LES VETLLADES DEL TREPIG. FRANZ KAFKA (V)

 

                   Hui hem sopat amb llum elèctrica exclusivament.  La lluna encara no havia eixit en acabant de sopar, quan vam començar la tertúlia. Aquesta circumstància no li desagrada al meu invitat, tot i que prefereix poca llum, però és millor que una tertúlia celebrada amb llum de dia.

--Vostè és un mestre montant i desmontant arguments contradictoris i excloents--li dic per començar la conversa.

--No, el que passa és que per molt que penses, per molts arguments que engegues, per molt que raones finalment ningú no pot fer res per a evitar que les coses siguen com són.

--Vol dir que això és el destí, la voluntat de Déu, del Déu del cel?

– Del Déu del cel o dels déus de l'Olimp, però és una fatalitat que m'angoixa.

--Fatalitat? Vol dir que no tenim llibertat per a decidir el nostre futur?

--Tenim una llibertat aparent, vigilada, retallada.

--Ve vegades, llegint El Castell, em semblava que vostè es burlava de mi.

--Vostè és molt vanitós. Què es creu, que és el melic del món? Jo no em burle de ningú en particular sinó que faig broma a costa del gènere humà, però és una broma respectuosa, paternal. Com que jo forme part del gènere humà, em burle també de mi mateix.

--I que ha fet la humanitat per meréixer la seua broma que, per una altra banda, i per a dir-ho tot, de vegades és molt vidriosa?

--La humanitat navega a la deriva, sense rumb, no sap on va, ignora d'on ve, no sap què fer ni que li passa.

--Un altre exemple de crítica vidriosa és el relat de la recerca d'un expedient (a l'arxiu de l'alcalde, si no ho recorde mal) i després les accions de tornar-los a arxivar. Crec que els germans Marx, un grup dels millors humoristes del cinema va enregistrar en cel·luloide una escena que sembla inspirada en el seu relat. ,

--Potser que s'inspiraren en El Castell o potser que es tracte d'idees paral·leles; en qualsevol cas, l'escena de la pel·licula és genial.

--El seu relat és més genial perquè és l'original.

--Gràcies, en qualsevol cas ha de saber que jo no he escrit pel públic sinó per a divertir-me, per a treure'm l'angúnia que envaïa el meu esperit. De fet, li vaig dir a M. B. que destruïra tots els meus papers, tot i que ell no ho ha fet.

--Ell es defensa dient que vostè sabia que no compliria aquest desig, cosa per la qual, si de veritat vostè haguera volgut que fóra destruït ho haguera encarregat a un altre.

--Això si que és una excusa kafkiana si m'és permés usar aquest qualificatiu tant de moda com sense sentit.

--I una cosa que no he acabat d'entendre és el fet que els funcionaris, en compte de passar-se els expedients, aquest estan sobre la taula i ells canvien de lloc. A què es refereix? M'ho podria dir amb paraules més intel·ligibles?

--No! Si ho haguera volgut dir amb unes altres paraules ho hauria fet. Ho he dit com he volgut i si vostè no ho entèn és el seu problema.

--Hauré de tornar a llegir El Castell...

--Jo no li ho prohibiré... tot i que no li ho aconselle.

                   I després d'aquestes paraules ens acomiadem fins la setmana que ve. Tot i això, encara  hem vetllat una estoneta en silenci i amb la llum elèctrica apagada, circumstància que, segons el meu invitat, fa que les persones siguem més comprenssives i solidàries.

 

 

 

.-