dilluns, 11 d’octubre del 2021

MOLTES GRÀCIES.

 

El passat dia 2, dins dels actes de la celebració del Correllengua, em van concedir el premi Jaume I que atorga el Casal Jaume I de Pedreguer, organitzadors dels actes. Vull deixar constància per escrit del meu agraïment, reproduint les meues paraules en l’entrega del premi.


“Bona nit.
Em sent molt honrat amb el premi Jaume I per dos motius. El primer, per concedir-lo qui el concedeix, El Casal Jaume I, una associació, per a mi una institució, que admire profundament. En segon lloc, però no menys important, per les persones premiades anteriorment, totes amb molts més mèrits que jo. No repassaré la llista de tots, però permeteu-me recordar el més recent, l'any passat, a Núria Feliu i el que a mi em resulta més entranyable, el concedit a la família de Guillem Agulló i a la seua memòria. Des d’ací la meua salutació cordial a totes les persones premiades anteriorment i dir que em sent molt honrat d’ocupar un lloc entre elles.

Soc una persona vella i per l’autoritat que m’atorguen setanta-set anys d’errors, gosaré dir-vos unes paraules per si poden ser-vos de profit. Direu que sóc negatiu si sols recorde els errors, no hi ha encerts? No ho sé, és possible, però no m’interessa ara parlar dels encerts, perquè de la mateixa manera que dels errors aprenem, si reflexionem sobre ells, poden generar una miqueta de saviesa, l’autocomplaença amb els encerts genera immobilisme i conformisme. Soc vell, però no tant, espereu-vos, encara no pense quedar-me immòbil i conformat.

Quan reivindiqueu el nostre idioma, els nostres drets idiomàtics, els drets culturals del País Valencià, poseu-vos com a meta allò que semble impossible. I si algú vos diu: ”Això és impossible, reivindiqueu tal altra cosa que és possible” Contesteu: “No el que ens oferiu com a possible no aprofita per a aconseguir els objectius que volem. I allò que ens digueu impossible, voleu que ho siga, però no ho és, perquè el límit entre possible i impossible rau en la meua capacitat, en la teua capacitat, en la nostra capacitat de treballar i lluitar per a aconseguir-ho. I si un dia vos diuen: Volíeu l’impossible i ho heu aconseguit, podeu estar contents, aleshores respongueu: No, no era impossible com ho demostra el fet que ho hem aconseguit i no estem contents perquè ara volem un altre impossible.

Amigues i amics del Casal Jaume I, sòcies, socis, simpatitzants, persones individuals, empreses, associacions i institucions públiques que col·laboreu amb el Casal, però especialment i sobretot, a qui formeu part de la Junta Gestora: Gràcies pel premi, materialitzat en aquest magnífic gravat del nostre rei Jaume I, de Ramon Pérez Carrió, que m'obliga a continuar escrivint, però moltes gràcies pel vostre treball i lluita incansable i impenitent en defensa del nostre idioma i cultura, en defensa de la identitat del País Valencià, marcant-vos objectius que poden semblar impossibles, però que, per a vosaltres, no ho són. Continueu. El premi que em concediu m’obiga a mi també a continuar. Podem cridar junts, el futur és nostre!


I vosaltres, amigues i amics ací presents. Pel fet de participar en les activitats del Casal Jaume I, pel fet d’haver llegit les meues històries, si les heu llegides, i si no, també, pel fet d’estar ací, gràcies, moltes gràcies. Ara Gaudiu de la música i bona nit."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada