divendres, 12 d’agost de 2011

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Bertrand Russell (1) (Relats de Ficció)

La primera virtut de Russell que he admirat—la primera cronològicament parlant però potser també la més important—ha estat el seu pacifisme militant. Va ser als anys seixanta del segle passat i com a conseqüència de la guerra del Vietnam quan vaig tindre les primeres notícies del nostre convidat de hui, el primer convidat a compartir amb mi els desdejunis del Trepig. El rep, doncs, a la meua caseta, sota el parral on generalment prenc el meu desdejuni, al costat de la monstera(esquelet, li diem a Pedreguer) que creix sobre un test natural que forma la soca seca d'una antiga palmera sobre la que cau en cascada un canyaret ben desenvolupat.

La meua costum, però, és començar les converses amb temes intranscendents, pensant que d'aquesta manera no incomode l'invitat, o potser ho faig inconscientment degut a la meua timidesa.

--Senyor Russell, una persona tan activa, estudiosa, inquieta com vostè potser s'escandalitza de la meua frivolitat pel fet de dedicar el temps a organitzar uns esmorzar a l'aire lliure, gaudint del jardí que ens envolta; uns esmorzar sense pressa dominats per la mandra, pel
plaer de no fer res.

La resposta de Russel s'inicia en un llarg somriure. Em llança una mirada tendra, paternal i tarda un moment en respondre'm, deixant passar el temps, donant-me a entendre que accepta el meu joc de la tranquil·litat.

--Què poques coses meues ha llegit vostè si pensa això de mi. En diferents assaigs he defensat la idea que l'oci és necessari i que cal treballar menys del que es treballa.

--Treballar menys en treball útil, però no en treballs intel·lectuals, supose.

--Suposa bé. Ja he dit en diferents oportunitats que sols s'ha de treballar el que calga per a produir els bens imprescindibles per a cobrir les necessitats vitals. La resta del temps s'ha de destinar a l'oci: pensar, raonar, crear art o contemplar la bellesa de la naturalesa, com fa vostè.

--Però el món no aniria avant si no es treballara més del necessari.

--No és cert. Al contrari, com més temps lliure més temps per a pensar. Pensant es poden inventar màquines, per exemple, amb les quals es produirà més ràpidament i conseqüentment hi haurà més temps lliure. La societat perfecta seria aquella en la que no calguera treballar per a viure, aquella en què les màquines substituïren el treball que abans feien les persones.

--I si és tan fàcil, com és que tota la vida s'ha treballat tant?

--Des de l'antiguitat, les persones que exercien el poder van idear un concepte nefast per la humanitat. Es tracta del concepte del deure. Es tracta d'un mitjà emprat inicialment pels sacerdots i els guerrers per a induir a tots els altres a treballar més del necessari per tal de produir allò que ells volien consumir i no produïen. No li negaré que, en ocasions, gràcies al temps lliure de qui ostentava el poder, es van produir obres d'art importants que, en definitiva, venen a configurar al nostra civilització. Però en l'actualitat, i gràcies a la nova tecnologia, la gent podria gaudir de més temps lliure i això redundaria en més educació, més cultura i, en definitiva, més civilització. El millor objectiu d'un bon govern, d'un govern democràtic, és una distribució justa de l'oci.  (continuarà)





(La foto de Bertrand Russell, d'autor no identificat la he aconseguida de la xarxa. La de la monstera (esquelet) és una foto meua feta l'estiu passat a la meua caseta del Trepig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada