El meu convidat de hui és el senyor Herbert Marcuse (Berlin 1898-Berlin 1989) Va ser un dels pensadors del segle XX que més va influir en els joves. Professor de filosofia a Berkeley (Califòrnia), entre altres universitats, va estar considerat com l'instigador intel·lectual de les revoltes juvenils de 1964 a aquell estat, a conseqüència de les qual, Ronald Reagan, candidat a governador, es va comprometre a acabar amb el clima d'anarquisme creat i va guanyar les eleccions de carrereta, fet que finalment va ocasionar el cesse del nostre convidat com a professor d'aquella universitat. Posteriorment va estar considerat l'autoritat intel·lectual que va originar el maig francés el 1968. Ell no és considerava autoritat intel·lectual perquè l'objectiu del moviment era precisament lluitar contra l'autoritat. Una acusació de Cohn Bendit va crear una expectació mediàtica extraordinària, però finalment aquest líder dels estudiants alemanys va negar haver participat en les acusacions (agent de la burgesia y de la CIA; és cert que durant la 2ª guerra mundial va treballar com a analista pel govern d'EU després de nacionalitzar-se nord americà fugint dels nazis) Algunes opinions justifiquen la seua popularitat més per haver connectat amb els joves que no per la seua categoria filosàfica i ideològica que seria menys important que la d'Adorno o la d' Horkheimer. Jo el vaig llegir per primera vegada pel 1969 o 1970 per recomanació del meu amic Gilabert qui havia treballat a Alemanya i havia sovintejat els cercles marxistes.
(Foto aconseguida a la xarxa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada