(continuació de la tertúlia de sobretaula)
HA. No pretenc reflexionar de política en sentit filosòfic, perquè la filosofia és pensament especulatiu, abstracte, i corre el perill de tancar-se en ell mateix i no veure la realitat.
T. Doncs no ens tanquem i observem la realitat...
HA. Hem viscut en una època històrica de revolucions; doncs bé, la llibertat és el contingut de les revolucions...
T. Vol dir que les revolucions alliberen la societat i conseqüentment aporten llibertat?
HA. No exactament. L’alliberament és una condició de la llibertat, però la llibertat (la possibilitat de viure una vida pública, poder actuar en política) no és necessàriament una conseqüència de l’alliberament (esdevenir lliure d’opressions). Actualment identifiquem llibertat amb revolució. També puc dir que llibertat és alliberar-se de la pobresa.
T. En aquest cas sí que és conseqüència de l’alliberament?
HA. Sí. Ho explique: antigament, qui podia dedicar-se a la política, a la cosa pública? Aquells que tenien temps lliure, els que no necessitaven passar-se el dia treballant. Els esclaus, no. Les revolucions posen fi a la pobresa i tots poden dedicar-se a la cosa pública...
T. Ho entenc (Dic que ho entenc, però em quede amb el dubte que ara per ara les revolucions hagen eliminat la pobresa.)
HA. ...I entenem --continue parlant des de la perspectiva històrica-- que revolució s’identifica amb república i contra la monarquia.
T. Això significa que la revolució consisteix a destruir la monarquia per a imposar la república.
HA. No. Al principi revolució, segons Copèrnic (s. XVI) significa tornar al mateix lloc, amb referència als planetes que segueixen un moviment recurrent i tornen al lloc de partida. En origen revolució significa restauració i el contingut de la revolució era la llibertat. Les revolucions pretenen tornar a l’ordre perdut. No són la causa de la caiguda de l’autoritat política, sinó la conseqüència. I tornen a l’ordre mitjançant la política. I la conseqüència de tot és la llibertat.
T. Vol dir que la Revolució Russa va portar la llibertat?
HA. En principi sí. Segons Marx un sistema polític no cau per la violència, sinó que cau per les seues pròpies contradiccions i porta com a conseqüència la violència. I la revolució que continua porta la política i la llibertat com ja he dit. Què passa a la Unió soviètica? Que Stalin no aplica la dictadura del proletariat (la dictadura de la majoria) que significaria que tot el proletariat, la majoria de la ciutadania, participaria amb la cosa pública, sinó un govern d’un grup de polítics que, com a màxim conviden alguns proletaris a acudir a les reunions i seguir per unanimitat les ordres dels governants. Això no és política, ni llibertat. Això és destruir la revolució.
T. Vosté ha dit que, segons Marx, un sistema no cau per la violència sinó que la violència és conseqüència de la caiguda d’un sistema.
HA. Segons Marx la violència té un paper secundari en la història. Són les contradiccions de la societat antiga, i no la violència, la causa del seu final. La violència és transformadora, no és revolucionària. Que una violència precedisca el final d’un sistema determinat, no vol dir que siga la causa. Precedir no significa necessàriament ser la causa. Per exemple el dolor que precedeix el naiximent d’un infant no és la causa del naiximent.
T. Nietzsche també ens ha advertit que el que precedeix un fet no és necessàriament la seua causa.
HA. Cert. És evident.
(continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada