LES VETLLADES DEL TREPIG. FRANZ KAFKA (i VI)

Praga. Cementeri jueu de l'època naz (dins del gheto).

Aquesta nit soc jo qui estic un poc anguniat: és l'últim sopar tertúlia amb l'amic Kafka i no estic segur d'haver-li tret tot el profit, o més ben dit, estic segur de no haver-li tret suficient profit. Això em porta a fer-li una pregunta directa i forta:

--Vostè creu que el govern diví és perfecte?.

--El govern diví?

--Si home, si. Diga-li govern diví o la Natura, diga-li com vullga però els dos sabem de què estem parlant...

--Podríem dir-li l'administració del Castell?

--D'acord, endavant.

--Un dels principis del treball de l'administració és que no compten mai amb la possibilitat d'error

--Vostè creu que Déu, perdó, l'administració s'equivoca?

--En principi sembla tot perfecte, està tot molt ben organitzat, però en un departament es decideix una cosa i en un altre la contrària. Falta coordinació, no hi ha coherència.

--Serà que Déu va crear l'home a la seua semblança, però no és perfecte, perquè la seua essència no és divina i conseqüentment no pot compendre Déu?

--Ser? Essència?. Els humans no som ser, no tenim essència, sols existim, aquest és el nostre drama. Si tinguérem essència podríem formar part de l'eternitat, no tenim els drets i deures dels habitants del cel; conseqüentment passem desapercebuts, i mai no ens integrarem en aquell sistema. el més greu és no tindre deures, perquè no tenint-los no pots ofendre i si demanes perdó, no poden perdonar-te perquè no t'han castigat, i et diuen: ¿Tu què t'has cregut, tu no ets ningú, no molestes!

--Sembla molt dur.
--Dur? És una superba cruel del Creador respecte els humans.
--Uf…!
--Li posaré un exemple; imagine una persona que existeix però que no té una identitat, no té --disculpe la comparació-- un DNI, o pitjor encara que és invisible. Això exactament és l'existència, això som els humans.

L'escassa llum de la lluna vella encara m'ha permés veure la mirada entre divertida i terroritzada d'aquest personatge, una mirada que denota un esperit turmentat que veu coses que ens està velat als humans que no estem tocats per una gràcia –digueu-li si voleu inspiració o genialitat-- sobrenatural… o no habitual, si voleu dir-ho d'una manera més prosaica o més racional.

--Vostè és immortal, senyor Kafka, ho és mitjançant la seua obra...

Però ell no sembla escoltar-me...

 

Nota final

. He reproduit un dibuix de "El

Roto" (mitjançant el mur de facebook de Mar Martí Morell. No sé si El Roto, en fer el dibuix, estava pensant en l'amic Franz Kafka, però crec que representa el seu esperit més fidelment que el conjunt de les "Vetllades del Trepig"

　

.-