divendres, 26 d’agost del 2011

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Bertrand Russell (i 6) (Relats de ficció)

Mentre el meu convidat parla jo vaig menjant; supose que no és cap falta de respecte per part meua, atès que jo l'escolte amb atenció, tot i anant engolint al mateix temps...

--Menge menge, per favor—li dic jo per a neutralitzar la meua poca cortesia per haver començat a menjar sense esperar-lo—menge, que no sols de paraules viu l'home.

--No sols de pa viu l'home, voldrà dir vostè si es refereix a la frase de Jesús de Natzaret.

--Disculpe que haja fet broma amb una frase evangèlica, canviant el sentit de la frase de Jesús per un altre més pragmàtic.

--No es preocupe, no és vostè l'únic que ho fa. La jerarquia eclesiàstica ho fa per sistema. Tant l'església com qualsevol organització política o religiosa, estan disposats a sacrificar els principis ideològics del fundador, siga qui siga, per aquells altres que garanteixen la permanència i perpetuació de l'organització, que és el que de veritat els interessa.

--Ja comprenc perquè està vostè considerat com un heretge, la seva actitud crítica front a la jerarquia explica aquest prestigi. Supose que vostè creu més en Crist que no en l'església de Crist.

--Jo crec que Crist va ser una persona amb un nivell molt alt de virtut moral, però no crec que fora els millor dels homes, ni tampoc que fora fill de Déu, perquè no crec en Deu. Tampoc no crec que fora immortal perquè no crec en la immortalitat. Cap dels arguments que pretenen demostrar l'existència de Déu o que hi ha vida després de la mort no em convencen, al contrari hi veig que són falsos. L'únic fet que porta a l'home a creure amb Déu o amb la vida eterna és la ignorància que l'impossibilita a explicar fenòmens que la seua intel·ligència no compren i la por a la mort. No són els arguments racionals els que fan creure en Déu i en la vida eterna, sinó les emocions; i la més important d'elles és la por. En quant a l'església, vostè mateix podrà comprovar que es basa en dogmes i els dogmes són incompatibles amb la racionalitat.

--Però vostè acceptarà que l'Església és útil per a certes coses.

--Oh! Què diu ara? Jo respecte aquella persona que crega sincerament amb Déu i amb la Religió, tot i discrepar, però no accepte la utilitat social com a argument que justifique un sistema de dogmes tot i considerar que és o potser fals. Aquesta és la pitjor fal·làcia, la més danyosa.

--Senyor Russel, jo l'he convidat a esmorzar per a parlar amb vostè, per a escoltar les seues opinions, però també vull que esmorzem—jo ja he començat i perdone la meua impaciència—i voldria que vostè també ho fera. Com estic veient que no esmorzarà fins que no acabem amb aquesta conversa, permeta'm una pregunta final basada en les seues declaracions anteriors: Si no creu en Déu ni en la vida eterna, si està en contra dels sistemes polítics dogmàtics i dictatorials com el nazisme i el comunisme i si és escèptic amb el funcionament de la democràcia... en què creu vostè?

--Jo tinc esperança en què la humanitat aconseguirà allò que necessita: racionalitat, tolerància i la comprensió de la interdependència de les diverses parts de la família humana.

--Gràcies senyor Rusell pels seus ensenyaments i ara, per favor intente gaudir d'aquest esmorzar que he preparat amb tanta il·lusió i d'aquest jardí tan senzill com acollidor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada