DESDEJUNIS DEL TREPIG. Bertrand Russell (4 ) (Relats de ficció)

--Crec que vostè s'ha pronunciat en diferents vegades en contra dels nacionalismes. Podriem dir que vostè és antinacionalista? Podríem dir que vostè està en contra de les aspiracions dels nacionalistes escocesos o catalans, per posar un exemple?

--En primer lloc he de dir que jo no soc antinacionalista. Critique el nacionalisme, és a dir no sóc nacionalista perquè sóc internacionalista; però ser internacionalista o no ser nacionalista no significa necessàriament ser antinacionalista. Jo sóc una persona amb ideals democràtics, i això significa ser antimilitarista, antifeixista i anticomunista, però no necessàriament antinacionalista. Antinacionalista sols ho sóc quan el nacionalisme és expansionista, com és el cas dels feixisme i del comunisme, o també dels americans quan envaeixen Iraq amb l'excusa de portar-hi la democràcia quan en realitat, i com ja gairebé tot el món sap, el que volien era imposar el dòlar americà com a moneda de canvi pel petroli iraquià.Vostè em parla del nacionalisme escocés i català, però ni Escòcia ni Catalunya tenen estat. Quan jo he criticat el nacionalisme perquè amb els seus aranzels perjudiquen els interessos de la majoria internacional, és evident que no em referisc a Escòcia ni Catalunya, perquè ni uns ni altres tenen estat i per tant no imposen cap política aranzelària. Quan critique el nacionalisme perquè una nació envaeix militarment una altra per motius econòmics—les guerres no tenen cap altre motiu, com ja he dit—no estic criticant el nacionalisme d'unes nacions que no tenen estat i, consegüentment, no tenen exercit ni envaeixen altres nacions.

--Però vostè ha escrit en diferents ocasions qu és partidari d'un estat mundial, i que admira als Estats Units perquè és una nació que avançat gaire en la uniformitat.

--Jo he dit que em sembla que en el futur la societat mundial estarà governada per un sol govern i que això serà beneficiós per la societat, però la internacionalitat no s'ha d'imposar sinó que s'ha d'arribar a ella de manera consensuada; i també he dit que la uniformitat té avantatges i desavantatges.. Si vostè haguera llegit be els meus escrits trobaria—consulte "homogeneïtat moderna", al final de l'assaig—que considere que la uniformitat va unida a una concepció equivocada de la democràcia. Estats Units considera que democràcia significa que tots els hòmens han de ser igual, perquè si no hi ha igualtat significa que uns tenen privilegis sobre els altres. I faig referència a diferents professions que a Europa estan considerades diferents entre elles, cada una amb les seues virtuts i tradicions diferents a les altres, sense que això supose que ningú és superior a ningú. Acabe dient que aquesta concepció es tan democràtica com l'altra i, a més a més ho compare amb una orquestra en què tots els músics tocaren el mateix instrument. Canvie vostè les professions per nacions i obtindrà—seguint el raonament deductiu que sempre propose—que l'existència de diferents nacions és més democràtica que una sola nació dominant tot i que, al mateix temps, puc propugnar la conveniència d'un govern mundial. El feixisme alemany i el comunisme soviètic pretenien una sola nació dominant la resta. Aquest nacionalisme és al que jo m'opose.

--Es a dir, un govern mundial amb nacions confederades sense que cap d'elles tinga pretensió imperialista?

--Ja comencem a entendre'ns
(continuarà)
(La foto, com totes de B.Russell, la he aconseguida de la xarxa i desconec el nom de l'autor)