(Continuació de la tertúlia de sobretaula)
LA. Nosaltres acceptem que la societat impedisca algunes conductes que l’experiència demostra que perjudiquen el mateix individu (brutícia, alcoholisme, ociositat, joc). Però la societat no hauria de castigar conductes inapropiades o imprudents, atès aquestes estan ocasionades per una educació inadequada per part de la societat quan eren infants,
(Això em fa reflexionar sobre si amb l’educació als infants, la societat limita l’exercici de la seua llibertat. Però no ho plantege, perquè obriríem un debat llarg i complex que ara no ve al cas.)
LA. També ens oposem a certes llibertats de les minories. Per exemple, no acceptem la poligàmia dels mormons per la seua asimetria, amb l’agreujant de ser una imposició del costum. És cert que la dona mormona té dret a triar si vol casar-se o no, però aquesta llibertat està limitada per la dificultat de viure de la dona fadrina en aquella societat.
(Al principi he advertit que no faria distinció en el que diu cada una de les persones que considere autores del llibre “Sobre la llibertat”, sinó que les consideraria com una sola persona, les autores, però les meues benvolgudes lectores i lectors, endevinaran, estic ben segur, qui ha dit aquesta darrera frase. Per una altra banda, observe que ara si que consideren la limitació de llibertat de la dona, cosa que no acceptaven anteriorment respecte a la limitació de llibertat de qui necessita menjar, que també podria ser una dona)
LA. Una de les idees que defensem, perquè porta progrés, i és ben útil, és la doctrina del lliure mercat. Aquesta doctrina ha de ser la base de tota política d’un govern que vulga servir al seu poble.
T. Ja sé que aquesta doctrina és la base del liberalisme polític i que vostès la proposen sense fissures, és a dir, sense excepcions.
LA. Efectivament, es tracta d’un principi innegociable, per bé de tots.
T. Actualment, els accidents provocats per automòbils, són nombrosos i amb multitud de víctimes mortals, i està demostrat que molts d’aquests accidents són provocats per conductors ebris. La meua pregunta és: vostés estarien d’acord amb la prohibició de beure si es condueix un vehicle a motor?
LA. Si, en aquest cas, estem a favor de limitar la llibertat personal del conductor, perquè pot provocar víctimes mortals. La llibertat d’aquest conductor no pot estar per damunt de la llibertat a viure de la possible víctima.
(Ara em ve al cap aquella campanya de determinat polític neoliberal espanyol que es rebel·lava contra una llei que deia “si beus no conduïsques”. També les protestes de persones de la mateixa ideologia perquè es limitava la velocitat.)
(Indubtablement quan s’escriu en el llibre Sobre la llibertat: “... en el poder gairebé despòtic dels marits sobre les seues esposes... donar a les esposes els mateixos drets... que a la resta de les persones...” (pàg. 179-180) Harrier, una de les feministes del s. XIX, dictava aquests paràgrafs. Dic Harrier i no Helene, la seua filla, per què aquesta va ajudar a JSM en la redacció d’aquest assaig després de la mort de sa mare, però supose que ho va fer recordant les idees de sa mare més que aportant idees pròpies.)
T. Educació pública o privada?
LA. Privada, mai pública. Estem a favor de l’educació universal, però la volem privada, estem en contra que la dirigisca l’estat. L’única obligació de l’estat ha de ser pagar la matrícula. L’estat no ha d'adoctrinar
T. El poder econòmic que explota una escola, si que té dret a adoctrinar?
LA. No, en aquest cas no hi ha adoctrinament, perquè ensenya el que volen els pares. Mire, nosaltres estem en contra de la intervenció de l’estat en l’activitat econòmica, per tres raons. Primera, la persona privada defensarà el seu interés millor que el funcionari l’interés de tots. Segona, en el cas que no fora així, aprofitarà per a aprendre i obtenir experiència. Tercera, si fora possible la intervenció de l’estat, augmentara excessivament el seu poder.
(Ací, més important que allò que diuen, és el que no diuen: que la intervenció de l’estat en l’activitat econòmica limitaria el poder del capital, i de l’individu (capitalista), però podria anar a favor de la comunitat, de tots, de la societat en definitiva, i per tant de la majoria dels individus. Però es feia tard i calia posar fi a la sobretaula de l’esmorzar. Ens vam acomiadar amb la desitjable cortesia protocol·lària).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada