L'eix mediterràni

Vicent Partal i Jesús Puig: més clar, aigua.

Les danses de Pedreguer a Múrcia

El Grup de Danses de Pedreguer va portar el folklore valencià a l'horta de Múrcia, concretament a Zarandona on, després de l'actuació, van ser força afalagats per l'organització de la festa, especialment la part musical. Com que aquestes sortides comporten alguna cosa més que la pura actuació, direm que els components del grup van conèixer part de la bona gastronomia murciana, van visitar la Catedral, el Casino... bé, per a no fer-ho massa llarg, uns altres aspectes del viatge, ben divertits,  els contarem off the record.

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Herbert Marcuse (i 5)

--Sona... com li ho diria... com molt intel·lectual; vosté creu que el poble, els treballadors poden entendre-ho?--m'afanye a interrompre'l.

--No pretenc que el treballadors ho entenguen, estic convençut que els plantejaments revolucionaris que propose han d'anar dirigits a una èlit a un grup reduït d'intel·lectuals, perquè estem parlant d'utopia, de pensament especulatiu, diferent a la idea històricament possible de llibertat i igualtat.

-- I seran els intel·lectuals els qui facen la revolució?

--No! Els intel·lectuals no faran la revolució, ells són hui els beneficiaris predilectes del sistema establert, però poden marcar un camí que, si les classes populars volen, i quan vullguen, el seguiran per a fer la revolució; els intel·lectuals han d'educar el poble perquè prenga consciència del parany de les necessitats que imposa el sistema. Front a l'adoctrinament per a la servitud els intel·lectuals han d'adoctrinar per la llibertat. I tinga vostè present que la revolució no es farà sense que participe activament el tercer món perquè ells són els més perjudicats del sistema.

--No serà millor un progrés gradual cap a la nova societat que vostè proposa?

--Jo no estic en contra de les millores graduals en la qualitat de vida dels treballadors. Però li diré que la societat opulenta és repressiva i quan més repressiva és menys probable serà una transició gradual a la llibertat.

-- Si és possible la nova societat, però els únics que ho entenen són els intel·lectuals, i ells no faran la revolució, senyale'm-- i perdone que insistisca-- un camí, un conducte per a que els no intel·lectuals arribem a entendre-ho.

--Mireu els bohemis. Fan cas omís de les necessitats que el sistema, allò que vostè coneix com a societat de consum, ens fan creure que ens son imprescindibles, però que en realitat són falses necessitats, perquè ells demostren que poden viure feliços obviant-les. Els bohemis són més feliços perquè no senten la frustració de la falsa necessitat que mai no se satisfarà.

--I els hippies?

--Aquesta part dels hippies en els que la rebel·lió sexual, moral i política formen un tot, és en realitat una forma de vida no agressiva que aconsegueix, com a mínim potencialment, la manifestació de valors qualitativament diferents.

--Per acabar, senyor Marcuse, vostè creu que la humanitat podrà abastir la societat que propugna?

--La humanitat està tècnicament capacitada per a crear un món de pau, un món sense explotació, sense misèria i sense la servitud del treball.

--Doncs... endavant!

--Li molesta que fume?--em va demanar mentre es posava un gran cigar a la boca.
--És clar que no, home. Fume, fume...
(Ignore l'autor de la foto, aproximadament és de 1955 i l'he treta de la xarxa. La de l'altre comensal la va fer la Lluïsa. Disculpeu la broma)

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Herbert Marcuse (4)

--La solidaritat seria la base d'una nova societat justa?--continue preguntant al meu invitat.

--Efectivament, però per a què hi haja solidaritat ha d'existir una conscienciació prèvia, una educació en el nou model de societat.

--No se si aquesta nova societat seria pareguda a la societat soviètica o al comunisme de Mao a Xina.

--En principi el comunisme té com a objectiu aquesta nova societat, però el comunisme que hem conegut fins ara no podia abastir aquest objectiu, perquè va imposar un estadi intermig, un estat transitori en el que no hi hauria llibertat, en el que calia continuar temporalment amb els vicis de l'antic sistema fins abastir l'objectiu. Per a construir la nova societat s'ha de partir de zero, abandonant des del principi tota la base que sustenta a la societat actual. Fer un nou sistema partint de l'actual ens aboca al fracàs i a una situació igual però a la llarga més greu, com ha passat en la Unió Soviètica o com passa actualment a Xina.

--Però això com es fa? Vostè coneix algun exemple? Hi ha algun antecedent, alguna civilització en la història?

--La nova societat no s'ha de basar en fets ni actituds ni comportaments coneguts, no ha existit mai la societat justa, cosa per la qual no podem posar un exemple. La civilització que coneguem és el sistema repressiu que concedeix una falsa satisfacció de les necessitats populars, una falsa seguretat. La cultura és l'alternativa al sistema. La diferència entre civilització i cultura és la diferència entre el present i el futur. La civilització és repressiva, la cultura és llibertat.

