L’any 2010
en un festival de folklore celebrat a Diepenheim (Holanda), on vaig
anar acompanyant al Grup de Danses de Pedreguer, vaig conéixer aquestes
persones de Khmelnitsky (Ucraïna). Ignore la seua ideologia política,
si són prorussos o no. Sols recorde que els seus balls eren espectaculars. Què
serà de totes aquestes persones?. Els desitge que visquen en pau, que la
maleïda guerra s’acabe –la d'Ucraïna i totes— que s’impose el diàleg i el
trellat, i els expresse la meua solidaritat i desig de pau.
Terra i indústria de Joana Escorna, senyora de Pedreguer, també trepitjada pel seu marit, el poeta Ausiàs March
24.2.22
UCRAÏNA
6.1.22
BENILLUNA (Carme Miquel)
El pas entre 2021 i 2022 l’he fet llegint Benilluna. Un plaer.
Carme Miquel ens introdueix en la psicologia femenina i en la capacitat que
tenen les dones per a gestionar sentiments i emocions en situacions
dramàticament adverses i ens mostra la capacitat de lluita per la igualtat de
l’avantguarda feminista, cosa que fa amb sensibilitat i, al mateix temps, de
manera realista i descarnada. A més, ens fa reviure, als de la seua generació,
la nostra infància i joventut, analitzant sociològicament i amb precisió
mil·limètrica, el nostre poble –el seu, el de la Marina Alta, el valencià— amb
l’enyor que això suposa pels de la seua – que és la meua— generació, i aportant
per als més joves el coneixement de fets històrics.
“Només seran societats sanes si recuperen la memòria,
si no obliden els fets passats i les seues conseqüències. Si fan justícia
històrica.”
Si em demanàreu que fera una llista d’escriptores clàssiques de la nostra
literatura, Carme Miquel ocuparia, sense cap dubte, un lloc destacat.
27.12.21
PONT DE CENDRA
En pont de cendra, Raül Romeva ens relata dues històries previsiblement convergents, però ho fa de manera sorprenent i emocionant. És una novel·la en la qual barreja antibel·licisme amb l’horror de l’odi racista i les històries d’amor i solidaritat. Està ambientada en la guerra dels Balcans i fa referència literària al “viatge al centre de la Terra” de Verne. Recomanable.
22.12.21
EL PAÍS DE L'ALTRA RIBA (Maite Salord)
Un xiquet jueu recorre tota Europa amb l’avi, fugint dels nazis que assassinen els seus pares i germans. S’estableixen a Algèria on viuran la guerra d’independència d’aquell país. Guerra, violència, desgràcies personals i familiars. L’autora crea una atmosfera en la qual, al mig d’extremes discrepàncies polítiques i ideològiques entre Daniel i Michel, sura el sentiment d’amistat i respecte personal d’aquests dos personatges. “Una guerra et duu a situacions que no voldries i a reaccions que no pots triar” Quina és la diferència entre el malvat i el bondadós? El malvat se sent orgullós d’haver-ho estat i la persona bondadosa té mala consciència per haver-hi sobreviscut on altres han perdut la vida.
8.12.21
CONCERT DE FIRA
El concert que, any rere any, ens ofereix la banda “Centre Artístic Musical” de Pedreguer el dia de la Puríssima als Porxes, és un esdeveniment que forma part de la meua vida. Assistir a aquest concert de fira és, per a mi, una tradició que m’agrada seguir. No em pregunteu per què, no sabria contestar-vos. Però és ben cert que alguna cosa important hi ha de passar perquè jo no hi vaja. Que recorde, dues voltes he fallat, el dia del soterrament de ma mare (EPD) i el dia del naixement de la meua neta Rosa.
El naixement i la mort, els dos únics
elements imprescindibles en la vida s’uneixen en la meua memòria
respecte a aquesta tradició.
El de l’any 2021, per a mi, té un motiu especial que fa que em senta orgullós:
és el primer concert de fira en el que participa com a músic el meu net Joan, a
qui desitge llarga vida, molta salut i continuar en aquest menester.
Publique algunes fotos.
