LES VETLLADES DEL TREPIG; FRANZ KAFKA (II)

Franz Kafka és un home jove però malalt, molt malalt; tanmateix no és un derrotat, sinó un lluitador amb esperança, que es lamenta cridant estrepitosament però que no es resigna, sinó que té fe amb la seua salvació, o més bé, vol tindre fe.

--Senyor Kafka el seu amic i editor Max Brond diu que vostè és un home profundament religiós i és des d'aquesta perspectiva que cal analitzar la seua obra.

--Efectivament, si algú em coneix bé, aquest és M.B.
--El respecte i temor que vostè sent per Jehovà, l'impedeix criticar-lo obertament per haver-lo condemnat a sofrir la tortura de la tuberculosi i es queixa davant un sistema abstracte.
–No crec meréixer-me la tortura d'una tuberculosi que m'ofega. Però no sols és la tortura pròpia d'una malaltia dolorosa i cruel, és la tortura que suposa no saber perquè en condemnen a mi. Quin delicte he comés? Perquè no sóc informat dels meus drets?; quin és el dret processal al que m'he d'enfrontar?, perquè he nascut si el meu destí era estar malalt i morir jove? Qui és el Déu o la força sobrenatural que em fa passar per aquesta situació dolorosa que ningú no m'explica? I si em mor, després què passarà? Perquè ningú no m'informa?
--Vostè ha publicat " carta al pare", una missiva llarguíssima, plena d'amargor, una atepeïda llista de greuges. A qui va dirigida?
--Al meu pare, evidentment, però no presente cap memorial de greuges, tot el contrari, reconec la meua culpa, la meua incapacitat per a estar a l'altura del que mon pare es mereixia.
--Evidentment, però jo crec que va dirigida, també, al Pare amb majúscula, a Jahovà.
--Mon pare és una persona que imposa una disciplina al seus fills i és força sever amb qui no compleix, però ho fa per amor, pel nostre bé, el que passa és que jo sóc un poc rar i no sé adaptar-me. Altres persones, en el meu lloc, se sentirien ben còmodes, però a mi m'ofega, em crea complexe d'inferioritat; davant la presència d'un ser tan perfecte, poderós, savi... em sent com un microbi insignificant.
--Aixó mateix podria dir respecte de Jehovà
--No use en va el nom de Jehovà!
--En "carta al pare" vostè l'acusa d'immoral i hipòcrita.
--Si per actuar de manera diametralment diferent a allò que ordena.
--Jehovà prohibeix matar i després ordena a Abrham matar el seu fill.
--Sacrificar-lo
--Sacrificar-lo llevant-li la vida, és a dir, matar-lo

--Tinc son, propose que ens retirem a dormir.

--D'acord, continuarem demà, bona nit.

LES VETLLADES DEL TREPIG; FRANZ KAFKA (I)

 

Foto aconseguida en la xarxa.
Ignore l'autor

El viatge a Praga, l'any passat  amb el Grup de Danses de Pedreguer, em va permetre conéixer, un poc millor, Franz Kafka, cosa que em va animar a convidar-lo a un  esmorzar al Trepig. Una decisió força gosada, ho reconec. (No és igual transcriure una suposada entrevista amb un filòsof a qui li fas dir el que interpretes que pensa, amb les mateixes o unes altres paraules, segons el que has llegit, que un novel·lista que, tot i tenir una vena de filòsof, no escriu generalment expressant directament el seu pensament, i per tant has d'interpretar el que pensa mitjançant els seus personatges, la trama, els temes, l'estil, etc. Tinc, primer que res, el recurs de l'opinió del seu bon amic i editor, Max Brond qui ha explicat amb millor coneixement de causa, les motivacions del novel·lista) Veure la seua ciutat, amb l'emblemàtic castell, els carrerons empinats, la ubicació de diferents elements en el nucli urbà... va acabar de descobrir-me el veritable Franz Kafka --o això he cregut-- i m'ha espentat a assumir el risc. En breu, doncs, rebré la seua visita i us transcriuré la nostra entrevista. Com sempre, demane perdó de bestreta al meu convidat per si l'he malinterpretat,  als crítics literaris i als filòsofs per envair el seu territori i a M.B. per fer ús del seu descobriment --respecte la motivació religiosa de F. K. -- i després gosar contradir-lo en quant a la idea finalista del meu convidat. Ah... una altra cosa: finalment, imposat per ell. hem decidit que no vindrà a esmorzar sinó a sopar, la llum artificial, la penombra, l'ambient nocturn –potser també la son-- creen una atmòsfera més íntima i suavitzen el rigor fred de les entrevistes... humanitzen l'encontre, en una paraula.

El Castell

Praga

He acabat de llegir "El castell" de Franz Kafka després de poc més d'un any d'haver començat la lectura; una lectura compartida, clar, amb altres –fins i tot altres de Kafka que ja havia oblidat-- I que de tant en tant abandonava durant un parell de mesos per diferents raons. La lletra petita de l'edició que he llegit (Folio-Proa) ha influenciat, però no ha estat la causa principal de la lentitud, sinó la necessitat de llargues reflexions sobre què volia transmetre l'escriptor de Praga, com també prendre gran quantitat de notes que massa vegades comprovava que es contradeien entre si, i desmuntaven la meua hipòtesi inicial, obligant-me a rellegir, o descansar per a evitar un sentiment de frustració i escapar-me de l'ansietat i sensació d'impotència en la que, probablement, pretenia enfonsar-nos aquest gran novel·lista i filòsof. Continuaré.