--Vostè anomena moltes vagades la llibertat, com si actualment no n'hi haguera, com si fóra una cosa del futur. Per a vostè què és la llibertat?

--Efectivament, en la societat actual, la societat de l'opulència, no n'hi ha. La llibertat és l'absència de necessitats...

(continuarà)

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Herbert Marcuse (3)

--Senyor Marcuse, vostè creu que aquesta societat nova que postula és possible?

--La ciència, i com a conseqüència la tecnologia, ha avançat tant que hui això és possible. I no sols és possible sinó que a més és necessari. Els biòlegs van advertir fa anys que l'eliminació de l'estrèpit, de la pol·lució, de la lletjor, i obtindre autonomia individual i tranquil·litat són necessitats orgàniques humanes i que la insatisfacció d'aquestes necessitats mutilen l'organisme humà i no sols en sentit figurat sinó en un sentit molt real i literal. Però per a aconseguir-ho, cal que desaparega la mentalitat actual; les aptituds, objectius i necessitats han de ser qualitativament diferent d'aquelles en els quals han estat educades i formades les persones fins ara. Hui una persona es considera feliç quan pot complaure les necessitats que li han fet creure que són imprescindibles o recomanables; però tindre aquestes necessitats i complaure-les—o no-- no beneficien a aquesta persona sinó al poder constituït.

--Per exemple...

--Per exemple, es fa creure a la gent que és més feliç qui més té i no qui té millor qualitat de vida, es fa creure que per a ser feliç hem de tindre un cotxe esportiu amb adornaments sumptuosos, seients de cuir, d'alt consum i molt ràpid; també un cotxe 4x4 dotat d'una gran potència per poder pujar per costeres ben empinades, i una vivenda de gran superfície amb una piscina coberta i aclimatada, amb llums per tot arreu i un iot privat per a navegar pel Carib. Per a aconseguir-ho hem de treballar més del necessari, creem plus vàlua, donem beneficis a qui ostenta el poder i perjudiquem qui, per qualsevol dificultat, no pot seguir la competència, perquè aquests es queden sense satisfer les necessitats reals, i els treballadors més afortunats no arribaran mai al nivell de satisfacció de les seues necessitats artificials perquè quan n'abastisquen unes li'n crearan unes altres noves però igual d'artificials.

(continuarà)
(La foto de Marcuse és d' I. Ohlbaum)

UNA NACIÓ ENTRE NACIONS

Permeteu-me, benvolgudes lectores i benvolguts lectors, un nou incís en els desdejunis del Trepig--estic convençut que a l'amic Marcuse no li molestarà-- per a anunciar una bona nova: la publicació d'un llibre titulat UNA NACIO ENTRE NACIONS de Josep Maria Costa. Es tracta d'un manual d'història que, de manera senzilla, amb llenguatge clar i popular i escrit amb un estil pedagògic i amb un respecte exquisit a les lectores i lectors, explica els fonaments bàsics de la nostra cultura i la nostra  història, és a dir la història i la cultura de la nostra Nació; una Nació entre altres nacions hispàniques, europees, i del món. Un llibre per a llegir-lo tranquil·lament, reflexionar i recomanar-lo a totes les persones de bona voluntat que tenen interés en conéixer la nostra identitat com a poble.
El llibre te 70 pàgines i una edició excel·lent, amb portada d'Albert S. Garcia i il·lustracions d'Amadeu Vives. Estampat a l'obrador d'Avellà Gràfiques. Preu: 6 €. A la venda en la Llibreria Mestral de Pedreguer)

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Herbert Marcuse (2)

--Bon dia, senyor Marcuse, el món desenvolupat navega a la deriva al bell mig d'una crisi econòmica que sembla que ningú no sap com solucionar. Vostè aportaria alguna idea?

--Aquesta crisi és conseqüència del propi sistema i ara o més endavant acabarà amb ell, perquè el futur és un sistema alternatiu basat en la llibertat, un sistema en el que no hi haurà necessitats artificials, en el que no existirà la lluita per sobreviure. L'any 1968 ja vaig avisar que les contradiccions internes del sistema eren més greus que mai i que s'agreujarien per l'expansió violenta de l'imperialisme capitalista. Ja estem arribant.

--Diuen que si no hi ha creixement econòmic no es creen llocs de treballs i, conseqüentment, la fam ataca els més pobres.

--Aqueixes són les bases del sistema, créixer de manera incontenible i incontrolable per a crear riquesa i poder donar de menjar a tothom, però l'abundància i el creixement units aboquen a llarg termini a l'escassetat i a la fam. Això és el que ha passat. Si totes les persones del món disposaren d'un treball suficientment remunerat que poguera fer front a la inflació, no quedarien beneficies per a les empreses privades. El poders fàctics, és a dir, el Poder, no ho permet.

--Quina serà la solució?

--Una societat nova basada en la llibertat, en la que no es creen unes necessitats fictícies que obliguen a lluitar per a la defensa de la pròpia subsistència, una societat en la que estiga assegurada les necessitats bàsiques de tot el món.
(continuarà)