.jpeg) |
| Noam Chomsky (foto baixada d'internet) |
Les publicacions
que presentaré en diferents entregues en aquest blog, tenen com a objectiu
animar a la lectura de Noam Chomsky i, si algú per falta de temps o altres
motius no pot llegir-lo, m’agradaria que el resum i reflexions que publicaré li
resultaren d’interès.
Diu l’autor que
l’intel·lectual és un privilegiat que té uns coneixements dels que no disposen altres persones. Per això poden exposar les mentides dels governs i
analitzar les accions segons les causes, les motivacions i, sovint, les
intencions amagades que puguen tenir.
Per a
l’administració estatunidenca és un article de fe que les seues motivacions són
pures i no estan subjectes a anàlisi. Davant aquesta situació els
intel·lectuals poden triar entre defensar el poder establert o optar per “la
senzilla honestedat d’explicar les coses tal com són”
L’intel·lectual
ha de proposar teories, explicacions o supòsits basats en fets que es puguen
posar a prova contrastant-ne les conseqüències” (pàg.31) Ho diu criticant a
Kahn, qui defensa el poder establert faltant a aquest mètode.
També s’oposa a
Daniel Bell (pàg.34) que en el seu llibre “La mort de les ideologies” assegura
que els intel·lectuals occidentals han perdut l’interès de convertir les idees
en eines d’impuls social per la transformació radical de la societat i això
significa que les ideologies han mort. Els problemes , afegeix Bell, s’han de
resoldre dins del marc de la societat del benestar (és a dir de la democràcia liberal).
Chomsky rebutja la teoria de la mort de
les ideologies, raonant que els intel·lectuals que han abandonat l’opció de
transformar la societat ho han fet per interès propi (està demostrat que acaben
ocupant càrrecs de direcció en la
societat del benestar) i, per una altra banda, aquest intel·lectuals ni justifiquen
objectivament ni argumenten la conveniència de rebutjar l’objectiu de
transformar la societat. Queda també demostrat que l’estat de benestar no
arriba a tots dins del mateix territori de països desenvolupats i està molt
lluny en països subdesenvolupats on hi ha misèria i fam.
A aquests
intel·lectuals que col·laboren amb el poder establert, Chomsky els diu
intel·lectuals acadèmics. El poder establert els anomena intel·lectuals
responsables.
A mi personalment la mort de les ideologies em
provoca una reflexió: Quan el poder econòmic o els polítics conservadors parlen
de ideologia, es refereixen a la ideologia dels altres que per a ells és
l’única ideologia, perquè ells no en tenen. És a dir, si algú vol canviar la
societat i alliberar els pobres, això és ideologia. Si uns altres volen conservar
o augmentar el privilegi dels poderosos, no és ideologia, és una pràctica
legítima.
Alguns
intel·lectuals acadèmics (i polítics) crítics a la guerra (per exemple del
Vietnam) ho són no perquè ha estat
un greu atac als drets humans i al dret
internacional, sinó perquè ha sigut un error
que ha suposat un cost
desproporcionat als EUA.
Anthony Lewis
defensava que la intervenció a Vietnam va començar amb intents “maldestres” de
fer el bé.
Per a Chomsky,
Lewis considera maldestre aquell intent perquè va fracassar. I critica que
aquest intent de “fer el be” és un principi doctrinal que el poder establert no
necessita demostrar (pretén que s’accepte com a dogma). Al mateix temps, les
enquestes mostraven que aproximadament el 70 % de la població no veia la guerra
com a un error sinó com “essencialment injusta i immoral”
La
responsabilitat dels intel·lectuals, afirma Chomsky, consisteix en el paper que tenen en la
creació i l’anàlisi d’ideologia.
(continuarà)
