una antiga plaça de bous-- Finalment hem pogut admirar l'espectacle d'aigua de les fonts de Montjuich... i potser algunes altres visites que hauran fet alguns, però que no haurà tingut temps a fer qui escriu aquestes notes.

DIMARTS, CINEMA A LA FRESCA. L'ENDEMÀ, DIMECRES.

Crec que no descobriré res si confesse que sóc un poc despistat. Quan vaig a caminar pels camins de la Marjal o de Matoses, per la carreteres que uneixen Pedreguer amb els pobles del voltant, pels senders de les muntanyes,o per uns altres indrets, vaig pensant en la mona de pasqua, com diuen alguns, o estic a la lluna de València, com diuen altres. Hi ha moments que perd l'orientació i la noció del temps i no sé on estic. La meua ment vola per uns altres llocs i temps, o potser per altres dimensions. Necessite tres o quatre segons per a instal·lar una actualització al meu cervell i situar-me en el temps i l'espai. Normalment els sentits estan desconnectats i no veig ni sent res del voltant. Podria exceptuar els dies de primavera que la sentor de la florida dels tarongers és molt forta o quan tinc una tronada imponent sobre el cap que, aleshores sí, sent alguna cosa del que passa al meu voltant. O com aquella vegada que, de sobte –a mi em va semblar sobtada-- em va caure damunt una granissada amb pedres com ametles.


Vinc a dir això –-que potser també els passa a altres però no ho confessen-- perquè es sabut que els caminants som consultats moltes vegades per conductors que tenen dubtes amb la ruta que han de seguir per a arribar al seu destí «vaig bé per a anar a Alacant?» pregunta un, «per favor per on es va a Pego?», pregunta un altre.


Com ja he dit, en moltes ocasions he de canviar el xip, he de concentrar-me i he de situar-me mentalment, per a poder respondre amb garantia. Un dia, de bon matí, caminava en direcció Beniarbeig-Pedreguer, després de dos-cents o tres-cents metres de la rotonda que hi ha entra la carretera d'Ondara a Orba i de Beniarbeig a Pedreguer. Vaig veure un cotxe que disminuïa la marxa i engegava l'intermitent de la dreta. El conductor em va mirar. En previsió que em preguntara per on dirigir-se per a arribar a algun lloc determinat, i per tal de donar una bona impressió, en el sentit de ser una persona que no es despista i sap perfectament on estan els pobles del voltant, vaig avançar l'actualització dos o tres segons, i em vaig situar. El cotxe era un utilitari d'un roig descolorit, un tant desballestat i brut. El conductor era un xicot jove que anava a soles, simpàtic i amable que es va posar a la boca un somriure natural i sincer. La pregunta no es va fer esperar i jo estava preparat amb el meu GPS mental engegat. «Bon dia, per favor, puc fer-te una pregunta» va dir ben educadament. «Es clar que si, home!» li vaig respondre satisfet d'estar preparat per l'examen. I ell va seguir: «Hui és dimecres?» Si de sobte m'haguera caigut damunt un poal d'aigua freda, no m'hauria desconcertat tant. Com que era el mes d'agost que a Pedreguer –al parc del Patronat-- fan cine a la fresca els dimarts, i jo la nit anterior hi havia anat, sols vaig necessitar quatre o cinc segons –potser un poquet més-- per ressituar-me, ara en el temps i poder-li respondre amb tota seguretat. «Si hui és dimecres, podem estar ben segurs» Ell es va pegar un cop de mà sobre la cama i, sense perdre el mig somriure que li quedava, va dir : «Ja m'ho pensava, ja m'ho pensava» i va continuar la marxa. Sort que els dimarts fan cinema a la fresca!

PRENDRE EL SOL

 Fa uns dies vam rebre una bona notícia, cosa que, pel fet de no ser habituals les bones notícies, és doblement satisfactoria: els partits polítics de l'arc parlamentari, exclòs el PP, han arribat a un acord segons el qual, anul·laran, cas d'aprovar-la el PP, tal com ha anunciat, la llei que gravarà amb impostos, prendre el sol a una terrassa, pública o privada, al carrer o la platja. Bé, ara m'acusareu d'usar una hipèrbole perquè la llei anunciada no gravarà prendre el sol sinó generar energia per autoconsum amb els raigs dels sol. Es a dir, gravarà que instal·lem a la terrassa una placa solar per a convertir els seus raigs en electricitat i després, amb l'estufa, poder escalfar-nos. De moment encara no pretenien gravar que ens escalfarem directament al sol. D'acord, és una hipèrbole però no veig gran diferència entre un plantejament i un altre Tot és autoconsum de sol, pense jo.

El que més em preocupa és que el fet que no s'aplicarà una llei que grava l'autoconsum d'energia solar, siga notícia. Més notícia, i més inversemblant (!), que quan anuncien la llei.

Es com si a algú li diuen: «anem a pegar-te vint colps de fuet», i aquest algú es posara a plorar –però sense rebel·lar-se, quede clar-- i després li diuen: «rectifiquem, sols te'n pegarem divuit» i començara a riure perquè s'estalvia dos dolors, i, encara pitjor, anunciara a tot el món la bona notícia.

Caram! Ja m'ha sortit una altra hipèrbole. Sort que el lector, que és ben intel·ligent, sabrà retirar tota la brossa i quedar-se amb la idea que el redactor no ha sabut expressar millor. Potser algun dia aprendré a explicar les coses amb poques paraules i diré: Estem perden la sensibilitat, la capacitat analítica i el sentit crític.