Damnatio memoriae de Mox Nox

Damnatio Memoriae, el nou disc del grup MOX NOX --del que forma part el meu fill Lluís-- ha guanyat el premi Ovidi al millor disc de rock en valencià. Podeu descarregar-lo gratis en el següent enllaç de Mox Nox.

http://moxnox.bandcamp.com/

Nota: les fotos següents corresponen a la recent actuació a Pedreguer durant la nit de les Trobades de l'Escola en Valencià.

Antoni Lluís Carrió

Ens ha deixat Antoni Lluís Carrió qui ha passat tota la seua vida treballant per la cultura i la recuperació dels senyals d'identitat del País Valencià. Amb ell vaig compartir activitats cíviques en el tardofranquisme i l'inici de la transició. Hem avançat, sí, però si comparem els resultats amb les il·lusions d'aquella època, hem avançat poc. La vida de les persones és massa curta per a veure resultats. Continuarà vivint en la nostra memòria.

Ernest Mandel. Introducció a l'economia marxista

L'any 1974 vaig llegir un llibret de lectura fàcil que he recomanat moltes vegades i que el vaig fer circular fins perdre'l, com ha passat amb molts dels llibres que m'han agradat, cosa, per una altra banda, de la que no em penedisc. Aquest llibre ara es pot llegir en digital, i no cal ser comunista ni socialdemòcrata per a llegir-lo, ni per a treu-re-li profit, però ajuda a entendre la major crisi de la història del capitalisme. Hui és d'una actualitat rabiosa. Si us abelleix, premeu en l'enllaç.

http://www.ernestmandel.org/es/escritos/pdf/iniciacion%20a%20la%20economia%20marxista.pdf

HAN TRENCAT EL PACTE

A la mort del general Franco, la majoria dels que havíem treballat per a guanyar la democràcia, desitjàvem un estat nou basat en el "trencament democràtic"; això significava començar de nou, que la política del futur trencara amb la de la dictadura; hui, gràcies a les noves tecnologies, tenim una paraula ben aclaridora per a expressar-ho: fer un resset. La necessitat de salvar la convivència, la por --digueu-li prudència, si voleu-- i la voluntat de mantindre la pau social, van convertir el trencament democràtic en un pacte per la democràcia en la que els demòcrates acceptàvem el rei que havia elegit el dictador i la bandera monàrquica, renunciant a la república i també acceptàvem un joc polític en el que cabien ministres de governs que havien firmat sentències de morts en judicis sumaríssims i obscurs, ministres responsables de repressions de la força pública contra vagues, amb resultats de morts --recordeu Fraga a Vitoria, fets condemnats i plorats per Llach en les "campanades a mort"-- i colpistes contra la República i la seua legítima constitució. Com en la publicitat de determinat joc que acceptava polp com animal de companyia, els demòcrates acceptàvem els colpistes i dictadors com a demòcrates "de tota la vida". A canvi viuríem en un estat social i de les autonomies. Aquest pacte no està escrit enlloc com a tal, però consulteu la constitució de 1978 i veureu que això era el pacte. Suposàvem que l'estat social garantia una educació i una sanitat públiques de qualitat, base per a una vertadera igualtat d'oportunitats. I l'estat de les autonomies era una mena d'estat federal incipient però amb un altre nom.

　

El 23 F, colp frustrat (?) perpetrat contra l'estat de les autonomies, que no contra el sistema parlamentari, com hui tot el món sap --que es reconega o no és una altra cosa-- va suposar l'inici del final d'aquest model d'estat: un roser de lleis orgàniques que, a poc a poc, van impedir que els estatuts d'autonomia D'Euskadi i de Catalunya es pogueren desenvolupar com estava previst i que acaba amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut de Catalunya, que havia seguit un procés rigorosament constitucional (no sóc una autoritat en constitucions, però pregunteu a Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, ben sospitós de ser demòcrata però gens de ser nacionalista català). La llei d'educació de Wert sols és una conseqüència de tot el procés, com l'última gota d'aigua.

　

En quant a l'aspecte social de la constitució, seria suficient dir que els dos partits majoritaris, sense haver-ho proposat en la campanya electoral i sense celebrar un referèndum (!) van modificar la constitució --aquella que es va pactar amb un ample consens i després es va ratificar en un referèndum-- permetent prohibir uns dèficits, fet que ha perjudicat el poble i ha beneficiat els poders fàctics internacionals. He dit que seria suficient però voldria afegir --i perdoneu si m'allargue massa-- una altra cosa: és un estat social aquell en el que s'injecten milions a la banca a càrrec dels impostos de les classes mitges i treballadores? com ens poden fer creure que vivim en democràcia i que ens deguem a una constitució, la qual diu que tot espanyol té dret a una vivenda digna i es permet que hi hagen unes lleis i uns governs que autoritzen el desnonaments, a famílies que no tenen treball ni prestacions socials, per no poder pagar la hipoteca? En un sistema social, cap destruir sistemàticament l'educació i la sanitat públiques? És un estat social aquell en que l'assistència sanitària es decideix en funció de la rendibilitat econòmica de l' empresa privada a la qual se li ha adjudicat el servei?Aquesta constitució de la que hui és gran valedor el senyor Aznar i altres que quan es va aprovar es van proclamar en contra, ja no és la meua. D'acord amb la meua consciència, em considere alliberat d'un pacte que han trencat els altres i proclame que em sent tant desafectat pel sistema polític actual com ho estava en 1975 amb el d'aleshores. Ah! I que ningú no m'acuse d'antisistema... no he sigut jo qui ha trencat les regles de joc.