El pas entre 2021 i 2022 l’he fet llegint Benilluna. Un plaer.
Carme Miquel ens introdueix en la psicologia femenina i en la capacitat que
tenen les dones per a gestionar sentiments i emocions en situacions
dramàticament adverses i ens mostra la capacitat de lluita per la igualtat de
l’avantguarda feminista, cosa que fa amb sensibilitat i, al mateix temps, de
manera realista i descarnada. A més, ens fa reviure, als de la seua generació,
la nostra infància i joventut, analitzant sociològicament i amb precisió
mil·limètrica, el nostre poble –el seu, el de la Marina Alta, el valencià— amb
l’enyor que això suposa pels de la seua – que és la meua— generació, i aportant
per als més joves el coneixement de fets històrics.
“Només seran societats sanes si recuperen la memòria,
si no obliden els fets passats i les seues conseqüències. Si fan justícia
històrica.”
Si em demanàreu que fera una llista d’escriptores clàssiques de la nostra
literatura, Carme Miquel ocuparia, sense cap dubte, un lloc destacat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada