 |
| Jimmy Carter Premi Nobel de la Pau (2002) |
L’ORIENT MITJÀ,
ESTRATÈGIA GEOPOLÍTICA
Permeteu-me que canvie l'ordre de publicació prevista, perquè com deia al principi de la sèrie dedicada a Chomsky, tot i tractar-se d’escrits de fa molts anys, tenen una actualitat rabiosa.
Segons ens recorda Chomsky, l'any 1958 els EUA va establir tres zones estratègiques: Nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Indonèsia, tot per a assegurar el trànsit de Petroli i gas als EUA.
L’any
1971 hi va haver un pla de pau proposat per Egipte: Si Israel accepta
finalitzar l’expansió i no ocupar Egipte (sí que hauria pogut fer-ho a
Palestina, Cisjordània, Líban, segons aquesta proposta) hi haurà pau. Israel no accepta (ho vol tot) i
això els porta a ser inevitablement un baluard dels EUA. Aquesta proposta de
pau no acceptada per Israel és un fet pràcticament desconegut als EUA perquè
als seus governs no els convé que siga conegut.
1978-79, Camp Davis. Després d’una guerra desastrosa per a Israel (i el seu soci els
EUA) conseqüència de la seua negativa d’acceptar el pla de pau proposat per
Egipte, segons s’ha explicat en el paràgraf anterior, EUA força Israel a
acceptar el pla de pau d’Anuar el Sadat (Egipte) i ho ven com un triomf de la
diplomàcia americana, no com un fracàs militar i posteriorment (el 2002) concediran el Premi Nobel de la Pau a Jimmy Carter per haver mediat en els
acords. Tots sabeu quines són les pretensions honorífiques de Trump en
l’actualitat.
L’any
1976 els EUA veta una resolució de l'ONU de crear un estat palestí junt amb
Israel. EUA i Israel han bloquejat totes les propostes de pau, cosa que posteriorment ha documentat Miguel Angel Montesinos (ministre d’Exteriors amb
Zapatero) que va assistir en representació de la Unió Europea a diferents
negociacions.
A
desembre del 2000 l’administració Bush veta una resolució del Consell de
Seguretat, a la que s’oposava Israel, promoguda per la Unió Europea. Segons
aquesta resolució s’enviarien observadors internacionals per tal d’evitar el
terrorisme palestí, però això suposava també conéixer l’actuació d’Israel, cosa
que no convenia ni a Israel ni als EUA. 10 dies abans, Washington va boicotejar
una conferència a Ginebra en la que es pretenia aplicar les resolucions de la
Quarta Convenció de Ginebra per a condemnar els assentaments on es produeixen
crims de guerra, tortures, deportacions per part d’Israel i finançats pels EUA.
Per
a fer-nos saber com és l’estat d’Israel, Noam Chomski recorre a observadors
internacionals que han afirmat que Israel no és un estat amb exèrcit, sinó un
exercit amb estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada