Bé, si algú no es volia creure que el tribunal Suprem –i la justícia espanyola en general— no eren cecs, amb la sentència sobre l’impost de les hipoteques, quedaran convençuts, supose. I no tant per la sentència sinó per la forma en què s’ha produït: primer a càrrec dels bancs, immediatament després –no sé si a conseqüència d’alguna amonestació verbal—ens diuen “espereu-vos que ho pensarem” i finalment a càrrec dels hipotecats. Ara tots donem la culpa a la justícia perquè no és imparcial. I no ho és, alguna de les sentències del Tribunal de Drets Humans i l’actitud de la justícia alemanya i belga ho confirmen. Ja està? El poder judicial ens governa i crea jurisprudència i els altres poders callen? Què fa el poder legislatiu? Si la gran majoria estem en contra d’aquesta sentència, perquè el poder legislatiu –Congrés de Diputats (diputades)—no aprova ja una modificació de la llei en la qual quede clar que l’impost ha de carregar-se als bancs? Perquè no modifica el codi penal i totes les lleis que calga perquè quede clar que votar no és delicte sinó un acte democràtic? Molt de queixar-nos del poder judicial, però al poder legislatiu, controlat pels partits polítics, els ve molt bé, els resulta molt còmode que els altres decidisquen allò en què ells estan d’acord però no gosen dir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada