--No pretenc que el treballadors ho entenguen, estic convençut que els plantejaments revolucionaris que propose han d'anar dirigits a una èlit a un grup reduït d'intel·lectuals, perquè estem parlant d'utopia, de pensament especulatiu, diferent a la idea històricament possible de llibertat i igualtat.
-- I seran els intel·lectuals els qui facen la revolució?
--No! Els intel·lectuals no faran la revolució, ells són hui els beneficiaris predilectes del sistema establert, però poden marcar un camí que, si les classes populars volen, i quan vullguen, el seguiran per a fer la revolució; els intel·lectuals han d'educar el poble perquè prenga consciència del parany de les necessitats que imposa el sistema. Front a l'adoctrinament per a la servitud els intel·lectuals han d'adoctrinar per la llibertat. I tinga vostè present que la revolució no es farà sense que participe activament el tercer món perquè ells són els més perjudicats del sistema.
--No serà millor un progrés gradual cap a la nova societat que vostè proposa?
--Jo no estic en contra de les millores graduals en la qualitat de vida dels treballadors. Però li diré que la societat opulenta és repressiva i quan més repressiva és menys probable serà una transició gradual a la llibertat.
-- Si és possible la nova societat, però els únics que ho entenen són els intel·lectuals, i ells no faran la revolució, senyale'm-- i perdone que insistisca-- un camí, un conducte per a que els no intel·lectuals arribem a entendre-ho.
--Mireu els bohemis. Fan cas omís de les necessitats que el sistema, allò que vostè coneix com a societat de consum, ens fan creure que ens son imprescindibles, però que en realitat són falses necessitats, perquè ells demostren que poden viure feliços obviant-les. Els bohemis són més feliços perquè no senten la frustració de la falsa necessitat que mai no se satisfarà.
--I els hippies?
--Aquesta part dels hippies en els que la rebel·lió sexual, moral i política formen un tot, és en realitat una forma de vida no agressiva que aconsegueix, com a mínim potencialment, la manifestació de valors qualitativament diferents.
--Per acabar, senyor Marcuse, vostè creu que la humanitat podrà abastir la societat que propugna?
--La humanitat està tècnicament capacitada per a crear un món de pau, un món sense explotació, sense misèria i sense la servitud del treball.
--Doncs... endavant!
--Li molesta que fume?--em va demanar mentre es posava un gran cigar a la boca.
--És clar que no, home. Fume, fume...
(Ignore l'autor de la foto, aproximadament és de 1955 i l'he treta de la xarxa. La de l'altre comensal la va fer la Lluïsa. Disculpeu la broma)
Xè, Pep! No sabia jo que et desdejunaves amb gent tan important! Ah! i tu no et quedes enrere... Quines transcripcions més interessants!
ResponElimina