Coratge!

Sociolingüistes i pedagogs estan d'acord: la supressió de la línia de valencià suposarà l'execució de la sentència de mort del nostre idioma. Primer han fet desaparèixer quasi per complet els programes en valencià a canal 9 que, per si fóra poc, està en situació de fallida tècnica. Després han impedit que puguem veure la TV3. I ara el fet més greu de tots, la supressió de la línia de valencià, un torpede dirigit a la línia de flotació del nostre idioma. L'idioma és el senyal d'identitat més important d'un poble, és com la seua ànima. Un poble que perd el seu idioma és un poble mort; en poc temps, l'única diferència entre un manxec i un valencià serà que el primer viu a la meseta i el segon prop de la mar. Haurem desaparegut com a poble, no tindrem identitat.

Això és motiu per a estar "indignats"? No, per favor, res d'indignats. Això .és motiu més que suficient per a estar cabrejats. O millor, diguem-ho amb una paraula ben nostra: això és motiu més que suficient per a estar encoratjats. Jo demane als "xiquets i xiquetes" de la foto: Encoratgeu-vos! Demane als meus amics de la penya de la Ensenya de Xàbia  i a totes les seues companyes i companys: Encoratgeu-vos!. Als qui han vingut de terres llunyanes a conviure amb nosaltres, sol·licite la seua solidaritat i els demane: encoratgeu-vos! Demane respectuosament a tots els votants del PP, que tenen tot el dret del món a ser de dretes i votar un partit de dretes, però que també tenen dret a conservar la identitat del seu poble: encoratgeu-vos! Demane a les mares i pares dels xiquets i xiquetes en edat escolar: encoratgeu-vos! Demane a les mestres i als mestres: encoratgeu-vos! Demane a tothom que se sent valencià, siga quina siga la seua ideologia o preferència política, fins i tot a aquells que no en tenen: encoratgeu-vos!

Encoratgem-nos

Retalls

El retall en la sanitat pública sols perjudica una part de la societat, els econòmicament dèbils (els únics que la necessiten) Algú ha vist mai els rics fent cua en un ambulatori? Els qui justifiquen els retalls amb arguments sòlids--crisi econòmica, menors ingressos fiscals, dèficit fiscal, etc-- guanyen suficient per a contractar i pagar una assegurança privada (generalment la tenen). Els mateixos arguments i, conseqüentment igual de sòlids, aprofiten per demanar i justificar que ells--els qui exigeixen que s'apliquen els retalls (els poders fàctics), els qui els decreten (governants) i els qui ho justifiquen (alguns periodistes de prestigi, bons comunicadors i dotats d'una enorme capacitat de convicció)-- que tots ells, guanyen menys. I a més de ser igual de sòlids són més ètics.

Ah! i a donar sang, perquè som solidaris.

L'Estat

Si l'Estat (el sistema) no m'ofereix el millor servei de salut pública (sense retalls) i la millor educació pública (sense retalls i en l'idioma del meu poble), per a què vull l'Estat?

civilització versus cultura

"Un món de pau, un món sense explotació, sense misèria i sense la servitud del treball. Això seria una civilització convertida en cultura"

Herbert Marcuse (1898-1979)  ha tornat a la meua vida després d'haver-lo abandonat (ara fa 40 anys!) per motius pragmàtics; és a dir, vaig abandonar la cultura per la civilització. El convidaré a un desdejuni del Trepig i ens explicarà algunes coses..

L'estiu

Com tots els anys, per a saludar l'estiu, els dansaires de Pedreguer acompanyen els del Portixol en la dansa plana, aprofitant les festes de Xàbia. I jo darrere, de "hooligan", com sempre. Enguany, a més a més, he conegut uns nous amics: els de la "PENYA TE LA ENSENYA", a qui salude des d'aquest bloc, desitjant-los salut, bones festes i força en la resistència per a guanyar un futur millor.

Diners i salut

Diuen que el Banc de Santader opta a participar en l'empresa de l'Hospital de la Ribera. El poder financer (n'hi un altre de poder?), conegut popularment com la Banca, mitjançant hipoteques brossa i altres mecanismes semblants, ens ha abocat a una crisi econòmica que paguem i pagarem els ciutadans més humils, amb rebaixes salarials, reformes laborals que sols perjudiquen els treballadors, retallades de pensions… En una paraula, ens han pelat; han tingut cura dels nostres interessos econòmics i ens han pelat, tot i que ells--la banca o poder financer-- han obtingut beneficis. Però no en tenen prou i ara volen tenir cura de la nostra salut, naturalment obtenint beneficis econòmics, perquè si els preguntem a ells, ens diran que no són les mongetes de la caritat. Podeu imaginar-vos el resultat? Jo si, sense cap esforç: als mals que ja sofrim a conseqüència de la crisi econòmica (originada per ells) haurem d'afegir la desaparició de la salut pública (tot i que no hem parlat del "copago" que ja anuncien de manera laminada) i de l'educació pública (i per a acabar-ho d'arrodonir de l'educació en valencià). Estem arribant al final de l'estat de benestar. I estem arribant a aquest final perquè els que en som beneficiaris, hem votat majoritàriament els que volen eliminar-lo. Però atenció! Segons determinats pensadors, l'estat de benestar o societat opulenta és un fre per a la conscienciació prèvia i necessària per a l'alliberament del poble. Diguem-ho amb paraules de carrer: la classe mitja és la garantia i el suport (per insolidària! no ens enganyem) del sistema capitalista. I la classe mitja està a punt de desaparèixer. Estem entrant al final de l'estat de benestar, que podia equivaldre a dir, estem iniciant el final del sistema capitalista.

Alguer

D'illa a illa, de Mallorca a Sardenya; l'any passat a Sòller vam caminar per la serra Tramuntana (la foto està feta al barranc de Beniaraix), enguany a l'Alguer. Per tots Sants, amb el Centre Excursionista de Pedreguer
http://www.cep-pedreguer.org/
(Premi d'Honor Vila de Pedreguer), associació fundada per l'inoblidable  Enric Poch (fill adoptiu del nostre poble) assistirem al XXXV Aplec Excursionista dels Països Catalans. Anirem informant... amb el permís del CEP, clar. De moment, la lletra d'una cançoneta popular de l'Alguer:

Si la mar tornara tinta
I les muntanyes paper fi

T'escriuria una carteta
Per lo molt que em fas patir

Nosaltres cantarem el Pepe Tono, la cançó revolucionària per excel·lència (si les rames no s'acatxen, pomes no se'n colliran), i algú, emocionat i aborronat, cridarà: Llibertat, llibertat, llibertat!