--Li he de confessar que, en contra del que vostè diu, jo sóc feliç i sóc conscient de ser feliç. Desdejuni diàriament sota aquest parral, davant d'aquest jardí, mire a l'esquerre i veig un gesmiler gran, frondós i carregat de flor blanca i aromàtica, quan bufa el llebeig sent l'aroma de l'herba lluïsa que tinc front de mi, contemple les roses de diferents colors dels meus rosers, el verd de la gespa...
--L'escenari, vostè em parla d'un escenari bonic, però no em referisc a l'escenari, estic parlat de la vida, del paper de l'actor que actua sobre l'escenari, i eixe paper és la misèria i el dolor.
--L'escenari, vostè em parla d'un escenari bonic, però no em referisc a l'escenari, estic parlat de la vida, del paper de l'actor que actua sobre l'escenari, i eixe paper és la misèria i el dolor.
--No estic d'acord, jo ara assaborisc el pa torrat amb suquet de tomaca, acabada de collir, sal i oli, i em dic a mi mateix "quin goig de desdejuni, quin plaer de viure... sóc un privilegiat...”
--Es desdejuna amb un tros de pa torrat amb sal i oli i diu que és feliç? Mentida! Això és un autoengany, en compte de pensar que no pot desdejunar pastís de xocolat amb melmelada de mora silvestre, o xampany francés amb caviar rus, s'auto-enganya dient que troba bo el pa amb sal i oli...
--I suquet de tomaca acabada de collir, tomaca ecològica, sense insecticida ni pesticides—el talle sense miraments, un poc inquiet, però ell continua som si res.
-- ... i aquest autoengany, aquest escabussament en intentar fer veure que és feliç en realitat és senyal que està morint!
En aquest moment anava a servir-li una altra tassa de café descafeïnat però torne la ma enrere, replicant-li
--Què diu, ara! Estic ple de vida. Faig hortalissa, dedique més d'una hora diària a caminar, fins i tot faig fúting,...
--... no és cert que gaudisca de caminar i de córrer, ben al contrari, sofreix quan camina i corre, té les cames dolorides, respira amb dificultat, l'esgarrifa la suor que apega la samarreta al cos.
--...jugue amb els meus néts, encara tinc capacitat per a llegir i parlar amb vostè...
--Ah, sí?... i això li ha passat durant tota la vida, oi?
---Mmmm... no... Abans no... la veritat, ara que ho diu, és que això sols em passa des de fa poc temps....
--Cosa que confirma la meua teoria, abans vostè era jove i per tant tota la seua vida era sofriment i quan no sofria no era conscient que vivia; ara s'ha fet vell, s'acosta de manera inexorable cap a la mort i vol ignorar-ho...
(continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada