Chomsky afirma que
els EUA és l’estat hegemònic actual, des del final de la Segona Guerra Mundial,
en substitució d’Anglaterra i que, com tots els imperis anteriors, massacren
els pobles que no accepten les seues regles de joc, sobretot si són dèbils.
També és cert que si són poderosos evitarà enfrontaments directes. Els EUA és
la potència mundial més important des del punt de vista econòmic i també
militar dues branques del poder que van intrínsecament unides.
Que els EUA ha atacat
i massacrat països més dèbils (perquè han gosat portar a terme polítiques econòmica-socials,
que podrien perjudicar els interesos de la seua economía o perquè no han seguit
diplomàticament els seus “suggeriments” sobre pactes internacionals) i que ho
han fet contravenint o vetant resolucions de l’ONU, que no han respectat els
drets humans ni convencions internacionals com la Convenció de Ginebra, no són
opinions de l’autor, sinó afirmacions constatades amb documents desclassificats
de qui ell anomena planificadors dels governs nord-americans, de les
agències d’intel·ligència, dels mateixos presidents, ambaixadors o alts càrrecs
dels governs.
Analistes i planificadors polítics afirmen que des de la Segona Guerra Mundial els EUA es reserven el dret d’intervenir en la sobirania d’altres països si li convé a efectes d’aconseguir objectius estratègics (per exemple, energètics o militars) També utilitza la seua hegemonia militar per amenaçar altres països si no accepten les seues condicions, encaminades a aconseguir els seus objectius estratègics. Els EUA no accepta el dret internacional si no li convé.
Cuba i Nicaragua són dos exemples clars i constatats. Chomsky ens explica que des que els EUA va alliberar Cuba (d’Espanya), la va convertir en una colònia virtual seua, el dictador Batista governava al servei dels interessos dels EUA, fins que Castro va ocupar el poder, fet que va perjudicar els EUA qui va arnar guerrilles i va bombardejar Cuba. Castro no va respondre amb violència sinó diplomàticament, mitjançant una denúncia davant el Consell de Seguretat de l’ONU. Però Kennedy va respondre armant a opositors de Castro i organitzant la invasió de la Bahia de los Cochinos. Sols després d’això Cuba va demanar ajuda a la Unió Soviètica. Chomsky fa referència a documents desclassificats que demostren que la CIA, seguint ordres de Kennedy, va organitzar actes terroristes a Cuba abans i després de la crisi dels míssils executats per exiliats cubans de Florida (però sota la direcció de la CIA). L’autor no te cap dubte que l’amenaça russa va existir, però que va ser més una conseqüència que una causa del terrorisme dels EUA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada