Quan Hanna Arendt va acceptar la meua invitació a esmorzar al Trepig, vam acordar una data prou posterior, cosa per la qual no vam poder previndre que faria mal oratge, un vent huracanat que impedia un dels gaudis comuns en aquests esmorzars: gaudir de la natura, a recer d’un arbre, davant de plantes ornamentals, respirant l’aire més pur i de la llum mediterrània. Accepte sense cap dubte que el que és realment important és la companyia amb qui esmorzes, no l’oratge. Però vostés convindran amb mi que no és igual estar al ras amb el beneplàcit del bon temps que tancats dins del menjador d’una caseta, encara que amb un gran finestral per on entra bona llum. I també que el so planyívol del vent encongeix l’esperit i contrau les neurones, dificultant un bon diàleg. Però ens vam adaptar. Què hi farem!
TREPIG. Senyora Arendt. Què li sembla si parlarem de la llibertat.
HANNA ARENDT. Em sembla un tema força interessant.
T. Què és la llibertat?
HA . Si vosté em demana una definició de la llibertat, jo hauria de preguntar-li: quan?, segons qui?
T. M’interessa la vostra opinió en la vostra època, clar.
HA. La llibertat és la raó de la política. No em referisc a la llibertat tal com l’han definida els filòsofs en diferents èpoques, ni la llibertat interior, ni com “no veure’s forçat a”. La llibertat sols té sentit considerada dins de les relacions humanes. En conseqüència, la llibertat i la política estan íntimament relacionades i no es poden entendre per separat. Això no vol dir que política és igual a llibertat. No. Fins i tot, a vegades resulten incompatibles.
T. No ho entenc, em sembla contradictori.
HA. No ho és. Si la política deixa un marge a la llibertat (llibertat religiosa, acadèmica, d’expressió...) seran compatibles. Si la política ocupa tot l’espai de la llibertat, significa que aquesta desapareix. Continuen relacionades, però han resultat incompatibles.
T. En el segon cas es tractaria d’un sistema totalitari...
HA. Efectivament. Però l’experiència del s. XX demostra que es pot donar el cas.
T. Vosté considera que un sistema totalitari és polític? O hi ha absència de política?
HA. El que he dit és el que generalment es creu en la meua època (meitat del s. XX), donada l’experiència de Hitler i Stalin. Si partim de la base que les dictadures són absència de política aleshores, absència de política coincidiria amb absència de llibertat, la qual cosa no significa que política i llibertat són la mateixa cosa...
T. ... sinó que es relacionen.
HA. Correcte. (ho ha dit amb un somriure de satisfacció. I després d’una curta pausa, continua)
(continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada