MONTECATINI (4) (Relat de ficció)

Van passar uns quants dies més i el dia del Salvador—un altre dia senyalat—per a complir amb una de les tradicions de La Marina, vaig anar a festes a Els Poblets i després a la mar, a sopar l'àgape estiuenc per excel·lència del meu poble: les pebreretes; de postre un bon meló d'Alger i algunes figues; ja entrada la nit, tornava a la meua caseta, a la partida del Trepig, antiga terra de canya mel, de la senyora de Pedreguer Joana Escorna, també trepitjada pel seu marit el celebrat poeta de Beniarjó, Ausias March.

Feia una calor insuportable, una basca humida i pesant que ofegava. Amb aquella calitja anava a resultar impossible dormir. Gitat a una hamaca mexicana que hi havia instal·lat un dels meus fills, nugant-la a dos tarongers, vaig tenir la mala idea de posar-me a mirar les fotos del viatge a La Toscana, per tal de passar les hores sense desesperar-me per no poder dormir per culpa de la calor. La llum pàl·lida i dèbil d'una bombeta de baix consum, massa llunyana per una altra banda, sols em permetia una visió imperfecta i obscura de les images. Anava a posar-les dins del sobre, abandonant la idea de torbar-me contemplant-les quan, de sobte, va aparèixer aquella foto. La foto de la torre de Montecatini amb el rellotge de sis hores. La vaig deixar caure a terra i vaig alçar la vista. Quasi perpendicular sobre el meu cap, inclinant la mirada cap el sud, tenia la lluna plena. Devien ser les dotze de la nit. Em vaig adormir. Quan vaig despertar estava aborronat de fred. Estava suat, però era una suor freda. He dit que havia deixat caure la foto de la torre de Montecatini, la del rellotge de sis hores? Això creia, però ara la tenia entre les mans i no recordava haver-la arreplegada. Havia somniat. Un somni que no semblava somni, sinó un fet real. Havia vist, o més ben dit, havia reviscut la contalla d'aquell home de caràcter cavalleresc a Montecatini. Aquella contalla que no havia entès, però que ara ho entenia perfectament; això és el que, segons el somni, em va dir:
(continuarà...)
(La foto és de S. Gimignano, feta en el mateix viatge)