El
president Wilson es va assegurar per la força el predomini de la regió del
Carib, expulsant les companyies petrolieres angleses i franceses de Veneçuela i
imposant les americanes. Resultat, riquesa per als EUA i una minoria de
veneçolans, i misèria per al poble.
El
mateix Wilson considerava els sud-americans i filipins xiquets trapella que
s’han de portar a l’ordre i fer-los obedients, pegant-los algun calbot.
El
principi Wilson ve a dir que Amèrica té l’obligació imperativa de ser
l’avantguarda de la història per a transformar l’ordre global utilitzant el
predomini militar el qual ha de conservar per a aconseguir l’objectiu. Enry
Kissinger el 1973 ho va dir clar i ras: ”els EUA té interessos i
responsabilitats globals mentre que els seus aliats sols tenen interessos
regionals”.
I
el president Wiliam Howard va dir: No està lluny el dia en què tot l’hemisferi
serà nostre, com ja ho és moralment, en virtut de la nostra superioritat naval.
(!)
Diferents
presidents dels EUA han acusat els països sud-americans de fer política
nacionalista perquè volen controlar el petroli i pretenen que la seua població
tinga més dret sobre del petroli que els inversors americans. (Qui són els
nacionalistes, preguntaria jo).
Al
principi dels anys 80 Nicaragua (país amb govern esquerrà) era, segons el Banc
Mundial i altres institucions internacionals, el país subdesenvolupat que
millor progressava. Això podia ser un exemple a seguir per altres països
sud-americans, sortint-se de la influència nord-americana. Consegüentment, des
del punt de vista de Washington, convenia erradicar el “virus” amb la vacuna
del terror i la repressió. Va aplicar la violència i Nicaragua va respondre
denunciant-ho al Tribunal Internacional que li va donar la raó i va condemnar
els EUA “d’usar il·legalment la força”. Els EUA no va fer cas de la sentència.
El tribunal Internacional va deixar clar que l’acció dels nord-americans no es
podia considerar ajuda humanitària, com pretenien, i va condemnar els EUA a
indemnitzar amb 17.000 milions de dòlars, sentència que no va complir. La
premsa americana va acusar el Tribunal Internacional de ser prosoviètic.
Després a l’hora de les eleccions, representants dels EUA van advertir “Confiem
en el fet que el poble de Nicaragua sabrà votar sàviament”. (si no, ja saps el
que t’espera, afegiria jo)
Fets
similars són el de El Salvador i Panamà.
Carles
Soldevila d’Amnistia Internacional) va declarar: “... el Govern dels EUA és un
dels majors promotors del terrorisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada