LES VETLLADES DEL TREPIG; FRANZ KAFKA (I)

 

Foto aconseguida en la xarxa.
Ignore l'autor

El viatge a Praga, l'any passat  amb el Grup de Danses de Pedreguer, em va permetre conéixer, un poc millor, Franz Kafka, cosa que em va animar a convidar-lo a un  esmorzar al Trepig. Una decisió força gosada, ho reconec. (No és igual transcriure una suposada entrevista amb un filòsof a qui li fas dir el que interpretes que pensa, amb les mateixes o unes altres paraules, segons el que has llegit, que un novel·lista que, tot i tenir una vena de filòsof, no escriu generalment expressant directament el seu pensament, i per tant has d'interpretar el que pensa mitjançant els seus personatges, la trama, els temes, l'estil, etc. Tinc, primer que res, el recurs de l'opinió del seu bon amic i editor, Max Brond qui ha explicat amb millor coneixement de causa, les motivacions del novel·lista) Veure la seua ciutat, amb l'emblemàtic castell, els carrerons empinats, la ubicació de diferents elements en el nucli urbà... va acabar de descobrir-me el veritable Franz Kafka --o això he cregut-- i m'ha espentat a assumir el risc. En breu, doncs, rebré la seua visita i us transcriuré la nostra entrevista. Com sempre, demane perdó de bestreta al meu convidat per si l'he malinterpretat,  als crítics literaris i als filòsofs per envair el seu territori i a M.B. per fer ús del seu descobriment --respecte la motivació religiosa de F. K. -- i després gosar contradir-lo en quant a la idea finalista del meu convidat. Ah... una altra cosa: finalment, imposat per ell. hem decidit que no vindrà a esmorzar sinó a sopar, la llum artificial, la penombra, l'ambient nocturn –potser també la son-- creen una atmòsfera més íntima i suavitzen el rigor fred de les entrevistes... humanitzen l'encontre, en una paraula.