--Socialitzar l'oci?--li pregunte al meu invitat.
--Efectivament, vostè ho ha dit, socialitzar l'oci. Repetisc, és cert que gràcies a la classe ociosa, la que ostenta el poder s'han aconseguit millorar la societat: la filosofia, l'art, la ciència és producte de l'oci. Sense la classe ociosa la humanitat mai no haguera sortit de la barbàrie. Fins i tot els alliberadors dels oprimits han sigut membres de la classe ociosa. Però tots tenim dret a gaudir de l'oci. Els universitaris, intel·lectuals, els científics han adquirit una formació més vasta que la resta de la societat, han perfeccionat els seus mitjans d'expressió, exerciten el poder. Però el poble no disposa dels mitjans similars i el resultat és que acaben formant dos móns diferents que estan incomunicats, no s'entenen. Sembla que parlen idiomes diferents; les opinions dels savis no arriben al poble i, al mateix temps, no s'assabenten realment de les necessitats i inquietuds d'eixe poble que governen. Socialitzat l'oci el problema quedaria solucionat: els governants, els intel·lectuals, la classe dominant en una paraula, entendria millor les necessitats del poble i governaria millor; per l'altra banda el poble aprendria d'ells i milloraria.
--Però vostè reconeixerà que hi ha treballadors que quan es jubilen i paren de treballar s'avorreixen, fins arribar al punt de fer-se malalts.
--´Es clar que si. Com a conseqüència precisament d'haver passat la vida treballant sense ser educat per l'oci. Cal fer veure als treballadors que l'objectiu del treball no és el treball en si, sinó l'oci, és a dir l'oci és gaudir de fer el que cada vullga, no per necessitat sinó per pur plaer. La màxima seria treballar per a treballar menys—i afegeix un somriure sarcàstic, amb complicitat
--Seria correcte si jo diguera que el plaer consisteix en fer allò que no té cap profit.
--Crec que entenc el sentit en què vostè ho diu i, efectivament, seria correcte, però observe que, dit així, això implica una contradicció: si fer allò que no té cap profit crea plaer... ja en té un, i ben gran, el major de tots els profits, el plaer.
(continuarà)
(Foto: una de les plantes de les que podreu gaudir si desdejuneu a la meua caseta del Trepig)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada