--Si, coincidisc amb Lafargue en el sentit de la defensa de la mandra, però tenim una diferència abismal. Jo opine que una societat perfecta serà aquella que cerque la socialització de l'oci. Per a aconseguir-ho caldrà un sistema de govern socialista, en el que els mitjan de producció seran propietat de l'estat. Les persones podran tenir propietats privades, fins i tot de luxe, no han de tindre tots la mateixa riquesa, però els mitjans de producció seran de l'estat per tal que no generen beneficis privats que resten oci als treballadors i...--Lafargue també defensa que els mitjans de preocupació han de ser propietat de l'estat—li talle jo de manera poc respectuosa, ho reconec, però ell continua:
-... i això s'ha d'aconseguir explicant el sistema i convencent a la major part del poble. Com que això és convenient per a la major part del poble, si s'explica correctament, serà acceptat per tots, llevat d'una minoria insignificant. Lafargue, al contrari, postula que s'ha d'obligar al treballador a treballar menys, obligar-los per la força, mitjançant una dictadura. I en això jo no puc estar d'acord. Lafargue acusa els treballadors d'implorar treball perquè són viciosos i que se'ls ha d'obligar a treballar la meitat. Jo el que dic és que els treballadors els obliguen a treballar més del necessari mitjançant l'engany (recorda el concepte del deure?). La solució no és insultar-los i obligar-los com diu Lafargue, la solució, tal com jo ho veig, és convéncer-los, primer a ells i després a la resta de la societat, que treballar menys és millor per a la gran majoria.
--A Xile es va donar un fet aclaridor en aquest sentit. Allende va proposar una via democràtica al socialisme, tal com vostè propugna. Va guanyar les eleccions i va començar a governar democràticament, nacionalitzant les finances i part dels mitjans de producció. Però va fracassar perquè els americans van promoure un colp d'estat i va pujar al govern el general Pinochet per la força bruta instaurant uns anys negres de feixisme, amb una dictadura cruel i horrible, amb milers de morts i torturats, suspenent les llibertats individuals i col·lectives de tots aquells que opinaven de manera diferent a ell.
--Aixó va passar per dos motius, un d'ells perquè la immensa majoria de la societat no estava convençuda, no estava prou madura; l'altra per culpa del nacionalisme, el nacionalisme nord americà en aquest cas, que va intervenir com ho havia fet a altres llocs, com Vietnam per exemple, i que continuaria fent posteriorment, com ara a Iraq i a Afganistan.Les guerres sempre es fan per motius econòmics i domini nacionalista.
(continuarà)
(La caricatura de B.Russell la he aconseguida de la xarxa i està signada pel seu autor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada