dijous, 7 de juliol de 2011

foc-foc

El primer ensurt de l'estiu no ha tingut efectes excessivament greus. L'enhorabona a tots els serveis que han intervingut en l'extinció de l'incendi.

Quan jo era xiquet, si hi havia un incendi, les campanes avisaven amb un ritme i to coneguts per tothom i que semblava dir foc-foc. Si era a una casa (generalment una pallissa) els veïns acudien diligentment amb poals per a ajudar en l'extinció; tots participaven solidàriament. No era habitual que hi haguera foc a les muntanyes; quan n'hi havia, era foc provocat i controlat pels pastors per a cremar la brossa i facilitar l'eixida d'herba nova.

El primer incendi important, probablement el més greu, es va produir a l'agost del 1970. Li vaig preguntar al meu avi Colau (aleshores tenia 85 anys) si havia vist alguna vegada un incendi tan fort. Jo ja coneixia la resposta: és clar que no, abans la majoria de les nostres muntanyes estaven abancalades i llaurades i la part que no estava llaurada no tenia llenya perquè la feien diàriament per a fer foc (a casa, per a escaldar, o als forns). Eren uns altres temps.
Ara cal mantindre l'alerta, l'estiu acaba de començar, queden molts dies de forta calor.
(La foto la vaig fer després d'un incendi important a la Muntanya Gran, el del 20 d'agost de 1993)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada