DESDEJUNIS DEL TREPIG. Bertrand Russell (5) (Relats de ficció)

Ens hem entusiasmat raonant i m'he oblidat d'oferir-li l'esmorzar. Em precipite a parar taula, a traure unes safates amb un plat de tomaques tallades sobre les quals he posat lletsons recent collits, un altre amb rostit de pebrera i albergina, ambdós ben inundats d'oli d'oliva, pa torrat, llet i un poc de formatge. No havia caigut en el compte que els anglesos no són gens afeccionats a les verdures ni a l'oli, però el senyor Russell no sembla massa interessat, ni positivament ni negativa, pels aliments.

--Aquestes tomaques les he fetes jo en la meua horta. Supose que el treball invertit, atès que ha tingut profit—les tomaques que ara ens menjarem--no hauria d'haver estat una activitat plaent, però és ben cert que m'ho passe bé cultivant l'hortalissa.

--És natural que s'ho passe bé i això no és contradictori amb el que acabe de dir-li per dos motiu: En primer lloc perquè vosté ha fet el que li hi ha plagut, sense que ningú no l'obligue. I en segon lloc perquè, tot i ser un treball profitós eixe profit es limita a la satisfacció personal de les necessitats de la mateixa persona que ha realitzat el treball. No ha suposat un excés de treball per part de qui el fa a canvi d'un augment de l'oci aliena.

--Bé, tornant als seus assaigs, si no ho he entés mal, vostè ha posat dins la mateixa cistella, la cistella de la classe dominant, a governants i intel·lectuals o universitaris; això vol dir que els governs governen d'esquena al poble perquè són intel·lectuals o universitaris?

--No exactament. El que he dit és que els governants i els intel·lectuals o universitaris són classe dominant perquè no produeixen bens de consum, però existeix una gran diferència entre ells; generalment els intel·lectuals mantenen una certa independència de l'estat i això garanteix la preservació de les llibertats. Per això te tanta importància que les universitats siguen independents de l'estat. Els governants tenen la tendència de controlar-ho tot, de manera que en alguns llocs, com en Estats Units, les universitats públiques estan més controlades pel poder de l'estat i les privades són més lliures.

--Però si les universitats privades funcionen gràcies als diners privats i aquests sempre miren el seu profit, per més independents de l'estat que siguen no abastiran la llibertat suficient per a defensar els interessos dels treballadors que són la majoria!

--Per això sóc partidari de les universitats públiques europees amb la seua tradició d'independència respecte al poder de l'estat i dels propietaris dels mitjans de producció.

--Fins a cert punt...

--Si, fins a cert punt, però en qualsevol cas una universitat pública i independent és una garantia de democràcia. Perquè hem de tindre en compte que si en una democràcia, la majoria exercix el poder sense restriccions, i sense prendre en consideració les opinions de la minoria pot convertir-se en la pràctica en una tirania com la d'una dictadura.

--La dictadura de la majoria?

--Si, però sense generalitzar. Les decisions verdaderament democràtiques es poden prendre seguint dos criteris: Quan un assumpte requereix una acció conjunta ha de prevaldre la voluntat de la majoria, perquè l'acció conjunta és la conseqüència d'una acció única per a un objectiu determinat. Però si l'acció conjunta no és estrictament necessària, és desitjable la diversitat.
(continuarà)

Foto: El lletsó anomenat dent de lleó creix en abundància pel jardí de la meua caseta i habitualment forma part de les ensalades dels desdejunis del Trepig.