PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER (III)

PREMI AL MÈRIT ARQUITECTÒNIC I URBANÍSTIC
El 21è Premi d'Honor Vila de Pedreguer al mèrit arquitectònic i urbanístic ha estat concedit a l'agrupació SOSTRE, una associació d'arquitectes que miren de conscienciar als propis col·legues i a la ciutadania en general de la conveniència de fer una arquitectura  més respectuosa amb el medi natural i paisatgistic, més racional i adaptada a les característiques del territori i de les persones. Segons consta en l'acta de concessió:
"...per la seua iniciativa i esforços en la promoció, difusió i educació d’una arquitectura més sostenible i ètica, que estudia solucions tradicionals, per aplicar-la a l’hàbitat quotidià i a la cooperació, fent palesa la vessant social de l’arquitectura" Aquest text fa recordar que els premis d'honor Vila de Pedreguer es concedeixen en honor a l'arquitecte Antoni Gilabert i Fornes qui, amb la introducció de l'estil Neoclàssic (al segle XVIII) va innovar l'arquitectura amb criteris que, en alguns aspectes, podríem considerar semblants als que ara aplica SOSTRE. Premi, al meu parer, ben merescut, com els altres dos. L'entrega de Premis, com ja s'ha dit ací, el divendres dia 30 a l'Espai Cultural a les 20:00. Però, abans, membres de SOSTRE donaran dues conferències a Pedreguer demà divendres dia 23 : a l'institut a les 14:00 i a la Casa de Cultura--amb entrada lliure per a tothom-- a les 20:00.

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER (II)

PREMI AL MÈRIT CULTURAL. Ha estat concedit al Centre Artístic Musical i la banda de música. Aquesta associació, amb més de mig segle d'existència, rebrà el guardó el divendres 30 de novembre a l'Espai Cultural, junt amb els altres guardonats. Dilluns passat el musicòleg, director i compositor José Rafael Pasqual Vilaplana va pronunciar una conferència a la Casa de Cultura. El públic, que omplia l'aula de gom a gom, va gaudir del que podríem qualificar de lliçó magistral sobre la història universal de les bandes de música. L'enhorabona al conferenciant i a la banda de música i la societat que la sustenta: Centre Artístic Musical.

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER 2012 (I)

PREMI A LA SOLIDARITAT I DEFENSA DE LES LLIBERTATS
En l'edició XXI dels Premis d'Honor Vïla de Pedreguer, el premi a la Solidaritat i Defensa de les Llibertats ha estat concedit a AMNISTIA INTERNACIONAL, institució independent de governs i de partits polítics que porta  51 anys lluitant per la defensa dels Drets Humans i concretament contra la pena de mort, havent aconseguit importants avanços, tot i que, com ells reconeixen, estem molt lluny d'arribar a una situació acceptable. Segons ens van explicar en la conferència que van fer a la Casa de Cultura dissabte a les 12:00, a Xina, tot i no tindre xifres exactes per l'opacitat del sistema, es té constància que hi ha més execucions de pena de mort que en la resta del món. També és important l'Orient Mitjà, especialment Aràbia Saudita, (però també Iran, Iraq i altres països) i a Estats Units, l'únic País Occidental on encara està vigent la pena de mort. Tant de bo si aquest premi aprofita per a conscienciar del drama de les penes de mort, de les detencions il·legals, especialment les portades a terme pels estats per motius d'opinió i, generalment, per la falta de respecte a la Declaració Universal dels Drets Humans, signada per molts estat que després en fan cas omís. Tant de bo si algun dia no calguera mantindre encesa la flama de l'espelma d'Amnistia Internacional perquè els drets humans foren respectats a tot el món.

VAGA: BROMES I DADES OBJECTIVES

Sembla broma que diga el ministre de l'interior, referint-se als piquets informatius i a l'acció policial, que s'ha de garantir el dret a treballar. I ningú li replica: on està el dret al treball dels prop de sis milions d'aturats? Una altra broma és la pregunta dels contraris a la vaga: aprofita la vaga per a sortir de la crisi? Aquesta és una pregunta retòrica, la vaga és una protesta contra les mesures d'un govern que, a més d'agreujar la crisi, el que fa és carregar les seues conseqüències sobre les classes populars i no contra els poderosos que l'han generada. Hi ha altres bromes de mal gust i, com sempre guerra de xifres referents a la participació, Però hi ha dades objectives i irrefutables. El consum elèctric va baixar entre el 66% i el 66'8 % durant la jornada, i això no és broma. Adjunte un enllaç que m'ha facilitat l'amic, i economista,  Jaume Avellà.
http://www.economistasfrentealacrisis.com/

14-N: VAGA GENERAL

Quan els polítics en general i concretament els governs, no sols no solucionen els greus problemes de la ciutadania i concretament de les classes populars, sinó que cada mesura que prenen agreuja els problemes, beneficiant, això sí, als poderosos; quan les classes mitges s'aboquen cap a la misèria i les de menys recursos no tenen per a menjar; quan el malalt va a quedar-se sense medecines; quan tanquen serveis d'atenció d'urgències; quan s'apropa l'hivern i es veu vindre que els col·legis no tindran diners per a pagar la factura de calefacció; quan els alumnes es queden sense mestre si el titular es fa malalt; quan els que no tenen ingressos ni possibilitats de trobar treball i els fan fora de casa perquè no poden pagar la hipoteca, l'únic recurs que els queda és el suïcidi; quan la solució que aporta el govern es fer lleis que penalitze els manifestants, minimitzar els drets dels treballadors i eliminar prestacions socials; quan tot això passa, l'única solució possible és l'acció directa del poble. La vaga de demà sols és un acte molt moderat i insignificant respecte del que cal fer, però ÉS IMPRESCINDIBLE.

Dimecres no treballaré, no faré cap entrada al bloc, no aniré al bar a prendre café, ni al super a comprar.

Tots a la vaga!!!

XXXVI APLEC EXCURSIONBISTA PPCC (i VII)

L'APAT DE CLOENDA

La vetlada va començar amb una presentació dels cambrers mitjançant una desfilada musical que va animar l'inici de la festa. Si m'agradara fer apostes diria  que va ser una idea de la nostra companya Maite. Veritat que sí? Em va agradar l'olla tot i que, la botifarra poc cuita i poc curada no és del gust de la gent de La Marina; també va estar bé el regal del perol de fang i la bona organització del servei; el secret d'aquest darrer punt és: molta gent treballant. Els protagonistes principals de la nit van ser: L'estaca de Lluís Llach i els crits d' "IN-DE-PEN-DEN-CI-A" repetits amb l'eufòria que és habitual des de l'11 de setembre.




Salva i Teresa (Vetercan)

 Acabaré felicitant l'organització de l'aplec

--espere que les inscripcions per internet podràn funcionar perfectament a la pròxima edició--  també a la directiva del Centre Excursionista de Pedreguer i l'agraïment a Vetercan per les samarretes. Fins Andorra!





XXXVI APLEC EXCURSIONISTA PPCC (VI)

L'EXCURSIÓ F-7

Dissabte vam aconseguir fer l'excursió anomenada F7, a la que no ens havíem pogut inscriure per excés de sol·licituds, i que, després d'una llarga aventura negociadora dirigida per Guy, vam auto reorganitzar. L'excursió pagava la pena. Ens resultava atractiva per diferents raons: pel desplaçament amb el trenet groc, pel recorregut fàcil (10,7 km de distància, 420 m. de desnivell positiu i 895 m. desnivell negatiu) i per l'al·licient del bany en les aigües termals. El trenet groc ja era un encant--no més, però, que el tren de Sòller a Palma-- i a més a més, el paisatge és fabulós i, de vegades, de vertigen. Després, una vegada abandonat el trenet, vam caminar des de Montlluís, per Planes --no del Comtat però impossible no recordar l'amic Alfons Llorens, Margarida i Catamarruc-- vam esmorzar al voltant d'una petita església romànica amb el seu cementeri, a les afores del poble, fins enfilar un sender per dins d'un bosc que canviava de colors i matisos, quasi sempre càlids, propis de la tardor, segons les espècies que dominaven; camina-vem serpentejant junt a un torrent que feia sonar un soroll musical relaxant. Gràcies a les plaquetes informatives que hi ha per tot el sender davant de cada espècie, puc dir-vos que, entre moltes altres, està el pi roig, l'erable, la cirerola, l'avet del Caucas, el tell, el saüc, el faig, el cedre, l'auró... Els darrers centenars de metres, després d'haver sortit del bosc, quasi va desaparéixer el sender, vam caminar per damunt de pedres, amb un desnivell més pronunciat, cosa que, afegida al cansament normal per la marxa, va augmentar la dificultat, fins arribar als banys de Sant Tomàs, d'aigües termals i sulfuroses, un premi ben guanyat per l'esforç realitzat i que ens va tonificar i relaxar. Ací, a més del bany, vam pegar un mosset, ben ràpidament, i vam continuar un curt recorregut fins l'estació del trenet groc. Per sort --el meu àngel de la guarda deu ser ben eficient-- quan em situava prop de la via per a fer una foto al meu equip, no vaig tocar el carril que alimenta d'electricitat la màquina i que condueix 600 volts; un company em va pegar un crit per a avisar-me del perill. Atenció! tingueu-ho en compte, si aneu.

 

 



Afegeix la llegenda