 |
| Noam Chomsky. Foto aconseguida a internet |
Crec
que no vaig errat si afirme que, de totes les intervencions nord-americanes, a
la que més tinta dedica Chomsky en aquest llibre, és a la invasió de l'Iraq.
La
guerra de l'Iraq és una guerra preventiva amb l’excusa de destruir un malvat
(que abans ho havia estat seguint ordres dels EUA, però ara abandonava la
influència americana). Van convéncer la ciutadania que Sadam Hussein era
l'inductor dels atemptats de l’11 de setembre del 2001. La guerra preventiva no
és avançar-se a un altre, és atacar a un altre país perquè se suposa (sense
proves) que en el futur, podria ser una amenaça.
Les
guerres preventives coincideixen en el principi de les campanyes electorals: es
crea un enemic malvat que fa perillar la població dels EUA i el destrueixen,
salvant la ciutadania i com a conseqüència, guanyar les eleccions. Diplomàtics
de tots els àmbits, pregunten quanta llibertat han de concedir als EUA per a
gestionar el petroli de l'Iraq.
La
CIA, l'FBI, experts en terrorisme i altres agències d’intel•ligència
occidentals van informar que atacant l'Iraq provocarien un augment del
terrorisme islàmic. L’atac a l'Iraq també provocaria la proliferació d’ADM.
Però això no era important per Washington. ”important és aconseguir
l’obediència del món” “No esperem amor, sinó obediència”
Paul
Bremer (exsecretari executiu d’estat dels EUA) va declarar que “l’autoritat de
la coalició (es refereix al govern que va substituir a Sadam Hussein, imposat
per les potències invasores, sota el patrocini de la diplomàcia americana) serà
l'ambaixada més gran del món que té Amèrica (pàg. 333). Supose que amb aquesta
afirmació a ningú li quedarà cap dubte sobre els veritables motius de la
invasió de l'Iraq.
Abans
de la invasió de l'Iraq s’havia portat a terme un embargament que l’havia
convertit en un país de fam i misèria. Organitzacions de defensa dels drets
humans advertien que una guerra podia generar una crisi sanitària sense
precedents. Segons UNICEF, O.M.S, Creu Roja Internacional han acusat EUA i
Regne Unit d’evitar que arribara ajuda humanitària (fins i tot aigua) a la
població de l'Iraq, abans de la invasió. (Això em recorda Gaza). Els EUA
condemna les mateixes víctimes de Sadam per a fer justícia, però en realitat és
per a aconseguir que la població done la culpa a Sadam.
Les
declaracions oficials als EUA, respecte a la invasió de l'Iraq, diuen que els
governants dels altres països que donen suport als EUA en contra de l’opinió
majoritària de la seua població són veritables demòcrates, i els que cedeixen
davant l’opinió popular, són covards. El planificador del Pentàgon Paul
Wolfowitz va denigrar el govern turc per haver cedit davant la pressió popular
(90 %) i no acceptar que l’exercit dels EUA atacarà l'Iraq per terra des de
Turquia i va criticar l’exèrcit turc per no haver obligat el seu govern (!!!)