28.11.21
BANDA DEL CENTRE ARTÍSTIC MUSICAL DE PEDREGUER
Ahir dissabte, el meu net Joan
Castelló Palacio (3r. Curs de trompa en conservatori professional)
junt amb Anna Antequera Far (flauta), Mireia Fernández Pérez (saxo) i Miquel
Calafat Sivera (percussió) van ingressar oficialment a la Banda de
Música “Centre Artístic Musical” amb motiu de la celebració a Pedreguer de la
patrona Santa Cecília. Extraoficialment havien participat en el concert del 9
d’octubre i, a València, en el darrer concert del gran Paquito. Enhorabona
als quatre i a gaudir de la música per molts anys, la vostra afició.
11.10.21
MOLTES GRÀCIES.
El passat
dia 2, dins dels actes de la celebració del Correllengua, em van concedir
el premi Jaume I que atorga el Casal Jaume I de Pedreguer, organitzadors dels
actes. Vull deixar constància per escrit del meu agraïment, reproduint les meues
paraules en l’entrega del premi.
“Bona nit.
Em sent molt honrat amb el premi Jaume I per dos motius. El primer, per
concedir-lo qui el concedeix, El Casal Jaume I, una associació, per a mi una
institució, que admire profundament. En segon lloc, però no menys important,
per les persones premiades anteriorment, totes amb molts més mèrits que jo. No
repassaré la llista de tots, però permeteu-me recordar el més recent, l'any
passat, a Núria Feliu i el que a mi em resulta més entranyable, el concedit a
la família de Guillem Agulló i a la seua memòria. Des d’ací la meua salutació
cordial a totes les persones premiades anteriorment i dir que em sent molt
honrat d’ocupar un lloc entre elles.
Soc una persona vella i per l’autoritat que m’atorguen setanta-set anys
d’errors, gosaré dir-vos unes paraules per si poden ser-vos de profit. Direu
que sóc negatiu si sols recorde els errors, no hi ha encerts? No ho
sé, és possible, però no m’interessa ara parlar dels encerts, perquè de la
mateixa manera que dels errors aprenem, si reflexionem sobre ells, poden
generar una miqueta de saviesa, l’autocomplaença amb els encerts genera
immobilisme i conformisme. Soc vell, però no tant, espereu-vos,
encara no pense quedar-me immòbil i conformat.
Quan
reivindiqueu el nostre idioma, els nostres drets idiomàtics, els drets
culturals del País Valencià, poseu-vos com a meta allò que semble impossible. I
si algú vos diu: ”Això és impossible, reivindiqueu tal altra cosa que és
possible” Contesteu: “No el que ens oferiu com a possible no aprofita
per a aconseguir els objectius que volem. I allò que ens digueu impossible,
voleu que ho siga, però no ho és, perquè el límit entre possible i impossible
rau en la meua capacitat, en la teua capacitat, en la nostra capacitat de
treballar i lluitar per a aconseguir-ho. I si un dia vos diuen: Volíeu
l’impossible i ho heu aconseguit, podeu estar contents, aleshores respongueu:
No, no era impossible com ho demostra el fet que ho hem aconseguit i no estem
contents perquè ara volem un altre impossible.
Amigues i amics del Casal Jaume I, sòcies, socis, simpatitzants, persones
individuals, empreses, associacions i institucions públiques que col·laboreu
amb el Casal, però especialment i sobretot, a qui formeu part de la Junta
Gestora: Gràcies pel premi, materialitzat en aquest magnífic gravat del nostre
rei Jaume I, de Ramon Pérez Carrió, que m'obliga a continuar escrivint, però
moltes gràcies pel vostre treball i lluita incansable i impenitent en defensa
del nostre idioma i cultura, en defensa de la identitat del País Valencià,
marcant-vos objectius que poden semblar impossibles, però que, per a vosaltres,
no ho són. Continueu. El premi que em concediu m’obiga a mi també
a continuar. Podem cridar junts, el futur és nostre!
I vosaltres, amigues i amics ací presents. Pel fet de participar en les
activitats del Casal Jaume I, pel fet d’haver llegit les meues històries, si
les heu llegides, i si no, també, pel fet d’estar ací, gràcies, moltes gràcies.
Ara Gaudiu de la música i bona nit."