El passat
dia 2, dins dels actes de la celebració del Correllengua, em van concedir
el premi Jaume I que atorga el Casal Jaume I de Pedreguer, organitzadors dels
actes. Vull deixar constància per escrit del meu agraïment, reproduint les meues
paraules en l’entrega del premi.
“Bona nit.
Em sent molt honrat amb el premi Jaume I per dos motius. El primer, per
concedir-lo qui el concedeix, El Casal Jaume I, una associació, per a mi una
institució, que admire profundament. En segon lloc, però no menys important,
per les persones premiades anteriorment, totes amb molts més mèrits que jo. No
repassaré la llista de tots, però permeteu-me recordar el més recent, l'any
passat, a Núria Feliu i el que a mi em resulta més entranyable, el concedit a
la família de Guillem Agulló i a la seua memòria. Des d’ací la meua salutació
cordial a totes les persones premiades anteriorment i dir que em sent molt
honrat d’ocupar un lloc entre elles.
Soc una persona vella i per l’autoritat que m’atorguen setanta-set anys
d’errors, gosaré dir-vos unes paraules per si poden ser-vos de profit. Direu
que sóc negatiu si sols recorde els errors, no hi ha encerts? No ho
sé, és possible, però no m’interessa ara parlar dels encerts, perquè de la
mateixa manera que dels errors aprenem, si reflexionem sobre ells, poden
generar una miqueta de saviesa, l’autocomplaença amb els encerts genera
immobilisme i conformisme. Soc vell, però no tant, espereu-vos,
encara no pense quedar-me immòbil i conformat.
Quan
reivindiqueu el nostre idioma, els nostres drets idiomàtics, els drets
culturals del País Valencià, poseu-vos com a meta allò que semble impossible. I
si algú vos diu: ”Això és impossible, reivindiqueu tal altra cosa que és
possible” Contesteu: “No el que ens oferiu com a possible no aprofita
per a aconseguir els objectius que volem. I allò que ens digueu impossible,
voleu que ho siga, però no ho és, perquè el límit entre possible i impossible
rau en la meua capacitat, en la teua capacitat, en la nostra capacitat de
treballar i lluitar per a aconseguir-ho. I si un dia vos diuen: Volíeu
l’impossible i ho heu aconseguit, podeu estar contents, aleshores respongueu:
No, no era impossible com ho demostra el fet que ho hem aconseguit i no estem
contents perquè ara volem un altre impossible.
Amigues i amics del Casal Jaume I, sòcies, socis, simpatitzants, persones
individuals, empreses, associacions i institucions públiques que col·laboreu
amb el Casal, però especialment i sobretot, a qui formeu part de la Junta
Gestora: Gràcies pel premi, materialitzat en aquest magnífic gravat del nostre
rei Jaume I, de Ramon Pérez Carrió, que m'obliga a continuar escrivint, però
moltes gràcies pel vostre treball i lluita incansable i impenitent en defensa
del nostre idioma i cultura, en defensa de la identitat del País Valencià,
marcant-vos objectius que poden semblar impossibles, però que, per a vosaltres,
no ho són. Continueu. El premi que em concediu m’obiga a mi també
a continuar. Podem cridar junts, el futur és nostre!
I vosaltres, amigues i amics ací presents. Pel fet de participar en les
activitats del Casal Jaume I, pel fet d’haver llegit les meues històries, si
les heu llegides, i si no, també, pel fet d’estar ací, gràcies, moltes gràcies.
Ara Gaudiu de la música i bona nit."
