Antigament hi havia una costum democràtica--avui sembla que en desús--consistent en concedir 100 dies de cortesia al nou governant. Durant 100 dies no s'hi val a fer crítiques però podem demanar o expressar opinions sobre les nostres preferències. Demane, Sr. Fabra (perdó, ben aviat Molt honorable Senyor), que no retalle les prestacions ni qualitat de l'assistència sanitària pública ni de l'educació pública i que no elimine la línia de valencià en l'educació; demane transparència en totes les contractes de la generalitat, passades, presents i futures; demane una televisió valenciana com ha de ser una televisió pública i valenciana: plural, objectiva i en valencià; i per descomptat controlant les despeses exagerades i fora de lloc que hem sofert en els darrers anys. Crec que, de moment, és tot. Ah! un moment, demane que anule la sanció a Acció Cultural i permeta que funcionen els seus repetidors de senyal de TV3. S'imagina, Sr. Fabra, quina seria la seua gran jugada? Fer-li aquesta gràcia, que és de justícia, a Acció Cultural i que al poc temps el Tribunal Suprem sentenciara que no procedia la sanció. Osti! Quedaria bé, li resultaria de bades i jo l'aplaudiria (tot i que comprenc que vostè no done importància ni al meu aplaudiment ni a la meua crítica, ni als meus 100 dies de cortesia. De qualsevol manera els concedisc, per tradició democràtica)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada